Messi és el sistema. No hi ha més. Argentina es va salvar ahir d'un trist empat a zero contra l'Iran, i encara hauria pogut ser pitjor, gràcies a un xut del davanter des de fora de l'àrea en el temps de descompte. Una jugada que va demostrar la ingenuïtat del conjunt persa, que va deixar que el barcelonista fes la seva típica acció, entrant per la banda dreta i anant cap al mig per acabar fent una rematada parabòlica al fons de la porteria de Haghighi.
Abans, però, noranta minuts per a la preocupació per als argentins. La tàctica de Sabella, amb la intervenció de Messi, per actuar amb Agüero, Higuaín i Di María al seu costat, no va funcionar. L'albiceleste no va ser superar a un conjunt iranià que, a més, té motius de protesta per un clar penal de Zabaleta a Dejagah no indicat pel serbi Milorad Mazic, que ja va deixar mostres de la seva poca capacitat en l'Alemanya-Portugal de dilluns passat.
Així, el partit va començar amb complicacions per la davantera sud-americana, que no trobava la manera de trencar l'hermetisme iranià. A més, dos cops de cap de Hosseini van avisar que el conjunt de Carlos Queiroz no arribava de turisme i que posaria problemes.
Sense profunditat
Així, les combinacions per l'esquerra de Marcos Rojo, Ángel di María i el Kun Agüero no trobaven profunditat, ni tampoc la definició necessàries per vulnerar la porteria rival. Messi, molt aturat, tampoc no apareixia. Al minut 13, va arribar l'ocasió més clara després d'una bona combinació entre Di María i Higuaín que Agüero va enviar a les mans del porter.
El centre del camp iranià, amb Masoud, Teymourian, Nekounam i Haji Safi va ser la primera línia defensiva que no va deixar-se moure bé un rival amb nul·la circulació de pilota. Ni tan sols una falta directa de Messi va posar en perill el resultat.
A la segona part, la sensació es va transformar en angoixa, ja que a la impossibilitat d'obrir el marcador es va sumar l'atreviment de l'equip persa, que sentia la possibilitat de fer encara més història.
Un abúlic Messi, enfadat amb ell mateix, com tantes vegades s'ha vist aquesta temporada, i els erràtics Higuaín, Agüero i Di María provocaven una imatge distorsionada dels quatre fantàstics.
Romero, salvador
En els primers minuts de la segona meitat l'Iran hauria pogut inaugurar el marcador. Al 53, Masoud va habilitar Sadeghi, que va enviar una centrada rematada per Ghoochannejhad que va parar el porter del Mònaco Sergio Romero, espectacular en aquesta fase. En aquest moment va arribar la jugada més polèmica, la traveta de Zabaleta, que no va veure arribar Dejagah, que el serbi es va empassar. El mateix lateral del Manchester City va desviar posteriorment una rematada de Haji Safi.
Messi apareixia en comptagotes, amb xuts llunyans que no portaven cap perill. Als 76 minuts, el tècnic argentí va decidir intentar revolucionar l'atac i va fer entrar al camp Palacio i Lavezzi en detriment d'Higuaín i Agüero. Un cop de cap del davanter de l'Inter des de la frontal de l'àrea que va desviar Haghighi i un contraatac de Ghoochannejhad que va desviar Romero van ser d'altres accions destacades en uns moments en què podia passar qualsevol cosa.
La genialitat
Quan ja semblava que l'empat seria definitiu, però, va arribar el moment Messi. Va agafar la pilota, eslàlom cap a la frontal de l'àrea, l'Iran que bada un moment a l'hora de fer la cobertura i xut parabòlic enganxat al pal dret de la porteria de Haghighi. Tanta feina per a no res. Messi va aparèixer un cop per salvar Argentina, que es classifica per als vuitens amb molts dubtes en el seu joc.
