L'Ajuntament de Manresa assumeix cada any prop d'una desena d'inhumacions de beneficència. El 2019 van ser nou, i el 2018 i el 2017, vuit. La normativa municipal garanteix la inhumació de persones quan el difunt i l'entorn familiar i convivencial estigui mancat de mitjans econòmics per fer front a les despeses.
Aquesta insolvència s'acredita sempre davant dels serveis socials municipals. En aquests casos, l'Ajuntament es fa càrrec de les despeses d'inhumació de beneficència i dona a aquestes persones una sepultura en un dels nínxols de titularitat municipal.
A la fi del termini legal de permanència al nínxol , al cap d'entre 2 i 5 anys, la secció de serveis urbans inicia un procés administratiu en què s'ofereix a l'entorn familiar o convivencial l'adquisició d'una sepultura. En cas contrari, les restes es traslladen a l'ossera, com passa amb altres restes resultants de quan es fa la neteja o el desallotjament de nínxols i sepultures.
Segons el regidor de Qualitat Urbana, Via Pública i Ciutat Intel·ligent, Josep Gili, que és també responsable del cementiri municipal, «a Manresa podem afirmar que s'hi enterra dignament a totes les persones que no poden fer front a les despeses».
En el ple municipal de desembre es va aprovar, per unanimitat, a proposta del grup municipal de Fem Manresa, dignificar la fossa comuna del cementiri municipal.
El compromís assolit és que en un termini de quatre mesos es facin les accions destinades a dignificar la zona de l'ossera senyalitzant-la i col·locant-hi una placa commemorativa pel dret al record de tots els manresans i manresanes anònims que descansen en aquesta fossa.
Fem va lamentar que no hi hagués cap senyalització, i que això el converteix «en un espai molt gèlid i oblidat».
