Manresa no s'escapa de la diversitat ètnica i cultural promoguda pels moviments migratoris i aquest tret es percep cada cop més en els comerços de la ciutat. La capital del Bages té actualment un total de 192 establiments regentats per immigrants, segons dades facilitades per l'Ajuntament. Els immigrants que es dediquen al sector serveis majoritàriament es decanta per obrir bars o restaurants.

La ciutat té un total de 42 bars i 16 restaurants dirigits per immigrants, el que significa el 30,2% del total que tenen un comerç. La xifres no mostren la totalitat de la diversitat cultural de la ciutat en el sector del comerç i dels restaurants perquè només comptabilitzen els propietaris de negocis immigrants que de moment no tenen la nacionalitat espanyola. Segons el coordinador del Programa d'Acollida de l'Ajuntament de Manresa, Josep Vilarmau, «hi ha negocis de ciutadans d'altres països que es van establir al país, i que ja tenen la nacionalitat, que no entren dins d'aquestes xifres, però que també ajuden a dibuixar un comerç cada cop més divers», explica.

Tot i que molts dels immigrants que obren un negoci acaben obrint bars i restaurants, la llista de comerços regentats per estrangers constata que la població immigrada, en general, no se centra en un àmbit de negoci concret i que el ventall de servis que ofereixen és molt ampli. Tot i això, hi ha comunitats que s'especialitzen en unes línies de negocis molt concrets. La comunitat xinesa de Manresa, que està molt atenta a les oportunitats de negoci per fer inversions segures -com en altres punts de Catalunya- ha saltat en els darrers anys dels basars i restaurants orientals als bars catalans i a les botigues de roba de sempre. Segons les dades de l'Ajuntament, a Manresa hi ha un total d'11 basars, un tipus d'establiment principalment dirigits per membres de la comunitat xinesa.

Altres sector a destacar són les perruqueries i les barberies, amb un total de 15 establiments regentats per immigrants a Manresa; el sector de la moda -amb botigues de roba, sabates i complements-, amb 14 botigues; l'alimentació, forns i venda de plats elaborats, amb 13 establiments a la ciutat; 10 carnisseries i vuit locutoris.

També hi ha altres tipus de botigues on s'ofereixen serveis, però no formen part de la línia de negocis majoritaris entre els immigrants. En aquest sentit, a Manresa també s'hi poden trobar botigues de fruita i verdura, d'articles de la llar i decoració, centres estètics, establiments d'arranjament de roba i de roba de segona mà, un centre esotèric i un altre productes africans.

«El flux d'immigrants ha pujat a la ciutat i per aquest motiu hi ha cada cop un comerç més ètnic», especifica Vilarmau. I és que la ciutat ja té ciutadans provinents de 110 països, una xifra rècord. La regidora d'Acolliment i Cooperació, Mercè Rosich, explicava, a mitjan juliol en la Festa de la Diversitat de Manresa els trets clau per entendre, de forma generalitzada, el perfil d'immigrants que ha acollit la ciutat en els darrers anys. «Parlem molt de persones refugiades. Però sempre hem tingut un flux de persones que han anat arribant d'altres països. En els anys més durs de la crisi econòmica, semblava que aquest flux es frenava, però en els últims dos anys ha incrementat el nombre de nouvinguts. No és que vinguin del país d'origen, sinó que hi ha molta mobilitat i també són persones que venen d'altres punts de Catalunya o l'Estat espanyol».

Els propietaris d'establiments de menjar d'altres països com el xinès, Zhao Jzan Hui o Sanoussy Diallo, que ven productes africans, asseguren que molts dels clients són manresans que han viscut tota la vida a la ciutat.