Eudald Camprubí, per part de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Manresa, i Maribel Vila, en nom dels Comitès de Defensa de la República (CDR), van intervenir al ple municipal fent ús del reglament de participació ciutadana per reclamar a l'Ajuntament accions contra les agressions per motius ideològics i la proliferació de pintades feixistes.
El ple es va comprometre a actuar com a acusació en tots aquells casos en què el Col·legi d'Advocats de Manresa valori que hi ha prou indicis per tipificar l'agressió per motius ideològics i que l'ha patit algú que ha actuat de manera pacífica.
També va acceptar prioritzar la neteja de pintades de caire feixista, espanyolista, racista i sexista, i les va posar al mateix nivell de rapidesa en la intervenció que les que embruten edificis protegits o catalogats.
Per arribar a aquests acords hi va haver un intens debat amb posicions directament enfrontades i altres de més matisades.
CUP i Cs s'abstenen
Per exemple, la moció presentada per CDC i ERC de rebuig a la violència i de defensa a les persones víctimes d'agressions per motius ideològics va ser votada a favor per tothom menys per la CUP i Ciutadans, que es van abstenir.
Jordi Masdeu, de la CUP, va argumentar que el seu grup no hi votés a favor pel caràcter imprecís del seu redactat. Masdeu va explicar que la moció no parlava en cap moment d'agressions feixistes o espanyolistes, sinó «per motius ideològics».
Des del punt de vista de la CUP això serviria perquè l'Ajuntament hagués de donar empara no només als atonyinats sinó als que atonyinen i es presenten com a víctimes, argument que no va ser acceptat per la regidora d'Acció Social, Àngels Santolària (ERC), que va recordar el paper crucial que la moció atribueix al Col·legi d'Advocats per escatir els fets.
Per part de Cs, Andrés Rojo va lamentar que la moció arribés tard i malament després de diverses agressions feixistes patides per militants i simpatitzants de Ciutadans a Manresa, una de les quals amb condemna feta pública fa pocs dies. Va assegurar que els feixistes que els han atacat han estat vistos en manifestacions independentistes per respondre a les afirmacions de Camprubí que els agressors feixistes s'havien vist en manifestacions de Ciutadans i de Societat Civil Catalana, a les quals dona suport el PSC.
Rebuig a totes les violències
El socialista Felip González es va defensar recordant que es pot anar a una manifestació perquè estàs d'acord amb el lema sense que això vulgui dir que ho estiguis amb tothom que hi vagi.
González va explicar que el seu grup hi votaria a favor perquè la moció donava suport a totes les víctimes d'agressions per motius ideològics. La portaveu del govern, Àuria Caus (CDC), va remarcar aquest caràcter de rebuig a la violència vingui d'on vingui.
L'argumentari no va ser donat per bo per la CUP perquè es podria entendre que a Catalunya hi ha «dos bàndols que s'estomaquen» quan hi ha una «persecució sistemàtica» contra defensors del dret a decidir. Per això van afirmar que no votarien a favor de la moció si no es reescrivia el seu contingut i «es deixa clar que hi ha agressions feixistes».
Camprubí va denunciar que s'han produït a la comarca 10 agressions feixistes denunciades contra defensors del dret a decidir durant els darrers 8 mesos. I va reclamar a l'Ajuntament suport a les víctimes i que faci denúncies penals per posar fi a la impunitat amb la qual està actuant la ultradreta.
Independentisme, no terrorisme
En nom dels CDR, Maribel Vila va exigir al ple la priorització de la neteja de les pintades de caire feixista, espanyolista, racista i sexista dels carrers de Manresa, en una moció presentada per la CUP.
Vila va expressar la frustració de veure pintades que equiparen els independentistes amb els ter-roristes i la por que han de passar els que pinten, amb permís municipal, murals per a l'alliberament dels presos polítics mentre que altres en comptes de fer les seves pròpies pintades es dediquen a destruir les de la resta.
Durant la seva intervenció, el públic va mostrar fotografies de multitud de pintades feixistes, espanyolistes, racistes i sexistes. El govern municipal va introduir una esmena perquè també es prioritzés la neteja d'edificis protegits i catalogats sigui quin sigui el tipus de pintada. La moció amb esmena incorporada va ser aprovada amb l'abstenció de Cs.
Debat de fons
El regidor de Barris, Joan Calmet, va posar el dit a la nafra recordant que la CUP i el seu entorn són culpables de multitud de pintades que històricament han «menystingut i ofès persones que pensen diferent» que ells. «Molta exigència i molt poca autoexigència. Deixin les parets tranquil·les», va dir.
Jordi Garcés, de la CUP, va respondre que no s'estava debatent sobre l'ordenança de civisme sinó que la moció presentada pel CDR mitjançant la CUP tractava de la priorització a l'hora de treure pintades perquè els carrers de la ciutat pateixen la proliferació d'accions de l'extrema dreta.
