El cometa 67/P Txuriumov-Gerasimenko és dur com el gel i té molècules orgàniques, que encara són analitzades per ser identificades, segons va informar l'Agència Espacial Europea (ESA). Aquests són els primers resultats dels experiments científics del mòdul Philae, que va aterrar dimecres passat sobre la superfície del cometa per estudiar-lo.

L'ESA va informar ahir que la missió de la sonda mare Rosetta continua després de l'aterratge del petit laboratori Philae, que des del dia 15 de novembre es troba en estat de repòs perquè no rep prou llum del Sol per carregar els seus panells solars. Però la bateria que portava a bord, amb autonomia per a dos dies, li va permetre fer alguns descobriments importants amb els seus deu instruments, i situat a una distància de 511 milions de quilòmetres de la Terra, va afegir ahir l'agència europea.

El mòdul d'aterratge i laboratori Philae va treballar més de 60 hores sense interrupció i va enviar les dades a Rosetta cada vegada que va tenir la possibilitat d'establir comunicació. Per als científics, la superfície del cometa 67/P Txuriumov-Gerasimenko ha resultat ser molt diferent del que pensaven fins ara. Tant que la sonda termal MUPUS no va aconseguir martellejar la superfície del cometa a causa de la seva duresa. "Encara que es va incrementar gradualment la potència del martell, no el vam poder conduir fins a la profunditat del sòl", va explicar el professor Tilman Spohn, de l'Institut de Recerca Planetària del Centre Alemany de Navegació Aèria i Espacial. El trepant SD2, l'últim dels deu instruments que es va activar, va fer proves a la superfície i va descobrir les primeres molècules orgàniques, que encara són analitzades.

Rosetta, que acompanyarà el cometa fins al final de l'any que ve quan s'acosti al Sol, proporciona el 80% de les dades científiques i Philae cobrirà el 20% restant.

Vapor d'aigua

Per exemple, Rosetta ja ha detectat que el cometa desprèn vapor d'aigua: el mes de juliol, quan el cometa era a 583 milions de quilòmetres, desprenia dos gots petits d'aigua per segon i al setembre va augmentar-ne la quantitat fins a 1 litre per segon.

Els cometes són els cossos celestes més antics de l'Univers i es considera que podrien haver portat l'aigua i la vida a la Terra en el moment de la gran explosió.