02 de març de 2020
02.03.2020

El Barça certifica el seu ocàs i dona ales a un Madrid de mínims

Els blancs se situen líders gràcies a una segona part en què van explotar les imprecisions blaugrana

02.03.2020 | 00:20

Això és el que hi ha. La temporada 2019-20 és la certificació que l'època de les vaques grasses d'una generació al Barça s'ha acabat. La segona part d'ahir al Bernabéu demostra que molts dels jugadors que han donat títols i prestigi a l'entitat ja no tornaran a ser el que eren. Les continuades pèrdues de pilota davant d'un Madrid que ni tan sols havia de pressionar per recuperar-les no va en consonància a una manera de jugar. I el pitjor de la derrota, que numèricament no és decisiva per a la lliga, és que va ser contra un dels Reial Madrid més justos i pobres dels darrers lustres.

Perquè els blancs, que tota la setmana utilitzaran l'altaveu per exclamar que tornen a ser els millors, s'enganyarien a ells mateixos pensant que ahir van vèncer a un gran d'Europa. Ni un, ni l'altre, ara mateix no ho són. S'han de replantejar moltes coses perquè el d'ahir va ser un partit de qualitat molt baixa que es va decidir per als locals per entrega i perquè van ser menys dolents. El Barça encara pot guanyar aquesta lliga, però potser li faria un favor més gran a l'entitat que no ho fes i emprendre la neteja que els títols anteriors han prorrogat.

La primera meitat va ser un exemple clar de com es troben tots dos equips. El Madrid és un sac de nervis, un conjunt que, coneixedor de les seves limitacions i venint de derrotes que fereixen com davant de la Reial Societat o el Manchester City, no es desplega amb tanta alegria com d'altres anys. Cuida la defensa per por que els enganxin mal situats i això el fa concedir molt. A davant, un Barça que físicament no està bé i que juga gairebé caminant, administrant molt els esforços. Tècnicament és millor i confia que li sigui suficient amb tenir la pilota i no rebre ocasions per aprofitar alguna de les que tingui.

Amb aquesta por, en un camp, a més, mullat per la pluja, va iniciar-se el partit, amb un 4-4-2 de manual de Setién, més propi de Valverde, que li va donar control. Els blancs van llançar tres córners a l'inici i Benzema i Kroos van rematar alt, però el Barça donava més sensació de perill. Griezmann va aparèixer dues vegades. En una, va ser esbroncat per Messi per fer una desmarcada tapant l'espai de l'argentí. En la segona, va rematar massa alt i en posició franca una passada enrere d'Alba.

Els atacs blancs es limitaven a pilotes descarregades per Benzema i curses per la banda. Dues centrades, de Fede Valverde i de Vinícius, que va decidir malament en arribar a l'àrea, va ser el més interessant que va fer l'equip de Zidane en els primers 45 minuts.

Més perill per als visitants


Va ser quan es va trencar el partit que va aparèixer la qualitat blaugrana. Primer va ser Arthur, qui va trencar una defensa molt mal parada, va guanyar per velocitat Kroos, però el seu xut el va desviar Courtois. L'oportunitat més clara va arribar al minut 37, quan Messi va trencar el fora de joc en una passada de Busquets, però va estar lent en la rematada, que va tornar a aturar sense problemes el porter belga. I encara hauria pogut arribar un altre gol en una bona internada de Semedo. Però el portuguès té extremes dificultats a decidir a qui ha de cedir la pilota en atac, la va passar enrere a Vidal quan hauria hagut d'anar a Griezmann, i el Barça va arribar al descans amb un empat curt per les ocasions disposades i pel rendiment pobre de l'adversari.

Naufragi blaugrana


Res no feia pensar que la segona part del Barça seria tan dolenta. El Reial Madrid va apujar mínimament les línies, però res de l'altre món. Equips com el Getafe o el Llevant han pressionat molt millor que ho van fer ahir els blancs, però no es van trobar amb un concert d'imprecisions tan grans de l'equip contrari. No es pot dir que Busquets va estar irreconeixible, perquè la cara d'ahir ja comença a ser l'habitual; De Jong i Arthur no van donar cap tranquil·litat; Arturo Vidal, situat en posició de creació, no existeix i la defensa, tret de Piqué, el millor jugador de camp, tot i l'1-0, segueix en la línia de tota la temporada.

D'aquesta manera, una antològica parada de Ter Stegen a un xut d'Isco va ser el principi del final. El Madrid, amb més cor que joc, es va animar i poc després Piqué va evitar que un altre cop de cap d'Isco entrés. Kroos i Benzema avisaven i el Barça no sabia què fer-ne, de la pilota. Setién va posar Braithwaite al camp i, en la primera pilota, va deixar enrere un acabat Marcelo, però va topar amb Courtois.

Va ser el cant del cigne abans de l'enèssima errada de concepte. Semedo segueix Benzema i deixa inconcebiblement sol Vinícius. Aquest entra a l'àrea, Piqué arriba tard i desvia l'esfèrica quan segurament l'hauria aturada Ter Stegen o hauria anat a fora. Gol gens immerescut dels locals.

El Barça va tenir l'empat a peus de Messi. Però l'argentí va completar un mal partit no podent marxar per cames de Marcelo, la qual cosa parla molt malament del seu estat, i permetent que el brasiler li prengui la pilota. Piqué, amb un cop de cap a fora, va tenir l'última ocasió clara, en una altra errada defensiva blanca. Ja en el descompte, Zidane va fer entrar Mariano al camp i el premianenc, que no juga mai, va tenir el moment de glòria fent el segon marxant d'un llastimós Umtiti. Encara hi ha lliga. Vista la qualitat potser hauria de quedar deserta.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

LaLiga

Saps què pots fer en aquest espai tan exclusiu?

Alex Gallar i Pape Diamanka, jugadors de l'Girona FC, van presentar l'Àrea Movistar LaLiga, un espai que uneix la passió pel futbol, ​​l'entreteniment i les noves tecnologies.


L'últim El més llegit