No havia de ser ni volia ser una gala nostàlgica, una mirada enrere amb llagrimeta inclosa, i no ho va ser. «Peguera. L'insti. 14/90», la gala per cloure els actes per commemorar els 90 anys de l'institut degà de Manresa i la comarca, i el primer fora de les capitals de província, va ser, en canvi, una vetllada dinàmica, enèrgica, reivindicativa fins i tot. Digna.

Una nit, la de divendres, en què les 350 persones que es van asseure a la platea del teatre Kursaal i les que van sortir a l'escenari van poder dir en veu alta -o baixa o senzillament pensar-ho- que van estudiar i/o ensenyar -o encara ho fan- a l'institut Lluís de Peguera de Manresa, i que n'estan orgulloses.

Coordinada per Pep Garcia, la proposta va ser fresca, amb moments d'improvisació i de somriures i riures, com quan el músic Santi Arisa es va endur de l'escenari Xavier Jovés, ex-cap de protecció Civil, perquè no s'enrotllés més del compte. Moments entranyables, com quan l'exalumne viu més gran, Salvador Alapont, que té 91 anys, va aconsellar l'alumna més jove del centre, Erika Ariza, de 12 anys. Originals. Amb participants barrejant-se amb el públic, com la investigadora Núria López-Bigas, que va conversar amb la seva interlocutora sobre el món de la recerca en una passejada des de l'escenari fins a una de les sortides laterals de la platea. Moments per prendre'n nota, com les reflexions que va fer l'arquitecte Josep Maria Esquius sobre el respecte, en què va esmentar tres professors que va tenir al Peguera i que el van marcar, va assegurar, per tot el que hi va aprendre «més enllà de donar classe».

A l'entrada, molts somriures i complicitat entre gent que segurament feia anys que no es retrobava. Es demanaven tres euros de col·laboració i, qui ho volia, podia comprar l'auca del Peguera, un llapis de memòria dels 90 anys, el llibre del Peguera i el vi del Peguera. El full de sala deia en una cara: «On hi ha persones hi ha emocions. Al Peguera, les emocions formen part de l'aprenentatge de la vida». Emocions i valors (maduresa, creativitat, empatia, ecologia, autonomia, coneixement, igualtat...), cadascun dels quals representat per un exalumne, com els esmentats, i l'atleta Mònica Clemente, l'arquitecte i activista social Jaume Espinal, l'exprofessor i artista Joan Vilamala, l'investigador Pere-Joan Cardona, la cantant Celeste Alías, l'exdirector i exprofessor Joan Badia i l'actual directora, Assumpta Pla. I, amb ells, un centenar d'alumnes de tots els cursos cantant, ballant. Demostrant que, tot i ser nonagenari, el Peguera és molt jove.

Només començar, una alumna va dir que «educar és ajudar les persones a ser més humanes». Divendres, es va demostrar que, si es fa bé, l'etapa educativa també pot ser un record inesborrable.