Estats Units celebra avui, diu-menge, el 45è aniversari de l'arribada de l'home a la Lluna, una fita que va col·locar el país en l'avantguarda de l'exploració espacial i que ara els fa somiar amb un proper "gran salt" cap a les profunditats del sistema solar.
El 20 de juliol del 1969 tothom va poder veure com l'astronauta Neil Armstrong obria la portella del mòdul lunar Eagle i descendia lentament per l'escaleta abans de posar un peu, per primer cop a la història, en la superfície del nostre satèl·lit.
El va seguir Buzz Aldrin, mentre que el tercer membre de la històrica missió Apol·lo 11, Michael Collins, va romandre orbitant la Lluna en la càpsula Columbia que els portaria feliçment de tornada a la Terra.
Es calcula que uns 530 milions de persones van contemplar l'esdeveniment en directe gràcies a la televisió i van ser testimonis d'una gesta que ha estat comparada amb el descobriment d'Amèrica.
L'allunatge permetia a EUA, en plena Guerra Freda, contrarestar l'avantatge que la Unió Soviètica havia tingut durant la primera dècada de la cursa espacial.
Els èxits dels soviètics amb el llançament del primer satèl·lit a l'espai, l'Sputnik (el 1957), i el primer vol tripulat per un home (Iuri Gagarin, el 1961) van portar el president John F. Kennedy a fixar com a objectiu nacional, en el seu famós discurs del 1961, l'enviament d'un home a la Lluna.
Durant les més de dues hores que va durar el passeig lunar d'Armstrong i Aldrin, els dos nord-americans van instal·lar una càmera de televisió per gravar imatges de la Terra, van fer fotos, van desplegar diversos experiments i van recollir 22 quilos de roques. Però, a més, van deixar plaques en memòria dels astronautes de la missió Apol·lo morts, van deixar un disc amb missatges procedents de 73 països i van plantar la bandera d'EUA
"És un petit pas per a l'home, però un gran salt per a la humanitat", va dir Armstrong llavors, amb una frase que ha passat a la història. El seu eco ressona en uns moments en els quals la NASA es planteja noves aventures, com l'exploració d'un asteroide o fins i tot l'aterratge a Mart.
L'aniversari d'aquest cap de setmana serà l'ocasió perquè els responsables nord-americans discuteixin amb el públic aquests projectes i els desafiaments que té al davant la conquesta de l'espai.
El mateix Buzz Aldrin, de 84 anys, i l'astronauta Mike Massimino es van citar per parlar divendres sobre el futur de l'exploració espacial en el festival que organitza el museu de l'Aire i de l'Espai a Nova York, en el qual es recordarà el llegat de la missió Apol·lo.
En el Laboratori de Propulsió a raig (JPL) de Pasadena (Califòrnia), l'actor Morgan Freeman, aficionat a la ciència, participarà en una xerrada on també serà l'astronauta Reid Wiseman, que intervindrà des de l'Estació Espacial Internacional (EEI).
Avui, 20 de juliol, dia de la commemoració, la NASA emetrà al seu canal divulgatiu els fragments de l'enregistrament televisat del descens d'Armstrong i Aldrin sobre la Lluna, que ha restaurat en alta definició amb motiu del 45è aniversari.
Aldrin participarà, a més, juntament amb Collins, de 83 anys, en la cerimònia que se celebrarà demà, dilluns, al Centre Espacial Kennedy, a Florida, per rebatejar el Centre d'Operacions i Verificació en honor a Armstrong, que va morir el 2012.
A l'acte hi seran el director de la NASA, Charles Bolden; el director del centre, Robert Cabana, i l'astronauta Jim Lowell, de 86 anys, que era el comandant suplent de la missió.
El 24 de juliol, dia en què van tornar els herois de l'Apol·lo 11 a la Terra, Aldrin participarà en un altre acte organitzat per la NASA a la fira internacional del còmic Comic-Con, que se celebra a San Diego (Califòrnia), i que estarà moderat per l'actor Seth Green.
La NASA ha posat a la disposició del públic milers de fotografies de l'època, fragments de vídeos i material didàctic a la seva pàgina web, i insta el públic a participar a les xarxes socials amb comentaris que portin l'etiqueta #NextGiantLeap (el proper gran salt) i #Apollo45.
Des de la gesta d'Armstrong i Aldrin, només deu homes han posat les seves botes en el polsegós sòl lunar, i no hi ha tornat cap humà des que va tornar l'Apol·lo 17, el desembre del 1972. El programa va ser suspès en un moment en què el país estava sumit en conflictes polítics i socials, amb la guerra de Vietnam de fons.
Els 25 anys següents, EUA centraria els seus esforços en els transbordadors espacials, que li van permetre fer experiments, posar satèl·lits en òrbita i preparar-se per a la creació d'un laboratori espacial permanent, el que avui és l'Estació Espacial Internacional. Amb el final del programa dels transbordadors el 2011, la NASA va tancar una era daurada que va deixar l'interrogant obert de quin serà el seu proper gran salt.
