Serenitat és, segurament, la paraula més repetida entre les deu persones d'àmbits professionals diversos i amb una projecció més o menys pública amb què ha parlat aquest diari per saber com viuen la situació de confinament. Sovint, aquestes entrevistes es fan a corre-cuita perquè tothom va atrafegat. Aquests dies, no. Amb la majoria hi podríem haver parlat molta estona. Si hi ha una cosa que ha canviat el coronavirus és la percepció del temps. Amb el músic Natxo Tarrés vam acabar la conversa amb un desig, «el proper cop que parlem, que sigui fent una cerveseta». Que així sigui.
L'alcalde de Manresa, Valentí Ju-nyent, va atendre Regió7 des de l'alcaldia. Agraïa «la conscienciació i el compromís que està agafant la gent. Si miro per la finestra a la plaça Major, està oberta la farmàcia i la xarcuteria, però la resta està tot tancat. És una bona mostra». Vaticinava que «serà una setmana dura perquè probablement hi haurà un repunt de contagis», com així ha estat. Acabada la jornada del matí, tenia la intenció de no sortir de casa. «Bàsicament, si puc, el que pretenc és llegir i aprofitar per fer neteja i endreçar una mica». Fruit de la situació excepcional, havia rebut uns rodolins d'un antic mestre seu de llengua i literatura a la Badia Soler, Josep Maria Jardí, sobre el coronavirus.
Obligatòriament, aquestes setmanes la monja argentina i manresana Lucía Caram haurà d'observar la clausura. Explicava que «estic molt serena i tranquil·la i amb molta confiança, però tinc bons amics que viuen a Roma i que ens diuen que és molt seriós i que la gent està caient com mosques». Al convent de Santa Clara, «hem fet un cordó sanitari. Deixem tota la roba a la porta i ens dutxem abans d'entrar perquè les monges són grans i és un col·lectiu de risc». Han tancat la casa de la infància del convent, els treballadors fan teletreball, els acollits a la Residència Rosa Oriol «tenen prohibit sortir» i «tots estan aprenent català i castellà», i els refugiats africans que viuen al convent «estan confinats», com tothom.
«Genera incertesa i patiment»
«Ho estic vivint amb la família. A casa som quatre i ens hem muntat un cronograma diari d'activitats, amb una part de treball de l'escola, una de treballs manuals i un segment per a les pantalles, i a través d'això mirem d'ordenar-nos tot el dia». Malgrat admetre que «el que està passant genera molta incertesa i patiment», per al músic manresà Natxo Tarrés cal aprofitar que «ens permet parar, passar temps junts i treure la llista de coses que volíem fer però que no teníem temps per fer, especialment amb la casa, posar ordre i que no tot quedi focalitzat amb la ment». Com a músic, ha fet la seva contribució a través del Festival Esperanzah!, on va actuar a través d'Instagram. «Vam ser més de 200 persones connectades i gaudint del moment juntes. Una mica era transmetre que, malgrat que estem sols i aïllats, no ens oblidem que formem part d'un tot», remarcava.
El cineasta i dramaturg manresà Esteve Soler, col·laborador d'aquest diari, confessava que «soc conscient que és necessari posar la serenitat al davant. Si no assumim que els temps són complicats i convulsos, pot arribar a ser un problema. Buscar la serenitat i, encara que sembli una mica un curs d'autoajuda, trobar-se un mateix i fer el que faries normalment». De cara a les properes setmanes tenia tres cites relacionades amb la pel·lícula que ha escrit i codirigit - 7 raons per fugir- que s'han suspès.
Com a amant del cinema i la lectura, creu que «aquesta és una bona ocasió per concentrar-te en lectures i pel·lícules que no hagis vist. Una cada dia i et pots convertir en un cinèfil». Quant a la possibilitat de convertir aquesta etapa en un guió, feia broma que és probable que d'aquí a uns mesos surtin 3.000 guions relacionats amb el coronavirus.
L'entrenador del Baxi Manresa, Pedro Martínez, deia que s'ho està agafant «amb resignació i disciplina, que és el que toca, i amb calma. Hi ha la sensació que pot ser llarg i millor no aclaparar-se i posar-se nerviós». Com que no pot fer la seva feina, aquests dies ho aprofita per mirar «partits de competició que no són de la meva, bàsicament de l'Eurolliga». També, per compartir el temps «amb la família: amb els dos fills i la dona. Parlem més del que fem sovint perquè tots tenim les nostres obligacions». L'entrenador admetia que està «molt pendent de la informació, del que està passant als mitjans. No sé si massa i si pot arribar a ser contraproduent». Per sort, per ara, no té cap persona del seu entorn afectada, «però ens afecta a tots. Aquest neguit, sobretot amb la gent gran però amb qualsevol, és un motiu de preocupació».
