El sistema d'acceleradors del Centre Europeu de Física de Partícules (CERN) torna a funcionar després de més de dos mesos de parada tècnica, de manera que més de 5.000 científics han iniciat una etapa decisiva en la recerca del ja famós bosó de Higgs, la partícula que explicaria l'origen de la matèria.
"Els acceleradors estan arrencant ara, però els primers feixos de protons no seran injectats en l'LHC (Gran Accelerador d'Hadrons) fins a mitjan març i les col·lisions continuaran cap a final d'aquest mes", va explicar el portaveu del CERN, James Gillies.
Així, els feixos de protons seran introduïts en un primer accelerador més petit i antic, on les partícules aniran adquirint energia i accelerant-se per passar a un segon accelerador més gran abans d'arribar amb tota la seva potència (a més del 99,9 % de la velocitat de la llum) a l'LHC, va explicar per la seva banda un dels responsables del centre de control del gran accelerador, Mirko Pojer.
Una vegada que els protons arribin a l'LHC, la meitat emprendrà la seva trajectòria en una direcció i la resta en el sentit oposat, per començar a col·lidir a final de març.
En aquella data hauran d'haver arribat al punt ideal de refredament dels imants supraconductors l'LHC, la temperatura dels quals ha de descendir fins als 271 graus centígrads sota zero -la temperatura més baixa coneguda en l'Univers- perquè l'experiment es pugui reprendre correctament.
En total s'injectaran uns 2.800 paquets de partícules en l'LHC, amb un contingut de 115.000 milions de protons cadascun, que circularan a una energia de 4 TeV (teraelectronvolts), un 0,5 TeV més del que estava previst.
"L'energia de la col·lisió dels protons equival al xoc d'un gran avió a velocitat d'aterratge, és a dir, a uns 150 quilòmetres per hora", il·lustra Pojer. Amb tot, davant la mida infinitesimal dels protons, la probabilitat de xoc és reduïda, el que explica la necessitat d'injectar a l'accelerador aquestes quantitats de partícules. Els milers de físics que treballen al CERN esperen que de les col·lisions entre protons a una energia tan elevada sorgeixin noves partícules l'existència s'ha enunciat en tractats teòrics però que mai no han estat vistes.
És el cas de la partícula o bosó de Higgs, sobre la qual reposen les bases del model estàndard de la física i que és, de moment, l'única explicació disponible sobre una qüestió tan fonamental com l'origen de la matèria.
Els responsables del CERN asseguren que aquest any es tindran resultats concloents sobre l'existència o no de Higgs, del qual els científics d'aquest organisme creuen haver vist "senyals" durant els mesuraments i anàlisis de dades fets durant 2011.
L'LHC, una anella de 27 quilòmetres de circumferència localitzat a entre 50 i 150 metres sota terra, té quatre detectors. D'aquests, dos -coneguts com ATLAS I CMS- estan dedicats a buscar de manera paral·lela, però independent, noves partícules, inclosa la de Higgs.
Comprovar abans de parlar
Els propers mesos cap nou descobriment s'anunciarà fins que un d'aquests experiments no assoleixi un grau de comprovació gairebé absoluta o equivalent a una possibilitat en un milió que hi pugui haver algun error, va dir el físic Steven Goldfarb, coordinador de divulgació i educació del detector ATLAS. Si això passa, l'altre detector servirà per contrastar el resultat i corroborar les dades obtingudes. Goldfarb va recordar que entre 1999 i 2000 en un experiment conegut com Aleph es va creure haver trobat la partícula de Higgs, però tres experiments més que tenien lloc paral·lelament van descartar el descobriment.
"Això és com tirar els daus. Pot passar que el mateix nombre surti sis vegades seguides i seria emocionant, però hi ha una probabilitat estadística que això passi i aquí hi ha la trampa", va comentar.
De la mateixa opinió va ser la científica espanyola Silva Goy, que treballa en el detector CMS, que va assenyalar que el que s'ha observat fins ara poden ser "fluctuacions estadístiques" i que el repte és arribar a un nivell de probabilitat que permeti eliminar aquest risc. Amb el valor d'energia que s'utilitzarà aquest any, el volum de dades que s'obtindrà arribarà als 15 femtobarn inversos (Fv-1), el que es considera suficient per assolir un resultat final.
S'espera que per a la propera gran conferència d'estiu de física, que tindrà lloc a principi del mes de juliol a Austràlia, ja s'hagin reunit tantes dades com en tot el 2011 i es puguin presentar resultats significatius per a la comunitat científica
