El burquini, el "banyador islàmic" que cobreix tot el cos de la dona i deixa únicament a l'aire la cara, els peus i les mans, s'ha convertit des de la seva creació en blanc de les crítiques tant en països d'Occident com del món islàmic.

La recent polèmica que va esclatar a França després que la localitat de Villeneuve Loubet prohibís aquesta peça a les seves platges, per considerar-la entre altres coses "un símbol islàmic nociu a la neutralitat dels espais públics", contrasta amb l'opinió de molts clergues musulmans, que prohibeixen el burquini per considerar que contravé els principis religiosos de l'islam.

Tot i que el 26 d'agost el Consell d'Estat de França va anul·lar el decret de prohibició emès per la ciutat costanera, després de considerar-lo "un afront greu i manifestament il·legal contra les llibertats fonamentals", la controvèrsia no s'ha aturat.

Des de l'altre costat de la costa mediterrània, són molts els creients musulmans i experts religiosos que consideren que el burquini contravé les normes islàmiques.

La professora de jurisprudència comparada de la Universitat egípcia d'Al Azhar Fathia Hanafi va dir a Efe que l'islam prohibeix que les dones portin "roba atractiva, estreta i transparent o qualsevol peça que mostri els detalls del seu cos", tal com passa amb el burquini, especialment quan està moll. Per a Hanafi, la polèmica entorn del burquini té una base cultural i no religiosa, perquè, va subratllar, "l'islam prohibeix que les dones vagin a platges mixtes".

Tradicionalment, les dones conservadores que decidien prendre un bany ho feien vestides amb la seva roba habitual de carrer, una pràctica que encara es pot contemplar en nombroses platges i piscines. D'acord amb les interpretacions més rigoristes de l'islam, ni homes ni dones poden acudir a aquests llocs d'oci, ja que la barreja de sexes, i encara més la possibilitat que puguin contemplar-se els uns als altres "seminus", no està permesa.

No obstant això, no totes les banyistes opten per aquesta peça per motius religiosos. Lilya Badaui, una dona de 39 anys, assegura que sol posar-se el burquini algunes vegades, quan va a nedar a la piscina o la platja, per "pudor". "Havia guanyat molt pes i, personalment, em va semblar que el vestit de bany clàssic no cobria prou les meves corbes. Per a mi va ser una manera de protegir-me de mirades indiscretes".

Badaui, que es considera una musulmana moderada, va dir que habitualment no porta vel. "Però puc utilitzar un burquini a la platja. És una decisió que ve de la meva pròpia percepció del cos", va afegir. Segons ella, ho fa per "l'educació i els principis inculcats" pels seus pares, com "la discreció, la modèstia i evitar la provocació", més enllà d'imperatius islàmics.

La creadora d'aquesta peça, l'australiana d'origen libanès Aheda Zanetti, una musulmana amant dels esports, ha defensat sempre el burquini com un vestit per donar més llibertat a les dones.

Una de les últimes polèmiques desfermades a Egipte es va registrar recentment en una urbanització turística de la península del Sinaí, després que una dona amb burquini fos expulsada de la piscina. El cas és als tribunals, després que la banyista denunciés el president de l'administració de la zona residencial, situada a la zona de Ras al-Sadr, que va justificar la seva expulsió per "motius d'higiene", un argument freqüent.