"Avui m´he llevat una mica així", diu d´entrada Rafael Ordóñez amb una barreja de resignació, enfadat i sense entendre el que li passa els darrers dies. Té una pedra a la bufeta i una altra al ronyó que li fan la vida impossible. Fa dos mesos que està de baixa i la feina li penja d´un fil. L´empresa ja l´ha avisat que no podrà aguantar massa més, assegura. Des de finals de març que porta un catèter per poder orinar. Ha d´anar al lavabo cada 30 o 40 minuts. Si es mou massa treu sang, i això sense tenir en compte el dolor. "La meitat dels dies estic fet una merda, i l´altra meitat també", diu sense embuts.

S´ha decidit a escriure a la direcció d´Althaia perquè l´Hospital de Sant Joan de Déu compti de forma permanent amb un làser per desfer càlculs renals. El centre sanitari no disposa d´aquest equipament, tan sols quan té demanda, i generalment sol ser un cop al mes, explica Althaia.

Fa dos anys Ordóñez va patir un càncer de bufeta. El tractament va anar bé. Mesos després, en un dels controls, li van trobar les pedres. Es va sotmetre a una litotrícia a Barcelona, un tractament amb ones de xoc per desfer-les, però no va anar bé. El març passat va patir un còlic i llavors li van col·locar el catèter per orinar.

El dimarts dia 10 havia de ser intervingut amb el làser, però una inoportuna faringitis va fer que quan ja era al quiròfan s´avortés la intervenció. Ara torna a tenir hora per fer-se una litotrícia a Barcelona pel dia 23, un TAC per veure com ha quedat la pedra el dia 25, i amb els resultats es decidirà si fa falta el làser i si li treuen el catèter.

Considera, però, que tot aquest periple s´hagués pogut evitar "si l´hospital disposés d´un làser fix. En una sola intervenció m´hauria estalviat molt de mal, patiment, diners, temps, el seu i el meu, i l´hospital en visites, litotrícies, raigs X i TAC", afirma en l´escrit que ha fet arribar al centre sanitari. "No és només per nosaltres", explica Dàmaris Rosa, "sinó per tots els qui i es trobin en la mateixa situació. És una dolència molt comuna", considera.

La família explica que el pitjor de tot això és que la feina li penja d´un fil. Després de 4 anys a l´atur, d´haver passat per la dació en pagament del seu pis, on ara hi viu amb un lloguer social, va trobar feina el passat mes de febrer. però a finals de març va aparèixer la pedra i des de llavors està de baixa i l'empresa, de Montmeló, li ha comunicat que potser li haurà de buscar un substitut.

Ordóñez treballa de maquinista de cimentacions especials. "He foradat tota Barcelona", presumeix, amb les obres que s´han fet al metro i al tren d´alta velocitat. Es lamenta que "si al minut 1 haguessin tingut el làser, en dos dies ja estaria treballant una altra vegada".