Les seves escombres no volen i les pilotes no els tiren a terra totes soles, però els fanàtics de la saga de Harry Potter als Estats Units ja gaudeixen de la versió real del quidditch, el famós joc que va imaginar l'escriptora britànica J.K. Rowling.

Constituïts el 2010, els Basiliscos són l'equip més antic de Nova York d'aquest esport. El formen una trentena de joves que es reuneix cada diumenge en el conegut Central Park per entrenar-se i quedar en una bona posició en el Mundial de quidditch que se celebra anualment al país, i en el qual concorren 80 equips.

La seva entrenadora és Andrea d'Alfonso, una madrilenya de 29 anys que en fa dos que viu a la Gran Poma. Va assistir llavors a la New York Comic Amb, una convenció anual d'afeccionats de còmics, novel·les, pel·lícules i sèries de televisió, on es va quedar embadalida observant un partit de quidditch dels Basiliscos.

Escombra entre les cames

"Jo era fan d'Harry Potter, encara que no gaire bojament, però em va agradar moltíssim perquè és un esport molt físic", diu. I afegeix que en pensar en Harry Potter es pot pensar que els participants en el joc real són frikis o uns saberuts, però no és així. "Interceptem el contrari sense proteccions i anem per terra contínuament amb una escombra entre les cames".

Però des de fa temps els Basiliscos ja no estan sols a Nova York, sinó que el país s'ha poblat de diferents equips, la majoria dels quals estan lligats a les universitats. Són mixtos i no hi ha discriminació per raó de sexe, ja que homes i dones sempre han de tenir la mateixa representació en el terreny de joc.

Aquest mateix fet ocorre en la saga de novel·les que, amb 450 milions de volums venuts solament al Regne Unit i als EUA, segons la BBC, ja són habituals en les llistes dels llibres més llegits de la història.

Un dels fundadors d'aquest curiós grup, el novaiorquès Christopher Cabeza, va explicar a Efe que, per a ell, que mai havia tingut molta inclinació als esports, descobrir que podia "treure el Quidditch del llibre i portar-ho a la vida real" va ser una cosa meravellosa.

Fans incondicionals

Cabeza explica que "em vaig trobar amb Harry Potter a la biblioteca pública quan tenia 14 anys, i va ser un d'aquests llibres que simplement no vols deixar. En el moment que ho abandonava per anar a sopar o alguna cosa semblant, no podia parar de pensar-hi. Em va captivar des del primer mot i he estat fan des d'aquest moment", va agregar.

Aquest quidditch per a muggles o persones no màgiques respecta en la mesura del possible les regles de joc que apareixen en els llibres, però l'absència de màgia fa que moltes vegades hagin de fer curiosos esforços afegits.

Per exemple, en lloc de volar, els participants subjecten escombres ordinàries entre les cames mentre intenten encistellar la quaffle o la pilota principal en un dels tres cèrcols que hi ha en els límits de cada meitat del camp.

A més, al món de Harry Potter els partits s'acaben quan un dels dos cercadors caça la snitch daurada, una petita, esmunyedissa i gairebé invisible pilota alada. Una situació que els creadors del quidditch per a no-mags han hagut d'idear amb enginy i imaginació.