La notícia de la setmana, l'inici del judici als presos i activistes independentistes, no va passar de llarg del pregó institucional de la Festa de la Llum, ahir al vespre. El pregoner, el dinamitzador cultural Joan Morros, que va aprofitar l'ocasió per retre homenatge a les persones voluntàries i altruistes que treballen pel bé comú i va afirmar que «ser voluntari hauria de ser moralment obligatori», no va poder amagar l'emoció quan va esmentar la compareixença davant del Suprem d'una presidenta del Parlament, de dirigents del teixit associatiu i de membres del Govern català. El públic, amb els seus aplaudiments, el va ajudar a continuar. Més endavant, en el seu parlament, l'alcalde Valentí Junyent també s'hi va voler referir.

Un saló de sessions ple va rebre Morros amb aplaudiments i algun crit quan hi va entrar, abans que ho fessin els regidors i l'alcalde, acompanyat a una banda de la taula presidencial per la regidora d'ERC sense cap càrrec al govern Mireia Estefanell. A les primeres files del públic no hi van faltar la mare i la sogra del pregoner, totes dues de més de 90 anys, i l'esposa i les dues filles.

Després de la benvinguda de la regidora de Festes, Neus Comellas, que va insistir en la importància de «buscar el diàleg, l'acord, l'entesa i el pacte», apel·lant a la concòrdia que el segle XIV va permetre construir la Sèquia; i després de la intervenció d'Antoni Erro, president de la Federació d'Associacions de Veïns de Manresa, administradora de la Llum 2019, que va parlar del moviment veïnal i va repassar la biografia del pregoner, a qui van proposar ells, Joan Morros Torné (Manresa, 1954), llicenciat en Psicologia i en Pedagogia, impulsor d'entitats culturals i professor durant 37 anys, va iniciar el seu discurs parlant de la figura del pregoner. «Ara que acabo de fer 65 anys m'adono que he dedicat una part molt important de la meva vida a fer de 'pregoner' i, en molts casos, de 'facilitador' d'activitats culturals a Manresa». Va recordar l'origen de la Festa de la Llum i la petjada que ha deixat en els noms de molts carrers de la ciutat, amb la proposta que serveixin com a «eina pedagògica» a les escoles.

«Gran admiració»

Va enviar un agraïment «a totes les persones que dediquen una part de la seva vida, de forma altruista, a millorar la societat», i va reivindicar el teixit associatiu, «de vegades no prou reconegut, valorat, defensat, pels responsables de les institucions, però, també i sobretot, per nosaltres, els ciutadans». Arribats a aquest punt, va declarar la seva «gran admiració» al moviment veïnal. «Quina motivació es necessita per fer-se soci, col·laborador o membre de la junta d'una associació de veïns? Les associacions de veïns tenen per objectiu la millora de la qualitat de vida dels ciutadans que viuen, que vivim, a cada barri. I aquesta és una diferència important amb la resta d'entitats».

Feta una llambregada a la història de les associacions de veïns, va afirmar que «tothom hauria de trobar la manera de posar una mica del seu temps, talent i entusiasme» per «fer una societat més justa, més ecològica, més culta, més democràtica, més participativa, més lliure». És aquí quan va afirmar que «ser voluntari hauria de ser moralment obligatori, encara que sembli una contradicció». Una altra reivindicació que va deixar anar va ser que «el Consell Municipal d'Ensenyament es plantegi la possibilitat de no avalar com a festiu escolar el dia abans o després del 21 de febrer» per evitar que la ciutat es buidi. Quan va esmentar que per primera vegada a la història no hi haurà actes el dia de la Llum per la vaga general i les raons de la convocatòria, és quan es va emocionar.

Junyent, que li va lliurar una reproducció de la Ben Plantada i va definir com a «magnífic» el seu discurs i a ell com un «home de cultura entusiasta de la seva ciutat», va instar a imitar la societat de fa prop de 700 anys, la que va fer la Sèquia, per aconseguir un tren i una carretera a Barcelona dignes. Quant al judici als presos i activistes independentistes, va afirmar que ha servit per confirmar «el que hem sabut sempre, que no han comès cap dels delictes dels quals els acusen».

Els Goigs de la Llum amb la Capella de Música de la Seu van tancar la vetllada, que va durar una hora i que també va omplir la sala de columnes. En acabat, tothom va voler anar a felicitar Morros.