A 2/4 de 5 de la matinada d'avui, dimarts, si res no s'ha torçat, la sonda Juno de la NASA haurà arribat a l'òrbita de Júpiter després de cinc anys de missió, fent història com la nau que més s'aproxima al planeta i la impulsada per energia solar que viatja més lluny en l'espai. Llançada el 5 d'agost del 2011, la nau, no tripulada i de la mida d'una pista de bàsquet, és la primera dissenyada per operar en el cor dels cinturons de radiació de Júpiter, la primera a arribar a 2.575 quilòmetres dels seus núvols superiors i la que prendrà les imatges amb més resolució vistes mai del planeta gegant.
Un cop a l'òrbita de Júpiter, s'aproximarà als núvols superiors del planeta cada 14 dies fins a culminar la missió el febrer del 2018, quan està previst que xoqui intencionadament a l'atmosfera del planeta. Aquesta és la primera vegada que una sonda orbitarà els pols de Júpiter, la qual cosa proporcionarà noves respostes als misteris sobre el seu nucli, composició i camp magnètic.
La sonda nord-americana serà també la primera a observar el que hi ha sota els densos núvols del planeta, per això la missió porta el nom de la deessa Juno, germana i esposa de Júpiter, que segons la mitologia romana hi podia veure a través de les núvols.
Per a l'agència espacial nord-americana (NASA), aquesta missió suposa "fer un pas de gegant cap a la comprensió de com es van formar els planetes gegants i del paper que van jugar en la formació de la resta del sistema solar".
Els planetes gegants, també anomenats exteriors o gasosos, són aquells que estan situats més enllà del cinturó d'asteroides, és a dir, Júpiter, Saturn, Urà i Neptú.
Juno contribuirà a millorar la comprensió dels primers moments del sistema solar en revelar l'origen i l'evolució de Júpiter, el seu objectiu principal.
Júpiter va ser probablement el primer dels planetes a formar-se al voltant del Sol perquè conté molts dels mateixos gasos lleugers de què està fet l'astre, hidrogen i heli, explica la NASA en l'extensa i pedagògica documentació que ha publicat sobre aquesta missió.
Pel fet d'estar compost principalment d'hidrogen i heli, Júpiter es va haver de formar mentre hi havia molts d'aquests gasos lleugers voltant, és a dir, quan el sistema solar era jove.
La missió de Juno té una inversió total de 1.300 milions de dòlars i és la segona sonda dissenyada pel programa de la NASA New Frontiers, després de New Horizons, que es va aproximar a Plutó el juliol del 2015 després de nou anys i mig de travessia espacial. Juno ja va batre el gener un rècord en convertir-se en la sonda impulsada per energia solar d'arribar més lluny en l'espai, al voltant de 793 milions de quilòmetres del Sol.
Amb els seus instruments científics, Juno investigarà l'existència d'un nucli planetari sòlid, examinarà l'intens camp magnètic de Júpiter, mesurarà la quantitat d'aigua i amoníac a l'atmosfera profunda i observarà les aurores del planeta. A més, ha d'identificar quanta aigua té l'atmosfera de Júpiter, la qual cosa ajudarà a determinar quina teoria sobre la formació del planeta és la correcta o si cal elaborar noves teories.
