En matèria de càncer de còlon "sabem molt bé com es poden salvar vides, com es pot arribar abans. Fem-ho", diu la presidenta de l'Associació Espanyola contra el càncer (Aecc) , Isabel Oriol, qui insta a posar en marxa ja el cribratge per al cent per cent de la població en risc. Una mesura que permetria tenir coberts els 11 milions de persones que a Espanya tenen entre 50 i 69 anys i que evitaria "des de ara mateix" la mort de gairebé 4.000 persones cada any per aquest tumor.

Aquesta és la principal reivindicació de l'Aecc amb motiu de la celebració del Dia Mundial del Càncer de Còlon, un tumor del qual es detecten cada any uns 32.000 casos a Espanya, el que el converteix en el de més incidència, si se sumen homes i dones.

Una incidència, a més, que augmenta als països occidentals per l'increment de l'esperança de vida, ja que l'edat és el principal factor de risc, però també per l'estil de vida.

Oriol recorda que les xifres de mortalitat són encara altes -aproximadament 15.000 morts a l'any a Espanya- tot i que "és un càncer molt fàcil de prevenir i de detectar a temps", el que vol dir que el 90% dels casos es podrien curar quan només se n'estan curant el 50%.

"Hi ha un amplíssim espai de millora i el nostre afany i la responsabilitat de tots és fer que en aquest tipus de càncer, fàcilment evitable, es posin les eines adequades per poder-lo detectar a temps o prevenir-lo", incideix la presidenta de l'Aecc.

El programa de cribratge consisteix a fer un test de femta en sang, "una prova molt senzilla", a tots els ciutadans d'entre 50 i 69 anys i, d'aquests, als que donin positiu, fer-los una colonoscòpia.

D'aquesta manera es detecten des de simples pòlips, que no són cancerígens però que poden derivar en càncer, fins a lesions malignes incipients i altres de més avançades, el que permet millorar el pronòstic i evitar metàstasi.

El Consell Interterritorial, que integra les comunitats autònomes i el ministeri de Sanitat, va establir el 2009 l'objectiu d'assolir l'any 2015 una cobertura nacional del 50% en la implantació dels programes de cribratge, una xifra que encara està molt lluny.

De fet, les últimes dades oficials mostren "moltíssimes" diferències entre les comunitats autònomes en el grau d'implantació i assenyalen que només s'ha arribat al 27%, el que "ens provoca una gran inquietud". "Hi ha comunitats on el tenen implantat al cent per cent i altres que estan començant de forma molt lenta", lamenta Oriol, que insisteix que "el càncer no espera i el temps que es triga a posar en marxa el cribratge a tota la població, és temps en què hi ha alguna vida que s'ha perdut per no arribar a temps".

Tot i que les comunitats tenen "moltes intencions", la veritat és que hi ha una moratòria fins a l'any 2020 per a la posada en marxa d'aquests programes de cribratge.

Segons Oriol, hi ha autonomies com el País Basc i la Comunitat Valenciana on la població està coberta al cent per cent, on d'aquí a uns anys "es veurà que hauran disminuït dràsticament les morts per càncer de còlon", mentre que aquelles "on el cribratge s'està començant a posar en marxa tímidament hi ha vides compromeses". Des de l'associació s'insisteix a "instar" les autoritats sanitàries a la seva posada en marxa, ja que "no només salva vides i evita molts patiments sinó que, a més, estalvia molts diners", subratlla Oriol, que precisa que "el cribratge és una acció de prevenció amb millor relació cost-eficàcia que cap altra".

Els cribratges, a més, són la millor campanya de sensibilització. "Allà on hi ha programes de prevenció, els ciutadans estan més informats i més conscienciats".

Al final, reconeix que "és un problema de voluntat, de veure la urgència que té aquest tema".

Una altra de les reivindicacions de l'Aecc és la creació d'un Registre Nacional de Tumors per tenir dades fiables i no estimacions. "És clau aquest registre, que és responsabilitat del ministeri".

Per a Oriol, tant l'atenció sanitària als pacients amb càncer de còlon com el seu accés als tractaments més innovadors tenen "un alt nivell" a Espanya, mentre que en supervivència està entre els quatre països d'Europa amb millors taxes.

Una altra cosa és quan "aprofundim" en el panorama intern. "Sempre estem alerta per si hi ha situacions d'iniquitat ens regions, ciutats i hospitals".

Oriol denuncia la "retallada terrible" a la investigació que s'ha registrat en els últims anys derivat de la crisi, que la seva associació ha notat rebent "moltíssimes més sol·licituds" de finançament de projectes.