La jutge de Manresa que investiga l'1-O al Bages ha descartat, almenys de moment, imputar al regidor santjoanenc d'ERC Jordi Pesarrodona els dos delictes pels quals l'ha denunciat la Guàrdia Civil per la seva presència al col·legi Joncadella de Sant Joan, el delicte d'odi i el de resistència. La jutgessa, per tant, ha citat aquest dimecres Pesarrodona per un únic delicte, el de desobediència, el mateix que ja li va imputar d'ofici fa dos mesos, juntament amb els alcaldes de Callús, Joan Badia, i el de Fonollosa, Eloi Hernàndez, tots d'ERC. Pesarrodona, com va fer Badia dilluns, també ha optat per no declarar.

"De moment l'informe de la Guàrdia Civil no s'ha tingut en compte, per la qual cosa pensem que és una bona notícia", ha explicat Pesarrodona a la sortida dels jutjats. El regidor santjoanenc ha rebut el suport d'unes 150 persones que s'han solidaritzat amb ell col·locant-se nassos de pallasso, emulant l'acció que el santjoanenc va fer el 20-S al costat d'un guàrdia civil a Barcelona. El regidor, precisament, està convençut que els cops de porra que la Guàrdia Civil li va donar a Sant Joan i la posterior denúncia que ha presentat contra ell responen a "una represàlia" per aquell gest.

Tal com va publicar ahir Regió7 Digital, en l'informe sobre l'actuació a l'escola Joncadella de Sant Joan, la Guàrdia Civil assegura que Pesarrodona "va incitar directament a l'hostilitat contra els agents de la Guàrdia Civil, per la seva pertinença al cos, no reconeixent l'autoritat de les forces estatals, i encoratjant mitjançant discursos les masses congregades a la desobediència activa". Amb aquest argument, el denuncia per un delicte d'odi i un altre de resistència.

Aquest dimecres, a la sortida dels jutjats, Pesarrodona ha constatat que l'acusació de la Guàrdia Civil respon a una "represàlia" pel 20-S i ha explicat que els fets a l'escola Joncadella van succeïr de manera molt diferent, tal i com mostren els vídeos gravats aquell dia.

"Em van donar cops de porra a la zona engonal amb ganes de fer mal"

Segons ha explicat, "nosaltres no estàvem a primera fila. I el comandament que hi havia em va cridar, amb aquesta frase: Famosito, ven usted para acá". Per tant, segons Pesarrodona, "estava claríssim contra qui anaven".

El regidor santjoanenc ha continuat explicat que "nosaltres vam dir que volíem votar i que, per tant, no obríem el pas. És llavors quan es van tirar enrere i van tornar a venir, a cops de porra. I a mi em van donar els cops de porra a la zona engonal, amb ganes de fer mal". Segons constata, "un altre dels agents, fins i tot, ho tapava, perquè no es vegés el resultat del que s'estava fent". En un moment de les gravacions, explica Pesarrodona, "se sent un agent, dient: Dejadlo, parad, que lo vais a rebentar. Per tant, sabien que estaven picant fort".

Pesarrodona s'ha tret de la butxaca el nas de pallasso que sempre l'acompanya, que és el mateix amb què es va fotografiar el 20-S al costat d'un agent i que el porta sempre a sobre des de fa molts anys. "Jo, com a Pallassos sense Fronteres, ja havia fet aquesta mateixa reivindicació a la frontera amb Bòsnia, i dies després actuant en camps de refugiats. No vam rebre cap represàlia, perquè estàvem fent una protesta pacífica contra una guerra que hi havia en aquells moments".

El regidor ha lamentat que la Guàrdia Civil "no va saber entendre aquesta reivindicaicó, que era absolutament pacífica, com sempre ho ha estat la revolució dels somriures". Segons ha afegit, "sóc el mateix pallasso que anys anteriors es va fer una foto al costat de tots els cossos policials en un acte de Pallassos sense Fronteres, amb tot de guàrdies civils amb nassos de pallasso al meu costat".

Pesarrodona ha rebut el suport als jutjats d'unes 150 persones, entre les quals molts regidors i alcaldes d'ERC, a més a més de l'alcalde de Sant Joan, Gil Ariso (PDeCAT). Molts d'ells s'han posat un nas de pallasso en suport seu. A la concentració, també hi han participat una vintena de funcionaris dels jutjats. Pesarrodona, emocionat, ha agraït les mostres de suport.

La citació del regidor santjoanenc ha arribat tan sols 48 hores després de la de l'alcalde de Callús, que dilluns també es va acollir al seu dret a no declarar per la mateixa causa. Ells dos, juntament amb l'alcalde de Fonollosa Eloi Hernández, són els tres càrrecs electes de la comarca del Bages investigats per la jutge que porta la causa del referèndum a la comarca. La mateixa jutge està investigant, paral·lelament, la cinquantena de denúncies per lesions que van presentar les víctimes de la violència policial a la comarca.