La modificació del pla parcial urbanístic de la Plana del Pont Nou ha fet aflorar el contingut d'una sentència judicial del 2013 que obliga l'Ajuntament de Manresa a pagar 1,6 milions d'euros dels quals volia que es fessin càr-rec els propietaris del sector.
La sentència, confirmada pel Tribunal Suprem el 18 de juny del 2013, disposa que els costos d'urbanització de l'avinguda de l'Esport, atès que constitueix un sistema urbanístic general, no poden anar a càrrec dels propietaris del sector.
Això suposa la invalidació d'un article de la normativa del Pla General i del Pla Parcial Urbanístic en tant que disposa aquesta càrrega. Per això l'Ajuntament va haver de posar en marxa la tramitació de la modificació d'ambdós planejaments urbanístics.
Requerit per aquest diari, el regidor d'Urbanisme, Marc Aloy, ha explicat que el jutge considera que la futura avinguda de l'Esport complirà una funció d'estructura bàsica de la ciutat, el que se'n diu sistema general.
Es tracta d'un vial projectat amb dos carrils per banda que no només estructura el polígon del Pont Nou sinó que és un accés a la ciutat, com l'avinguda dels Països Catalans o l'avinguda Universitària, i no ha d'anar a càrrec dels propietaris sinó de l'Administració.
De 15,8 14,2 milions
La sentència ha obligat a fer un nou repartiment de les despeses d'urbanització que havien estat calculades. El conjunt de la intervenció per urbanitzar el polígon del Pont Nou està valorat en 15,8 milions d'euros, dels quals l'avinguda de l'Esport suposa a l'entorn d'1,6 milions d'euros.
Com que aquests 1,6 milions d'euros, per ordre judicial, els ha d'assumir l'Administració, els propietaris passen d'haver de pagar 15,8 milions a 14,2 milions.
Durant el darrer any el que s'ha anat fent ha estat modificar el pla general urbanístic, el pla parcial del sector i el projecte d'urbanització per tal d'adaptar el planejament i el projecte a la nova situació derivada de les sentències judicials fermes.
Aquesta actuació s'ha de desenvolupar en forma de pla parcial urbanístic amb gestió per cooperació, el que vol dir que el lideratge l'assumeix l'Ajuntament i reparteix quotes entre els diferents propietaris. Un repartiment que ha estat qüestionat judicialment en tres ocasions (vegeu desglossat). La sentència ferma del Tribunal Suprem, no recurrible, del 2013 no fixava cap data per ser executada. El 2015, l'Ajuntament va decidir començar a treballar en la modificació del planejament per tal de donar compliment al contingut de la sentència.
Pel que fa a la quantitat econòmica que haurà d'assumir l'Ajuntament, el govern municipal assegura que no es va saber fins a la modificació del projecte d'urbanització, que va ser aprovat inicialment el mes de gener del 2017 i definitivament l'abril del 2017. És a dir, aquest import d'1,6 milions no es coneixia el 2009, any de la primera sentència inicial, ni el 2013, sinó que s'ha conegut quan s'ha fet la modificació del projecte d'urbanització.
L'Ajuntament considera que aquest és un cas molt diferent d'altres sentències desfavorables que han perjudicat seriosament les arques municipals. En tot cas l'Ajuntament afirma que «haurà d'assumir aquest cost quan es portin a terme les obres, que actualment no tenen data».
