Gemma Vilaseca (Manresa, 1971) és la directora del col·legi Oms i de Prat. Fundat l'any 1968, es va construir gràcies al suport econòmic de la Caixa d'Estalvis de Manresa. Actualment forma part de La Fundació Catalunya La Pedrera i té 721 alumnes i una cinquantena de professors.

Què ha estat el millor d'aquests 50 anys?

En 50 anys passen moltes coses, un gran procés d'aprenentatge, fer tot un camí pedagògic amb un equip que sempre ha estat molt dedicat a l'educació, el pas de tantes i tantes generacions... L'escola ha volgut contribuir en els processos humanitzadors de totes les persones que han passat per aquí.

I el pitjor o els moments més durs?

Al llarg de la seva història ha tingut moments més complexos, sobretot els diferents canvis als quals ens hem hagut d'adaptar. Per exemple, quan l'equip docent de mestres públics va passar a ser concertat, això suposa un reajustament i mirades diferents. També el fet de passar de formar part d'una entitat bancària a ser part d'una fundació. Tot això va suposar un reajustament dels patrons de funcionament, però s'ha fet tot sempre amb optimisme, i això és el que ens ha fet créixer.

Mirant enrere, els ha quedat alguna cosa pendent per fer?

És una escola que sempre ha avançat en tots els sentits. Sempre s'han fet obres i canvis per millorar. L'Oms i de Prat ha mantingut una línia de créixer i avançar des del principi. Hem tingut més perspectives de millora i d'anar endavant que no pas de mirar enrere.

Què ha aportat l'Oms i de Prat a Manresa en aquests 50 anys?

Al principi, cobrir un buit social d'aquell moment, ja que no hi havia prou places per escolaritzar tots els nens i nenes de Manresa. L'escola ha facilitat el dret a l'educació de tots els infants per poder escolaritzar-se. Som una escola molt gran que ocupem una posició d'escolarització molt important al barri i a la ciutat. Des dels inicis hem estat al servei de la ciutat i hem tingut la confiança de Manresa.

Alguna demanda que l'administració no ha complert?

L'administració sempre ha pogut comptar amb nosaltres, hem intentat fer l'esforç de no pensar en el que ens faltava i adaptar-nos, perquè sabem que de vegades s'han de prendre decisions que ens toca assumir-les pel bé de la comunitat. Tot i que nosaltres som en un escenari molt diferent, aquesta escola no ha estat mai pública. Ara que formem part d'una fundació, és un luxe per a nosaltres, ens permet fer activitats amb professionals de primera línia. Som uns privilegiats, sempre hem format part d'una obra social i ara d'una fundació, Catalunya La Pedrera, que ens dona moltes oportunitats.

Quina ha estat la novetat més recent a l'escola?

Hi ha hagut un procés d'innovació per seguir fent camí. Tot i això, quan es va ser més innovador va ser l'any 68, en aquell moment va ser una escola catalanista, que ensenyava en català, i aconfessional, amb respecte per totes les religions. Això era nou per a l'època. Ara, des de fa un parell d'anys s'està duent a terme un nou projecte directiu. Es vol anar més enllà i ser un centre educatiu amb gran inclusió i apropant molt més la família al projecte de l'escola.

Quins projectes de futur es planteja l'Oms i de Prat?

Treballem per arribar a l'excel·lència educativa. S'han dibuixat quatre eixos estratègics per seguir fent camí. Primer, volem ser una comunitat educativa de referència en educació saludable, volem treballar la salut en l'àmbit físic, cognitiu i emocional. En aquest cas, s'ha començat un projecte juntament amb la Fundació Alícia per fer un seguit d'accions que millorin la salut i bons hàbits alimentaris i físics de tota la nostra comunitat educativa. El segon eix és intensificar l'anglès a l'escola i les llengües estrangeres. En tercer lloc, ens hem començat a endinsar en metodologies flexibles. Finalment, tot l'equip docent també treballem formant-nos en educació emocional. Els alumnes avui en dia necessiten moltes eines per apoderar-se i regular-se davant els canvis de la vida. Creiem que l'educació emocional integrada en aquests eixos que persegueix l'escola és essencial.

Què és el més important perquè una escola funcioni bé ara?

Primer de tot que hi hagi projecte. A Manresa hi ha moltes escoles, i una família que hagi de triar anar a una escola o a una altra el que ha de mirar és el projecte educatiu que té i què pretenen prioritzar. L'equip humà també és important, el fet de tenir un equip implicat, il·lusionat i que li agradi fer educació és el millor que pot passar a una escola. Un centre educatiu ha de fer pedagogia, analitzar on és i cap on vol anar. Al final, una escola és una comunitat d'aprenentatge i és interessant que l'educació sigui transversal. Cal entendre també l'educació que es genera fora de les parets de l'escola.