Seixanta-quatre anys després, que sumen uns 23.360 dies, el Brasil inaugurarà com a amfitrió el segon Mundial de la seva història amb el vent a favor per conquistar el títol, igual com va començar aquell 24 de juny de 1950, però amb el fantasma del fracàs que va suposar acabar-lo perdent a la final de Rio de Janeiro contra l'Uruguai (1-2).

Arribar al partit definitiu, el pròxim 13 de juliol a Maracaná, i guanyar-lo, al contrari del que va ocórrer el 16 de juliol de 1950 en els fets coneguts des d'aleshores com a Maracanazo, haurà estat la culminació d'un camí complicat després de l'eufòria provocada per l'obtenció de la seu, el 30 d'octubre de 2007.

La lluita de Neymar, com a referent del Brasil, i de Lionel Messi, com el de l'Argentina, tindrà seriosos opositors europeus com l'actual campiona, Espanya, o la prometedora generació alemanya i les ja tradicionals aspirants com Itàlia o França, que esperen trencar per primera vegada el mite de no poder guanyar una copa en terres americanes.

Sense sortir en tantes travesses tampoc seria descartable la reivindicació de seleccions com les de Xile, l'Uruguai, Mèxic, Colòmbia, Holanda, Bèlgica o la Portugal de Cristiano Ronaldo, mentre que lluny del soroll mediàtic han arribat Costa Rica, l'Equador i Hondures per provocar disgustos a rivals amb llarga història.

Fins al debut en el torneig, la preocupació en els quarters generals de l'Argentina, Xile, Espanya, Anglaterra, Portugal i l'Uruguai serà la posada a punt de les seves emblemàtiques figures. El punta argentí Rodrigo Palacio, per exemple, va patir un esquinç de turmell en un partit amistós i és molt probable que es perdi el debut davant Bòsnia i Hercegovina, el dia 15 a Rio de Janeiro. L'equilibri de Xile al mig del camp, Arturo Vidal, tampoc estarà a punt per l'estrena contra Austràlia i fins i tot pot acomiadar-se del Mundial.

En la infermeria de la "Roja" Diego Costa corre contra el rellotge per demostrar que ha superat els problemes musculars que li van impedir completar els seus últims partits amb l'Atlètic de Madrid; L'uruguaià Luis Suárez també avança en la seva recuperació llampec d'una operació de menisc a la cama esquerra. Encara que ahir deia que es trobava "en perfectes condicions", segurament no hi serà en el debut contra Costa Rica.

Portugal creua els dits per Cristiano Ronaldo, minat per una lesió muscular de la qual, públicament, també assegura estar totalment recuperat. I a Anglaterra estan delicats el capità Steven Gerrard i la jove promesa Oxlade-Chamberlain. Per culpa de les lesions, de les eliminacions de les seves seleccions en el camí cap el Mundial o de les decisions dels entrenadors, de la vitrina del Brasil n'han quedat al marge 73 jugadors de primer nivell, que negociats avui mourien un volum 1.071 milions d'euros. Les figures més costoses d'aquesta llarga llista d'il·lustres baixes són el gal·lès Gareth Bale, el francès Franck Ribéry, el colombià Radamel Falcao i l'alemany Marco Reus.

El Brasil serà el cinquè país que organitza per segona vegada la Copa del Món. Abans havien repetit Mèxic, Itàlia, França i Alemanya. El Mundial, que es jugarà durant 64 partits en dotze estadis brasilers, tindrà a la vegada un torneig paral·lel que fa gairebé un any es juga als carrers sense pilota: el de les protestes de milers de persones contra la corrupció que ha rondat les obres per a les que s'han destinat uns 10.000 milions d'euros.

Aquests indignats consideren que tals recursos haurien d'haver estat destinats a millorar l'atenció en salut, educació, seguretat i transport, i per això han promogut manifestacions o vagues, com la que va ocórrer al metro fins a principis de setmana a Sao Paulo, seu del partit inaugural d'avui. Un exemple més en la llarga llista de protestes a la qual s'hi han sumat educadors, estudiants, treballadors de la salut i fins i tot policies.

Ni tan sols les ambicioses obres en estadis, aeroports i autopistes hauran quedat preparades per al moment en què començarà a rodar la pilota, malgrat que la presidenta del país, Dilma Rousseff, ha assegurat que la Copa de les Copes deixarà un llegat de progrés per als seus 200 milions de compatriotes. Les obres en els fastuosos estadis havien provocat vuit morts fins al 8 de maig passat, quan un operari que treballava a l'estadi Arena Pantanal de la ciutat de Cuiabá va morir electrocutat. Les altres víctimes es van registrar a Brasília, Manaus i Sao Paulo.