Famílies amb infants amb altes capacitats critiquen que no reben l'atenció adequada ni per part dels centres escolars ni del departament d'Educació. Així ho expressa Montse Terrones, que acusa el departament de «degradar» la salut mental del seu fill en no rebre una atenció adequada des que va ser diagnosticat amb altes capacitat quan tenia 8 anys. Una altra família que residia al Ripollès ha decidit canviar el seu fill d'escola perquè rebi una atenció més adient.
El president de la Fundació de nen@s amb Altes Capacitats (Fanjac), Teo Jové, lamenta que els docents no estan formats, però Educació assegura que cada any s'ofereix formació als docents i estudia com millorar la detecció.
«Degradació de la salut mental»
Montse Terrones explica que amb 3 anys el seu fill era un nen despert i amb molta curiositat. Als pocs mesos de començar l'escola, des del centre li van dir que tenia poques habilitats socials i que «presentava problemes». Recorda que en els cursos posteriors va començar a destacar perquè va ser el primer a aprendre a escriure o a llegir, i a 4t i 5è de primària la mestra els va comentar que li generava problemes perquè es negava a fer segons quines tasques i avançava les seves explicacions. La mare assegura que li van arribar a «limitar» les preguntes diàries que podia fer.
Davant dels problemes que observaven tant a l'escola com a casa, i després de veure'l ansiós i angoixat, la pediatra el va derivar a l'àrea de Neurologia primer i Psiquiatria després de l'hospital Vall d'Hebron. El resultat va ser un diagnòstic d'altes capacitats quan tenia 8 anys i, segons la mare, els van explicar que els problemes a l'escola es donaven «perquè no estava sent ben atès».
Terrones lamenta que l'informe psicològic de Vall d'Hebron «va quedar tres anys al despatx de la directora» i que el que es van limitar a fer és un pla emocional, aspecte que els pares consideren del tot insuficient. La família relata que va veure com s'agreujava la situació del seu fill i va començar a demanar reunions amb l'escola, a Nou Barris, i amb l'Equip d'Atenció Psicopedagògica (EAP) en veure que el nen fins i tot manifestava «que no volia continuar vivint». Recorda que l'1 de maig del 2017, el nen «va agafar un ganivet» i es va autolesionar. A partir de llavors recorden un període «greu», amb anades i vingudes a urgències per crisis d'ansietat, depressió i agressivitat, moment en què van començar a medicar-lo. Paral·lelament, a partir de 6è va continuar l'escolarització amb etapes des de casa i etapes al centre.
Actualment, el jove ha canviat de centre a petició dels pares, ja que asseguren que des de l'anterior institut «no es prenia cap mena d'acció ni d'actuació per atendre'l com ell necessitava». Van anar també al Síndic de Greuges, perquè en un primer moment els van denegar el canvi. Al seu parer, «s'ha arribat una mica tard», ja que actualment el seu fill es troba combinant l'ingrés al centre de dia de l'Hospital Sant Joan de Déu amb les classes a l'institut.
Terrones assegura que el tracte que ha rebut per part de la Inspecció Educativa és «denigrant», i reivindica que «calen més recursos» i formació, tant en l'àmbit educatiu com en el sanitari. La família s'ha plantejat denunciar el Departament d'Educació «com a responsables de la degradació de la salut mental» del seu fill, tot i que no ha pres una decisió al respecte.
«No ens plantejaven solucions»
Un altre cas és el d'una família que residia al Ripollès i que ha volgut mantenir l'anonimat. Han explicat que va ser un professor qui els va alertar que el seu fill de 7 anys no s'acabava d'integrar a l'escola. Finalment van decidir fer-li les proves, assumint ells el cost, per saber si tenia altes capacitats. Aquest diagnòstic el van fer arribar al centre on estava escolaritzat el seu fill i lamenten que no han rebut l'atenció adequada. «No ens plantejaven solucions», apunten.
Davant d'aquesta situació, han decidit marxar a viure a un altre lloc on han trobat una escola sensible, segons expliquen, a la realitat de les altes capacitats, i on han assegurat que l'atendran com necessita. Tot i estar decebuts per la manca de respostes per part del centre, estan molt agraïts al professor que va detectar els problemes i que sí que es va involucrar per aconseguir que el seu fill se sentís adaptat i atès.
