«L’ampliació de capital mesurarà l’ambició de Manresa com a ciutat»

Josep Maria Herms va ser elegit tot just fa una setmana president del Bàsquet Manresa. Es defineix com una persona marcada per la mort del pare quan tot just tenia 8 anys i es mostra ambiciós en els objectius esportius que vol per a l’equip i confiat que Manresa respondrà a l’ampliació de capital del club. L'entrevista concedida a Regió7 l'hem dividit en tres parts. En aquesta, explica la seva arribada al club.

El van elegir president del Consell d’Administració del Bàsquet Manresa a la mateixa sessió en què es va aprovar una ampliació de capital de 2,58 milions d’euros. Era una condició per acceptar la presidència?

Sí, però no en el sentit de caixa o faixa. És veritat que durant tot el procés, jo havia manifestat que l'ampliació era bàsica. Tots ho vèiem així. De fet, era una condició per a mi i per a qualsevol que si hagués posat.

2,58 milions signifiquen doblar el capital social actual. És realista?

Bé, es tracta que tothom qui tingui una acció, en torni a comprar una altra. Realista? És veritat que són molts cèntims. Però, és una quantitat que ens permetria fer el que ens proposem. I ho hem plantejat d'una manera molt neta, perquè no hi hagi moviments estranys. Volem que sigui una operació transparent i relativament ràpida. I que sigui fàcil d’explicar. No hi ha cap càlcul matemàtic al darrere que ens doni 2,58 milions.

Quantes accions té?

Ara hi tinc 600 euros, o sigui 10 accions. Però, aniré a l’ampliació, evidentment.

El president sortint va dir que amb 2 milions es conformaria. I vostè?

Sí, també, dos milions estarien molt bé. La voluntat és que tothom hi participi. Cadascú se sap les seves circumstàncies, és clar. Però vull dir que aquells qui tenen 60 euros, per exemple, i que se senten el Manresa com a seu i hi van cada partit, que n’hi posin 60 més. I, després, que les empreses entenguin que el retorn que n’obtenen és molt gran. Pels valors que transmetem com a club. Perquè els nanos d'avui són els treballadors de demà. Per això entenem que hi ha d’haver qui hi posi 100.000 o 150.000 euros, o el que puguin.

M’imagino que deu haver fet les seves prospeccions. Ha trobat interès?

Sí, perquè entenen que és el moment de fer-ho. A les empreses sabem que hem de fer un producte que sigui bo per si mateix, però també respecte de la competència. I els equips de l’ACB cada vegada tenen jugadors més bons. Per estar a aquest nivell i poder competir-hi, calen recursos. I no només hem de fer un pavelló nou, que necessitarà més personal...

I hi ha el deute històric.

Efectivament. El club està sanejat, però hi ha un deute que, com el seu nom indica, s’arrossega des de fa molts anys, i tots els diners que esmercem en retornar-lo, no els podem destinar a fitxar jugadors.

Creu que aquesta ampliació també servirà per mesurar l’ambició de Manresa com a ciutat, no només com a bàsquet?

Home, doncs d’alguna manera sí. Perquè el bàsquet és l’actiu de la ciutat, el que ens dona a conèixer. El bàsquet i Montserrat. Vull pensar que la gent respondrà. Com quan es va guanyar la lliga i tothom, encara que no fossin seguidors del bàsquet, va sortir al carrer perquè va entendre que era el seu club i la seva ciutat qui havia aconseguit aquella gesta. Per això crec que ara també respondran. Perquè el bàsquet és el que ens dona visibilitat.

Com hi encaixa la remodelació del pavelló?

La remodelació és bàsica. Ho hem transmès per activa i per passiva, i l’Ajuntament ho ha entès i hi està treballant. No podem tenir un equip d’ACB amb les mancances amb què el tenim. Fa 25 anys podien passar, però ara ja no. Hi ha qüestions d’accessibilitat, de manca d’espais per als tècnics perquè puguin treballar en condicions..., però és que tampoc ens podem permetre tenir un búnquer que només s’obre el dia de partit. Hi passa moltíssima gent i ens hem d’obrir a la ciutat, generar-hi moviment social i econòmic.

Vostè ha participat en la revisió del projecte inicial. Quins canvis hi ha fet?

Hi havia un primer projecte de remodelació tècnica. No podem oblidar que es tracta d’un equipament municipal i que nosaltres en som usuaris. El que vaig fer va ser donar tota una sèrie de pautes i d’informacions que creia important que sabessin. Es van entendre i, per part dels arquitectes, també es van agrair perquè hi havia aspectes necessaris en el bàsquet que ells desconeixien, i és en el que s’està treballant. El que faré ara és demanar de manera formal una reunió prèvia abans que es lliuri el projecte definitiu. Quan el tinguem, podrem valorar si se’ns han atès les necessitats. Una cantonada comercial, per exemple. Hem demanat un pavelló de futur, no de present.

La seva empresa es dedica a crear aquest tipus d’espais, no hi ha un risc d'incompatibilitat?

No. De fet, quan en Jordi Serracanta em va venir a buscar, hi havia dues opcions: o contractava la meva empresa o bé jo entrava al Consell d’Administració i hi treballava des de dins de manera gratuïta. I vaig entrar al consell.

Han calculat el retorn econòmic que tindran amb el pavelló remodelat?

Bé, tenim els nostres càlculs interns. N’estem fent el seguiment i s’haurà de veure fins a quin punt s’hauran executat els canvis proposats. Però, penseu que ara tenim la botiga de l’equip al primer pis que vol dir que només s’obre cada quinze dies, i no hi ha un espai perquè les empreses hi puguin presentar els seus productes, ni una zona d’oci perquè la gent hi vingui entre setmana o hi vagi mentre espera que el seu fill acabi d’entrenar, per exemple.

El Congost és lloc prou atractiu i accessible per als manresans?

Sí. I tant! Estem més a prop que Bufalvent, i allí hi ha els cinemes. La qüestió és que siguem capaços de generar un espai d’oci i esportiu prou potent. De fet, ja hi tenim tot un públic, el del futbol, l’atletisme, l’Egiba, el rugbi... Però és que ens volem obrir molt més a la ciutat. Que sigui un espai per anar-hi els diumenges a la tarda.

Pensen en Manresa només, o en la Catalunya Central?

En la Catalunya Central, òbviament. La carta als Reis és fer un espai prou atractiu per fer-hi venir persones de Terrassa, Sabadell o Badalona, per exemple.

Lligant-ho amb l’ampliació de capital, creu que Manresa és conscient d’aquest potencial que pressuposa?

No, és veritat. Als manresans ens falta creure-hi. Però crec que el bàsquet hi pot ajudar. Per què, quantes ciutats a l’Estat espanyol que no són capital de província han aconseguit el que nosaltres fem dia a dia sense els seus recursos? Perquè no disposem de les aportacions de les seves administracions, ni d'una multinacional que hi posi tants milions cada any, ni tenim la població de Badalona, posem per cas. Si ho sumes tot i penses en el que estem aconseguint, és per anar traient pit per tot arreu i a tota hora. I el traiem poc!