L'actriu Shirley Temple ha mort als 85 anys d'edat, segons va anunciar la seva família. Temple va ser l'estrella infantil de cinema per excel·lència els anys 30, amb pel·lícules com Ojos cariñosos (1934), La pequeña coronela (1935) i Rebecca, of sunnybrook farm (1938). Quan tenia sis anys, el Pare Nadal que havia anat a veure (a uns grans magatzems) li va demanar un autògraf, i li van fer un Oscar el miniatura per concedir-li a la cerimònia del 1935.

Shirley Jane Temple va néixer a la localitat californiana de Santa Monica el 23 d'abril del 1928 i a només tres anys ja era capaç de recitar llargs paràgrafs de memòria, i aquesta capacitat, junt amb una simpatia natural, els llargs tirabuixons daurats i la seva habilitat ballant claqué, la van convertir en una estrella amb més atractiu a la taquilla que els grans noms adults del moment.

Als deu anys havia eclipsat com a cap de cartell llegendes com Carole Lombard i John Ford. Però a la pubertat va quedar relegada a papers secundaris en què no va brillar; una etapa de la qual no se sentia orgullosa, amb alguna excepció.

Després de passar per alguns programes de televisió, va donar per acabat el seu temps al cinema i va entrar en política. Es va afiliar al Partit Republicà i el 1967 es va presentar, tot i que sense èxit, a la Cambra de Representants.

El president Richard Nixon la va fer membre de la delegació dels EUA a Nacions Unides. Reconeixia que el seu passat com a estrella era sempre una bona manera de començar un tracte diplomàtic. "Em veien com una amiga, que és el que era", assegurava. Així va exer-cir, el 1974, d'ambaixadora dels Estats Units a Ghana, el 1976 va ser la primera cap de protocol de la Casa Blanca i, ja al 1989, George Bush la va designar ambaixadora a Txecoslovàquia.

Després del cinema i la política, la seva tercera batalla va ser, des del 1972, la salut. Aquell any li va ser extirpat un pit i, des de llavors, es va erigir com a suport moral per a totes les dones en la seva mateixa situació. A més, va ser fundadora d'una federació internacional per combatre l'esclerosi, i el 1988 va publicar el primer volum de la seva autobiografia, Child Star. Deu anys més tard va aparèixer al 70 aniversari de l'Acadèmia d'Hollywood i, des de llavors, havia dosificat les aparicions públiques a favor d'una vida i familiar en una casa al nord de Califòrnia.

Després de la seva mort, els seus fans tornaran a visitar les que, encara avui, són les manetes més petites estampades al bulevard de la fama d'Hollywood. Les seves i les del gos Rin Tin Tin. "Sempre em vaig considerar en la mateixa categoria que Rin Tin Tin. La gent, durant la Gran Depressió, necessitava alguna cosa amb què alegrar-se i es van enamorar d'un gos i d'una nena petita", havia dit amb ironia. Actrius com Shirley McLaine i Shirley Jones van reconèixer que els havien posat aquest nom per la "febre Temple".

Però quan li va passar el moment, va evitar caure en la síndrome que anticipava una de les seves pel·lícules, Pobre niña rica i va saber refer la seva vida al marge de les pantalles.