Les 27 escoles i instituts públics i concertats de Manresa, tots, van signar aquest dimarts a la tarda un document inèdit a escala municipal. Posa les bases per arribar a un pacte educatiu de ciutat per al curs 2020-2021. El primer pas ha consistit a subscriure a través de l'esmentat document les propostes d'una comissió que fa un any i mig que treballa el tema de la segregació escolar a la ciutat. La signatura (que es va voler fer a porta tancada) i la presentació van tenir lloc en una jornada a la sala d'actes de la FUB.
La segregació escolar fa molts anys que és present a Manresa, on fins s'havia parlat de les escoles-gueto, en referència a les que acumulaven un percentatge d'immigració molt més gran que altres. Un informe del Síndic de Greuges va situar la ciutat en el número 31 pel que fa als 50 municipis de més de 10.000 habitants de Catalunya amb més segregació. Actualment, el Síndic ha impulsat la signatura d'un pacte contra la segregació escolar a escala de tot Catalunya. En aquest sentit, la capital del Bages ja ha fet els deures. És el que va demostrar ahir.
El treball d'un any i mig
El document és fruit del treball realitzat durant un any i mig per la Comissió d'estudi per a la situació de segregació escolar a Manresa (CESSAM), formada per una trentena de persones. Hi ha membres de la comissió de garanties d'admissió i del Consell Escolar Municipal, direccions de centres de primària i secundària públics i concertats, polítics del govern i de l'oposició i pares d'alumnes.
Montserrat Martí, directora de l'escola Sant Ignasi i membre de la comissió, va dibuixar la situació actual. Tot i admetent l'«augment de la segregació escolar els dar-rers anys», va apuntar una «estabilització de l'alumnat estranger» i una «millora del nouvingut», alhora que va situar a primària una major segregació que a secundària. Marcel Mateu, pare de família que també està a la comissió, va defensar la necessitat de fer un canvi de xip i de creure en l'enriquiment que comporta la diversitat com el camí per millorar. Toni Beltran, director de La Salle, també a la comissió, va explicar les mesures que ja s'aplicaran a partir de les properes preinscripcions escolars i les que estudiarà la comissió per al següent curs, en què finalitzarà la seva tasca, si bé ahir ja es va dir que s'estudiarà que pugui tenir continuïtat. Els acords per al curs 2019-2020 inclouen, entre altres, la modificació dels criteris en la reserva de places per a alumnes amb necessitats educatives a P3 (s'incorpora el coneixement de les llengues oficials).
Zonificació i adscripcions
Quant a les propostes que estudiarà, hi ha analizar el funcionament de la zonificació actual per si cal canviar-la i fer el mateix amb les adscripcions als instituts pel que fa als centres de primària.
La jornada la va obrir la regidora d'Ensenyament i Cohesió Social, Mercè Rosich, que va agrair la feina de la comissió. Seguidament, el catedràtic de Sociologia Xavier Bonal va parlar de Combatre la segregació escolar: de l'amenaça a l'oportunitat. Va assegurar que per millorar en aquest tema «cal més decisió política que pressupost» i va destacar que les ciutats on tots els centres treballen de manera consensuada, com vol fer Manresa, tenen més garanties d'exit. Lligat amb això, va esmentar el principi d'incumbència: que a cada centre li importi el que li passa al del costat.
Albert Ramírez, inspector referent a Manresa del departament d'Educació i president del CESSAM, va explicar l'origen i objectius de la comissió i va introduir Martí, Mateu i Beltran. Va esmentar que la comissió ha acudit en alguns temes a experts en la matèria i va voler remarcar que, actualment, a la capital del Bages, «hi ha més població estrangera, però no ha empitjorat la distribució de l'alumnat». Demanat per Regió7, va situar el pacte educatiu de Manresa al curs 2020-21.
Dolors Collell, directora dels Serveis Territorials d'Educació de la Catalunya Central, va cloure la jornada. Com Rosich, també va voler felicitar per la feina la comissió, que va definir com una «experiència modèlica» i «singular».
