Manresa viu l'augment d'immigrants més important des d'abans de la crisi

Mentre que entre el 2004 i el 2008 els increments anuals de nouvinguts no baixaven del miler de persones -del 2004 al 2005 fins i tot es van superar les 2.000- a partir del 2008 hi va haver una caiguda de la població nouvinguda (i en general), que va tenir la davallada més important entre el 2012 i el 2014, amb pèrdues de més de 800 persones estrangeres per any. A partir del 2014 hi va haver un estancament de la pèrdua, que en el darrer recompte ha viscut un canvi de tendència espectacular. Les xifres parlen: dels 46 immigrants que encara es van perdre del 2015 al 2016, del 2016 al 2017 s'ha passat a guanyar-ne l'esmentat més de mig miler.

Pel que fa tant a la població total com a l'estrangera, els increments més importants es donen a la primera meitat de l'any (895 i 447, respectivament).

L'augment de la població estrangera suposa el 59,73% del total, dada que corrobora l'estreta relació que hi ha entre l'arribada de nouvinguts i l'augment poblacional.

Creixen les nacionalitats

L'important creixement anual de nouvinguts en comparació del dels darrers anys també ha comportat un increment dels països d'origen dels estrangers residents a Manresa. Com remarca el tècnic que elabora el padró d'immigració, mentre que durant molts anys la ciutat es mantenia en les 103-104 nacionalitats, actualment han augmentat a les 110, tot i que algunes són merament testimonials. Alguns exemples són: Nova Zelanda, Croàcia, Angola, Laos i les illes Salomó. De cada cas només n'hi ha una persona. Entre totes les nacionalitats presents a Manresa, no cal dir-ho, la més representativa és la marroquina, que representa el 46,83% del total dels estrangers. Aquest percentatge és el més elevat des del 2006 (46,97%), quan el col·lectiu va iniciar un descens del qual no es va començar a recuperar fins al 2012, i molt lentament.

El padró també recull els principals grups de nacionalitat espanyola nascuts a l'estranger, és a dir, persones que han aconseguit la nacionalitat i que, per tant, ja no compten com a nouvingudes. En total, es tracta de 4.164, que representen el 5,44% del total dels manresans. El grup més nombrós són els nascuts al Marroc, amb 1.359, seguits pels de l'Equador, amb 556 persones, que ja en són moltes més que les que hi ha actualment no nacionalitzades. Cal tenir en compte que el col·lectiu equatorià és un dels que han experimentat una pèrdua més gran de població al llarg dels anys (de més de 700 el 2006 han passat a 234 el 2017). Darrere seu, com a principals grups estrangers amb nacionalitat espanyola, hi ha Colòmbia (329 persones), Argentina (193), Bolívia (166), Perú (164), Cuba (127), la República Dominicana (121), França (120), Veneçuela (101), Senegal (79), Brasil (75) i Xile (72).

El 10%, majors de 65 anys

Per edats, la població nouvinguda continua suposant una alenada de rejoveniment de la població autòctona, de la qual suposa el percentatge més alt en les edats que van dels 16 als 35 anys (prop del 27%), del 0 als 5 (26%) i del 36 als 50 (22%). En canvi, a partir dels 51 anys només representa el 10%.

Canvi de tendència als barris

En el darrer padró, la immigració creix en catorze dels divuit barris, entre els quals el Barri Antic, amb 113 persones més en relació amb l'any anterior. És una dada que cal tenir molt en compte perquè en aquest barri la població nouvinguda no parava de baixar des del 2008. Només cal comparar la del desembre del 2007, amb 2.043 persones, amb la del desembre del 2016, amb 1.258, un 38% menys en nou anys. Els següents barris que guanyen més població són Valldaura i el Poble Nou.

L'autor del padró recalca que, si bé Manresa no es diferencia d'altres localitats semblants quant a l'arribada d'immigrants, disposar d'habitatge més assequible al que hi ha a la zona metropolitana sí que fa que hi arribi més immigració, per exemple, per fer el reagrupament familiar.