Les ciutats es preparen per a una nova revolució a través de les dades i la xarxa

"Això tot just ha començat", segons Michael Dixon, director general del programa de ciutats intel·ligents d'IBM, en referència al devessall de dades generada pels artefactes connectats a internet, que s'espera passin dels al voltant de 10.000 milions actuals a 50.000 milions en els propers anys. Dixon creu que els mètodes innovadors d'usar aquestes dades i involucrar als ciutadans estan redefinint la forma d'operar de les ciutats. El futur de les metròpolis, aventura, radicarà en la seva capacitat per rescatar, emmagatzemar i analitzar aquestes dades, un negoci que preveu abast els 20.000 milions de dòlars anuals (36.900 milions d'euros) el 2020.

"Crec que algun dia mirarem cap enrere i ens adonarem que això solament era el principi del nostre esforç per entendre quines dades estaven disponibles i els sistemes per obtenir informació valuosa d'ells", afirma. Ciutats com Boston estan utilitzant l'anàlisi de dades per visualitzar tots els punts de l'enllumenat públic que necessiten arranjaments i prendre decisions sobre reparacions futures. Miami ha recorregut al poder computacional per millorar l'eficiència dels seus parcs públics, amb estalvis d'un milió de dòlars anuals en aigua i ha utilitzat dades per desenvolupar models predictius per a la reducció del crim.

A Nova York, mentrestant, l'equip d'anàlisi de dades de l'exalcalde Michael Bloomberg va aconseguir detectar el 2012, sense desenganxar-se de l'ordinador, quins restaurants llançaven oli de cuinar al clavegueram públic.

El mètode tradicional hauria estat enviar a uns quants inspectors a restaurants en barris amb desguassos embussats amb l'esperança de trobar a empleats in fraganti. L'equip de Bloomberg va optar per analitzar les dades d'una poc coneguda agència estatal sobre quins restaurants tenien contractats serveis de recollida de greixos de cuina.

En combinar aquesta informació amb dades geoestadístiques, van ser elaborar una llista de potencials sospitosos amb un índex d'encert del 95%.

Bloomberg és precisament el rostre més visible d'aquest moviment global en pro de les ciutats intel·ligents. L'objectiu és ajudar als centres urbans a afrontar desafiaments com l'explosió demogràfica, que es xifra en 10.000 persones per hora. El magnat i filantrop, nomenat enviat especial de l'ONU per a les Ciutats i el Canvi Climàtic, diu que la millora de les condicions en les grans metròpolis és la forma més efectiva de tenir un impacte a gran escala en la vida de la gent i està disposat a destinar a això parteix de la seva fortuna.

Amb aquesta fi ha llançat la consultora Bloomberg Associates, que oferirà assessorament gratuït a les ciutats sobre com engegar processos de presa de decisions basat en l'anàlisi de dades similars als de Nova York.

El periòdic britànic The Guardian també s'ha fet ressò del creixent interès a les ciutats, amb el llançament, a la fi de gener, de la plataforma digital Guardian Cities, que busca encoratjar el debat sobre assumptes decisius per a les metròpolis.

"Els sensors poden detectar les rutines dels ciutadans, realitzar un seguiment de les files en els museus, monitorejar embornals desbordats i alertar d'espais lliures en els aparcaments", assenyalava The Guardian amb motiu del llançament de la plataforma. Per al rotatiu la ciutat intel·ligent pot portar ordre al caos urbà, encara que queda per definir "qui estarà al capdavant a la sala de control".