Els prop de 6.000 espanyols -tots extremenys- que parlen en fala, llengua recollida en la Carta Europea de Llengües Minoritàries, ja poden llegir el Nou Testament en la seva llengua comuna, la que utilitzen diàriament per parlar i dialogar.
"Benaventuraus us que tenin fomi i sé de xusticia, perquè elis seran saciaus" (Mateu 5,6) i "I tomó pan i dó gracias, i o partió i lo dó, idendu: Esti é o mei corpu, que per vós é dau, fei istu en memoria miña" (Lluc 22,19) són alguns dels versicles del Nou Testament que poden llegir-se en el text.
Declarada Bé d'Interès Cultural (BIC) Immaterial per la Junta d'Extremadura, la fala constitueix l'únic cas de bilingüisme en aquesta comunitat autònoma i el seu ús només es localitza als pobles de la província de Càceres de Valverdi du Fresnu, As Elles i Sa Martín de Trevellu.
Encara que s'ha debatut molts sobre el seu origen, els estudiosos d'aquest dialecte o parla, segons afirmen uns o altres lingüistes, sostenen que la fala posseeix substrats lingüístics del portuguès, gallec, castellà i, fins i tot, lleonès, que van conformar aquest parla en l'Edat Mitjana.
"És una llengua que s'ha transmès oralment de pares a fills, i és ara, diversos segles després, quan s'està treballant en una norma gramatical i d'escriptura", explica el coordinador de l'Àrea de Comunicació de l'associació A Nosa Fala, Francisco José Antúnez.
El Nou Testament no és l'únic llibre publicat en aquest dialecte, ja que fa unes setmanes també es va publicar El Petit Príncep.