Josep Vives, portaveu del FC Barcelona, també apel·lava a la serenitat. «El més important és mantenir una actitud serena i tranquil·la i molt responsable. És un moment de responsabilitat col·lectiva i també individual. Ho demanem als dirigents i hi tenen una gran responsabilitat però en una situació com aquesta hem de sumar tots», apuntava. Per a ell, tan greu com la pandèmia ho són les situacions generades per «l'incivisme, la incultura i la manca de solidaritat» d'aquelles persones que no segueixen les pautes establertes i recomanades. En aquest sentit, comentava que, «en el meu cas, en la mesura que soc portaveu del Barça i que tenim una gran responsabilitat perquè aquests dies tothom ens mira, tot i que no podem arreglar res, podem ajudar en la línia que la gent es responsabilitzi. Hem fet una campanya amb els jugadors de quedar-se a casa i seguir les indicacions de les autoritats sanitàries». El periodista i advocat manresà també afegia que «al FC Barcelona vam ser els primers a prendre mesures i a tancar i enviar la gent a casa».
Regió7 va parlar amb el manresà Cesc Escolà poc després que li comuniquessin que s'havia suspès l'emissió d' Operación Triunfo, on fa de professor de fitness a l'acadèmia. Per una banda, confessava que «estic preocupat i espantat», que al matí havia «anat a comprar amb por», que la seva mare, que és metgessa, «està desbordada» i que se'n feia creus quan « he vist a la tele el metro de Madrid ple de gent». Per altra banda, però, feia notar que «són coses que s'han d'afrontar. A mi m'ha enganxat just amb un canvi de vida i ara m'he d'adaptar i ajudar la gent al màxim». Ho fa a través del seu blog i d'Instagram ( yomemuevoencasa) oferint sessions d'entrenament. La primera a Instagram la van seguir 3.000 persones, celebrava molt content.
Seguint amb el seu missatge positiu, feia notar que amb les hores que tenim a casa «pots entrenar-te molt, cuinar millor i dedicar el temps al que vols aprendre o millorar».
Si hi ha una persona que aquests dies no fa confinament és Albert Estiarte, director de la Clínica Sant Josep de Manresa. Explicava que «a casa m'he autoconfinat a l'habitació de la meva filla» i que, «quan arribo, la dona ja té preparada la meva tovallola». Aquests dies els professionals de la sanitat com el metge manresà tenen una doble preocupació, poder donar la millor atenció als afectats i pacients i, per poc que sigui, no endur-se'n a casa el maleït virus.
Tampoc no ha deixat de treballar, de moment, el també manresà Jordi Corrons, president de la delegació al Bages i Moianès d'Òmnium. Confessava que «estic molt a l'expectativa de com està evolucionant el tema» i es mostrava «molt d'acord amb el que diu el Govern de la Generalitat, les mesures del Govern espanyol no són suficients. Calen mesures més dràstiques». Ho comparava amb Itàlia en el sentit que allà també van començar amb mesures més fluixes i han hagut d'aplicar-ne de mes severes per evitar que se'ls acabés d'escapar de les mans. Al seu entorn deia que, per ara, no té cap afectat i que, personalment, està aplicant les mesures d'higiene sabudes «a les mans i amb el contacte amb la gent». Insistia que «el tema del confinament hauria de ser més fort» i que dijous de la setmana passada va tenir l'ocasió de parlar amb un metge italià i «em va dir que anàvem lents». Corrons confia que els casos es reparteixin en el temps perquè «el sistema sanitari es col·lapsarà».
«Hi haurà una crisi tan bèstia!»
La dissenyadora de roba de Manresa Miriam Ponsa comentava que en el seu cas i el de la seva parella ja fa dies que van començar a preparar-se perquè les persones que seguien per les xarxes, sobretot professionals de renom a Twitter, ja avisaven que el que estava passant a Itàlia arribaria a Espanya. «Vam avançar a les noies de la feina que dilluns ja no obriríem i que tancaríem les botigues».
Sobre el confinament, Ponsa remarcava que «tinc la sort que des casa al taller puc anar-hi caminant sense sortir al carrer», però que, de moment, «encara ens estem organitzant. Per als nens és molt difícil no poder sortir al carrer. És dur». Malgrat admetre que és una situació inesperada i que no és gens fàcil, la dissenyadora feia la reflexió que «se'n pot treure un gran aprenentatge i és que ens trobem en una crisi de valors i anticapitalista. Ara només podem comprar els béns necessaris, i ho dic anant en contra meva. Hem de donar valor al que tenim, a les necessitats bàsiques i diferenciar-ho del que no ho és». Per a la manresana, quan s'acabi la pandèmia, « hi haurà una crisi tan bèstia!». És per això que troba important ser conscients que «hem de passar amb el mínim i que som vulnerables. Aprendre a estar amb els nostres. És un gran mirall». En el seu cas, els dos únics casos que coneix de persones afectades per la Covid-19 són de coneguts de coneguts.
