L'Agència Espacial Europea (ESA) abordarà el 2016 el projecte ExoMars, una missió científica ambiciosa amb el rumb cap a Mart que aspira a resoldre una mil·lenària qüestió filosòfica: estem sols a l'univers?
En algun moment encara per determinar del proper mes de març, la missió s'enlairarà des de la base russa de Baikonur en un coet Protó-M que transportarà a l'interior una càpsula amb un petit robot programat per recollir terra marciana i esbrinar si el planeta veí va poder albergar vida.
Després d'un 2015 dolç, que ha arrossegat l'èxit de l'aterratge en un cometa de la sonda Rosetta el novembre del 2014, i amb un nou director general als comandaments, l'alemany Johann-Dietrich Woerner, l'ESA es prepara per a una aventura marciana que Europa desenvolupa amb l'agència russa Roscosmos i que ha requerit 15 anys de recorregut polític, científic i industrial.
La missió, el plat fort del calendari europeu espacial de l'any vinent, ha necessitat 1.200 milions d'euros per arribar a un planeta situat a 77 milions de quilòmetres de la Terra, l'òrbita del qual assolirà nou mesos després del llançament.
El 2018 la nau expulsarà un platet anomenat Schiaparelli, que travessarà l'atmosfera marciana en direcció a la regió Oxia Planum. La nau, de 600 quilos, frenarà amb un paracaigudes i bressolarà l'aterratge amb petits rajos de propulsió quan s'aproximi a dos metres del terra. A continuació, desplegarà diversos panells solars, estendrà les seves potes i escopirà una rampa per la qual baixarà un mòdul amb rodes i càmeres per explorar el terreny fins a trobar un lloc idoni per excavar-hi.
Localitzat aquest punt, el receptor mòbil desplegarà un trepant per extreure una mostra a dos metres sota terra, una profunditat inèdita a Mart, on fins ara només s'havia recollit terra a pocs centímetres de la superfície, mai al subsòl. Durant quatre dies, l'aparell es dedicarà a analitzar aquestes mostres i a enviar els resultats a la seva nau matriu, que durant cinc anys romandrà a l'òrbita de Mart, estudiant-ne els gasos.
