"Al Berguedà ens hem guanyat tenir una gran volta ciclista"

Com va anar que la Volta tornés a Berga?

Bé, no és cap secret que a mi m’agrada al ciclisme. L’any passat vaig tenir l’oportunitat d’anar a l’etapa de la Molina i, en acabar, vaig dir al Rubèn Peris [director general de la Volta] que hi havia anat perquè volia que Berga i el Berguedà en tinguessin una etapa. Ens vam reunir al cap de poques setmanes i ja ho vam deixar lligat.

Però, no ho van explicar fins a força després.

Perquè tots dos teníem processos electorals. De fet, jo encara no havia decidit si em presentava. Tots dos havíem de guanyar les eleccions.

I per què la Volta?

Perquè el Berguedà s’ho mereixia. Feia més de 60 anys que no hi venia. Havia acollit la Setmana Catalana i la Vuelta el 1999 amb l’etapa dels Rasos i després a Castellar de n’Hug, però feia molts anys que no vèiem ciclisme d’alt nivell a la comarca. I perquè és de les millors comarques de Catalunya per fer-hi ciclisme. Hi tenim els millors ports, i amb molt poc trànsit. Tenim un entorn privilegiat i era el moment de mostrar-ho al món.

Ho veu també com a una inversió turística?

Sí, turística i d’autoestima. Però, parlem de turisme puntual i sostenible com és el ciclista perquè la gent que va en bicicleta és respectuosa amb l’entorn. Ho hem vist, per exemple, que tot i la gentada que hi havia a Queralt, ha quedat pràcticament impecable.

Hi estan preparats?

Sí, perquè la infraestructura ja la tenim. Són les carreteres i els camins per a la bicicleta de muntanya i de gravel. Cal tenir una bona restauració, i la gastronomia del Berguedà és espectacular. Només cal que les cases rurals i els hotels facin un canvi i s’adaptin al fet que el client tingui un lloc per guardar les bicicletes. Amb poca inversió ja es fa.

L’entén tothom aquest missatge? Vull dir que dur l’etapa de la Volta els ha costat 60.000 euros.

Crec que sí. I, a posteriori, encara més. Dissabte les xarxes bullien i diumenge. I encara aquest matí [dilluns] tothom amb qui m’he trobat me n’ha parlat de manera positiva. A més, la inversió sempre és relativa. Depèn del retorn que n’obtens.

I ha estat positiu?

I tant! Només amb tota l’expectativa creada des que es va anunciar l’etapa i, més encara, així que es va conèixer el recorregut, ja l’havíem recuperada. Encara que s’hagués hagut de suspendre l’etapa per algun motiu, el Berguedà ja havia guanyat. És que vam sortir a tot arreu. Fins i tot, durant la Volta, tothom anava parlant de l’etapa berguedana. Sí, ja havíem guanyat i la inversió no és que estigués amortitzada, estava reamortitzada. I dissabte ho vam culminar de manera brillant.

Vau participar en el disseny de l’etapa?

No. Ho van fer els tècnics de la Volta. Només vam dir que volíem sortir de Berga i arribar a Queralt. Van ser els únics condicionants.

Ni van suggerir el Pradell?

Tampoc. De fet, ells mateixos ens van dir que tenien moltes ganes de fer el Pradell. I nosaltres, és clar, vam obrir uns ulls com a taronges perquè el Pradell és el gran monstre del Berguedà i el gran oblidat per al ciclisme internacional. Però, a partir d’ara, apareixerà en el dia a dia del ciclisme i ja veurem si en alguna gran volta i tot.

Per què Queralt i no els Rasos?

Perquè l’accés per a la gent és més fàcil, però també perquè ja té una mística. Hi havia guanyat Eddy Merckx [Setmana Catalana de 1975], per exemple. I ara hi ha guanyat Tadej Pogacar.

Va anar millor del que es pensaven?

Sí, crec que va anar millor. Sabíem que aniria bé, però sempre hi juguen molts condicionants. El temps va ser molt bo. Els ciclistes ens ho deien, que mai havien vist una sortida amb tant de públic, que semblava que estiguessin en una de les grans etapes del Tour.

I a partir d’ara?

Tenim feina, sí. A curt i mitjà termini, des de la part pública, de Berga i la comarca, i des de la privada, restauradors, hoteleres i empresaris, ens toca teixir una estratègia perquè això que hem fet, que és posar el Berguedà en el mapa, ho puguem canalitzar. Hem de fer que la gent que ens vingui se senti acollida, que trobi els recorreguts, que tingui llocs on estar-se, etc.

Però no voldran que tornin a passar 65 anys per tenir una gran etapa ciclista?

No, per descomptat, que no. D’entrada, voldríem que l’any que ve la Volta tornés. No depèn de nosaltres i sabem que és complicat. Però, crec que el Berguedà s’ha guanyat un segon any. I també volem que vingui la Volta femenina. M’agradaria molt que poguessin venir les dues.

I de la Vuelta i el Tour, també s’ho plantegen?

Eurosport Itàlia ho deia, oi? Van dir que el Berguedà s’havia guanyat tenir una gran volta. I parlaven del Giro i de Tour.

Al Giro li costa més sortir que no pas al Tour, que també queda més a prop.

Bé, es diu que Barcelona acollirà una sortida del Tour i si han d’anar cap a França, el Berguedà els va de camí.

Hi creuen?

Ja es veurà. Ara tot seria fer volar coloms, però el que és evident és que ens hem posat en el mapa i que el Berguedà és un territori espectacular per al ciclisme perquè en molt pocs quilòmetres tens ports de muntanya de categoria especial i s’hi pot posar la dificultat que es consideri adequada.

Les imatges que es van viure eren d’etapa de Tour, clarament.

Sí, sí, sens dubte. Perquè la gent va respondre meravellosament. Va anar arreu, no només al Pradell o a Queralt, i Berga estava a rebentar quan els ciclistes van tornar. Hi havia gent des de l’entrada fins a dalt al Santuari. I això té molt de mèrit.

Van detectar que hi hagués gent vinguda d’arreu del país?

Sí, hi havia gent de tot el país. Que l’etapa caigués en dissabte hi va ajudar, és clar. Per això voldríem que tornés a ser en dissabte.

N’han començat a parlar?

Sí, i tant. N’hem parlat, però ara hem de pair-ho, asseure’ns, valorar com ha anat, i plantejar-ho. El que és segur és que el que es va viure a la Volta dissabte no s’havia vist mai. Només en alguna etapa de la Vuelta, tot i que no sé si tant, i al Tour. Per tant, crec que val la pena que les grans voltes apostin pel Berguedà.