Amb només 300 mil·lisegons el cervell humà en té prou per generar un record, el temps que triguen les "neurones de concepte" a relacionar imatges, segons un recent descobriment de científics argentins.
Aquest nou acostament al misteri de la memòria humana arriba a través dels argentins Rodrigo Quian Quiroga, director del Centre de Neurociència Sistèmica de la Universitat de Leicester, a Gran Bretanya, i Hernán Rei, que acaben de publicar la seva troballa a la revista Current Biology.
"En general, la formació de memòria involucra una associació de conceptes. Per exemple, 'recordo haver-me trobat amb un amic quan vaig ser al cinema' implica dos conceptes: 'un amic' i 'vaig ser al cinema', que s'associen per formar una nova memòria que és la d'haver trobat un amic al cinema", va explicar Quian Quiroga.
"Ja fa un temps vam mostrar que hi ha neurones en el cervell que codifiquen conceptes. Aquestes neurones, el cervell les usa per formar memòria i triguen un temps a disparar-se", va aclarir.
"Una vegada arriba l'estímul sensorial, com veure una persona, 300 mil·lisegons després aquesta neurona dispara (un impuls) i aquest és el temps durant el qual la neurona s'activa per a la formació de memòria", va continuar.
La memòria està distribuïda en diferents parts del cervell, no hi ha una àrea específica per al "bagul dels records", però sí per a la seva formació: l'hipocamp. "Si no tenim aquesta àrea no podem generar nous records, n'hi ha moltes evidències en la neurociència, però principalment ho sabem per un pacient al qual faltava l'hipocamp i que no podia tenir nous records", va afegir el científic.
