Potser alguna vegada heu sentit que ja no teníeu més recursos, o energies per obrir més conflictes i heu decidit tirar la tovallola. Aquestes ratlles són per fer-vos saber que no esteu soles… Hi ha vegades que hi ha coses que se’ns escapen, i és lícit que ens passi i hem de permetre’ns sentir-nos imperfectes, sense sentir-nos culpables o fracassades. 

Vivim un moment en què es valora l’èxit, per sobre del procés que hem fet per assolir-lo, és per això que quan no ens en sortim, i sobretot quan parlem d’educar als nostres fills i filles, ens podem sentir que som un fracàs com a mares i pares. 

El teu fill s’eixuga la boca amb la samarreta, ho fa des de petit, i tu has intentat mil i una maneres perquè ho deixi de fer. Estàs cansada d’haver de netejar la seva roba 3 vegades després que el tomàquet dels macarrons hagi deixat el xandall de l’escola amb un nou disseny impossible! Has pres mesures, li has explicat mil vegades, amb arguments, mediambientals, de respecte a les coses, del valor de les coses... Li has fet rentar les seves samarretes a mà, estendre les rentadores de tota la família durant 1 mes. Li has posat un pitet per sopar quan feia dies que ja no l’utilitzava, i llavors ha passat a eixugar-se amb la màniga, li has cridat, li has demanat perdó pel crit. T’ha sortit un exabrupte dels forts quan acaba de posar-se el pijama net i veus que s’eixuga la pasta de dents amb el jersei. Aquest podria ser un exemple de tants que passen a moltes cases, coses que fan els nostres fills i filles, que volem que deixin de fer, però no ens en sortim. 

No deixarem de dir-li que no pot eixugar-se amb la roba, però potser mirarem cap a un altre cantó, deixarem de focalitzar-nos amb això, i ens relaxarem. Hem fet tot el que se’ns ha acudit i no en sabem més... no passa res, permetem-nos ser imperfectes i no viure amb un conflicte constant. La nostra feina com a educadores és acompanyar-los, no podem caminar per elles, no podem responsabilitzar-nos de tots els seus actes. Hem de confiar i esperar que alguna de les coses que hem dit o potser el que li dirà un altre, en un moment oportú, li faci canviar allò que nosaltres no hem pogut. Les males notes dels nostres fills, no són la nostra responsabilitat, és la seva, igual que totes les seves accions i decisions, sobretot quan més grans són. És lícit que ens preocupi i que intentem diferents estratègies, però no perdem de vista que no som elles i que podem no saber-ne més.

Així que si no pots més i sents que has entrat en una espiral que posa en risc la relació amb el teu fill, tira la tovallola! Cap samarreta bruta o mala nota s’ho val, no deixis que això esdevingui el centre del teu vincle amb ella, respira i agafa forces perquè segur que vindran noves coses que necessitaran la teva atenció, així que tria coses amb valor i deixa pel camí altres lluites que són desgastadores per tots dos. Atreveix-te a tirar la tovallola sense culpes!