Entrar al pis i als magatzems de La Disfressa és com anar a un museu de vestits d'època, i a estones el visitant té la sensació d'estar enmig d'un conte de fades. En els magatzems hi ha centenars de disfresses. És un no acabar. El negoci, situat a la Muralla del Carme de Manresa, es dedica exclusivament al lloguer de disfresses. Però no només té com a clients els que, per Carnaval, volen un vestit únic per posar-se a la pell d'un personatge, sinó també entitats i ajuntaments que celebren actes en què recreen temps pretèrits. Maria Jesús Isart regenta el negoci des de fa 40 anys, quan, en plena transició, es va autoritzar el Carnaval.

Les ànsies d'alliberament de la societat i l'autorització per fer festes públiques de Carnaval, sense ser sancionats, després de dècades de dictadura que reprimia la disbauxa, va ser un baló d'oxigen per a La Disfressa. «El negoci ja existia anteriorment, però la noia que el portava va morir i el vaig adquirir amb tres socis més, que ja no hi són», explica Isart. Aquell any, el 1979, encara hi havia moltes reticències entre la població de sortir disfressat al carrer, però molts s'hi van atrevir i, fins i tot, parodiaven la realitat de l'època. «Un home es va vestir de capellà i anava ruixant aigua, com si estigués beneint. La broma li va costar un enfrontament amb un capellà de veritat», recorda la propietària del negoci.

Al principi de la dècada dels 80, les festes de Carnaval als carrers encara eren incipients, però de mica en mica es van anar imposant. Al Bages, la rua de Sallent sempre és la que ha tingut més poder de convocatòria. «Recordo que el 2000, i els anys posteriors, va ser una autèntica bogeria. Tothom es disfressava i teníem molts clients per aquestes dates. Fins i tot la gent es disfressava per Cap d'Any. La febre per disfressar-se ha anat baixant», explica.

La disfressa, però, no és un negoci que nasqués per donar servei als qui es volen disfressar per Carnestoltes, sinó per vestir personatges d'obres teatrals. «Jo sempre he estat vinculada a entitats teatrals, al principi a Els Carlins i l'Ateneu. Ens dediquem, sobretot, a llogar vestits per a espectacles teatrals, actes i recreacions històriques. Abans es feien molts espectacles teatrals a escala local», explica la propietària del negoci.

Tot i que mai ha comptat la quantitat de vestits que té -i assegura que aviat vol inventariar tot el material del qual disposa-, calcula que en deu tenir més de mil. Però de fet, passejant pels diferents espais on hi ha guardats els vestits també s'hi veuen perruques, sobretot modernistes i de l'època victoriana. Algunes de les cavalcades de Reis de la Catalu-nya Central, com la de Monistrol, els personatges i els mateixos barbuts de l'Orient van vestits gràcies al negoci que regenta Isart. I molts dels participants de la Fira de l'Aixada, també.

A La Disfressa es recicla gairebé tot i fan vestits a partir d'altres vestits. «Abans compràvem roba d'època a empreses que en fabricaven, però ara aquí mateix ens dediquem a refer-los», explica, i és que assegura que el fons de roba s'ha d'anar actualitzant. «Ara és molt més fàcil confeccionar vestits d'èpoques passades perquè hi ha molta informació a tot arreu i a Internet hi ha llocs que expliquen els detalls d'aquests vestits, però fa 40 anys tot era molt més complicat, i molts cops anava a la biblioteca a buscar llibres que expliquessin com eren», narra.

Per a les mans de Isart han passat autèntiques joies, ja que fa poc li van portar un vestit del segle XIX que ella mateixa va haver de restaurar i adaptar perquè la gent fa més de cent anys era menuda i les persones d'ara no se la podrien posar.