L'any 1983, un cometa va col·lidir amb els anells de Saturn, i prop d'una dècada més tard un altre cometa es va precipitar sobre Júpiter. Aquests impactes van causar patrons ondulatoris en els anells dels dos planetes, segons mostren dos estudis publicats a la revista Science. Els resultats indiquen que els anells d'un planeta poden actuar com un disc gegant que preserva l'efecte de cada cometa que els travessa, fins i tot anys o dècades després. L'estudi dels patrons en forma d'ones que deixen els cometes permet als científics reproduir la història dels impactes, a més d'obrir una nova via per estudiar les poblacions de cometes del sistema solar.
Observar els canvis produïts en els anells planetaris permetrà esbrinar amb quina freqüència els cometes o altres objectes celestes xoquen amb els planetes i d'aquesta manera, determinar quants d'aquests petits objectes hi ha en el sistema solar extern.
Els investigadors nord-americans van analitzar imatges dels anells de Júpiter fetes per la nau espacial Galileu entre els anys 1996 i 2000, i també per la nau espacial Horitzó, l'any 2007. Els astrònoms van detectar patrons inusuals d'ondulació en els anells, "que es movien i feien ones com les d'un sostre de zinc", diu l'estudi. També van descobrir patrons similars als anells de Saturn mitjançant imatges preses per la nau Cassini l'any 2009. Els científics van mesurar les propietats d'aquestes ones i les van comparar amb els càlculs de la manera com aquestes estructures haurien hagut d'evolucionar amb el temps. Les anàlisis van demostrar que els solcs dels anells de Saturn i Júpiter van ser causats per cometes que es van estavellar contra aquests gegantins cèrcols. A més, les restes que van deixar les col·lisions els van inclinar lleugerament.
