La magrana és una fruita mediterrània i oriental per excel·lència, amb diverses varietats que van de les de Catalunya, València o Mallorca, passant per les del Magrib o les de l´illa de Socotora, al Iemen (Punica granatum; aquesta darrera, Punica protopunica). Tot i que el seu cultiu sembla que s´inicià a l´antiga Pèrsia, el Turkmenistan i la Transcaucàsia, era coneguda pels antics egipcis així com pels grecs i pels romans, que la importaven de Cartago (d´aquí ve el seu nom botànic). Els àrabs, segurament, la varen dur a la Península Ibèrica, i des d´aquí es va estendre a tota l´Amèrica subtropical i tropical, de Xile a Califòrnia.

És present, per exemple, en alguns plats mexicans, tal com veiem a la novel·la (i pel·lícula) Como agua para chocolate, de Laura Esquivel. Però on el seu ús és més estès, com a beguda, base de sorbets i de cuina, és al Magrib i als països de l´orient Pròxim, a l´Iran, etc., on apareix en arrossos o pilafs, plats de carn i de peix, etc. També és present en algun plat de la cuina mallorquina antiga, especialment en forma d´una deliciosa salsa. És una de les fruites dolces típiques de la tardor. La magrana s´empra sovint en la preparació de postres; és molt vistosa, i hi dóna unes notes refrescants. Combina també perfectament amb gelats, iogurts i formatges. Amb els grans de magrana també es poden preparar confitures, gelees i melmelades.

La magrana també és un ingredient en la cuina d´autor. Combina bé amb fruits secs, com els pinyons, les pipes de gira-sol, així com amb el tofu. També pot donar un toc de color i sabor com a guarnició de carns i peixos.

Al Pròxim Orient (Síria, Líban) els grans de la magrana s´utilitzen tradicionalment per farcir pollastres, colomins, etc. i també per elaborar el muhammara, una salsa per sucar pa (és a dir, com un mullador valencià), o més que salsa un puré, com ho seria l´humus, i que té com a ingredients principals bitxos, nous, molla de pa, diverses espècies, fulles de menta i magrana o xarop de magrana. Es diu que és originària d´Alep, Síria, però es troba a Palestina, el Líban, Àsia central, Turquia, etc. Igualment és remarcable el fesenjan, també del Pròxim Orient, a base de fruits secs -ametlles, panses- fregits, ceba, carn de pollastre i magrana.

A l´Índia, els grans de la magrana solen servir per preparar chutneys o es dessequen per utilitzar- los com a condiment en certs curris.

El suc de la magrana és la granadina, molt popular a l´Àfrica del nord i els països de l´Orient Mitjà, així com a Turquia, on hi ha un te de magrana. La granadina també es fa servir com a ingredient d´alguns còctels.

N´hi ha varietats agres -útils a la cuina, sobretot per a salses, tal com veiem als receptaris medievals- i dolces.

És una agraïda fruita i un cop comprada -mirant que la pell no estigui seca-, es pot conservar alguns dies. Un cop feta la recol·lecció, es pot guardar alguns mesos en una cambra o en un lloc sec i fresc. Per obrir-la hi ha el truc de ventar-li uns cops amb una mà de morter, i llavors veurem que els grans es desprenen fàcilment, evitant la pell blanca, que és amargant.

La podem menjar al natural, amb vi dolç, amb nata, amb iogurt i formant part de salses, culís i altres plats, com amanides, aviram, etc. És molt agraïda, com dèiem, a les amanides de tardor i hivern, siguin d´escarola, endívies, etc. Es pot combinar també amb figues, raïm,etc.

Algunes de les millors varietats són les valencianes: Mollar d´Elx, Molla valenciana, etc. També es cultiven a Múrcia, Andalusia, Portugal, Malta... Al Magrib se solen trobar magraners sota les palmeres. A Algèria en vaig veure una varietat, a Tolga -on hi ha el més gran palmerar del món, i d´on ha sortit el cèlebre dàtil Deglet Nour-que era de grans de color blanc, però també era bona. A Turquia n´he vist unes varietats amb la pela totalment vermella. Al Magrib són corrents els sucs de magrana, a vegades combinats amb suc de taronja, que ja es troben envasats en tetrabrik. Aquí Mercadona també envasa suc de magrana amb aquest procediment. La magrana és un gran antioxidant, i segons The International Journal of Impotence Research, el suc de magrana ajuda a combatre la disfunció erèctil, és a dir que és un bon afrodisíac. Els meus amics magribins em corroboren aquests efectes.