La mestra jubilada Marissi Valverde, de Súria, ha exterioritzat avui a Manresa una oposició que també mantenen sindicats i treballadors de la sanitat contra la decisió de la Generalitat d'adjudicar a una filial de Ferrovial del rastreig de casos de covid.

Valverde ha estat durant sis hores davant l'hospital Sant Joan de Déu de Manresa perquè es visualitzés la seva crítica al departament de Salut de la Generalitat i el suport als professionals sanitaris.

Amb una tenda de campanya i pancartes s'ha plantat a l'exterior del centre assistencial perquè considera totalment inacceptable "que haguem estat fent bates de protecció per al personal sanitari amb bosses d'escombraries i ara adjudiquin per 17 milions a una filial de Ferrovial una feina que es fa amb les dades del sistema sanitari públic".

SATSE, en contra

El Sindicat d’Infermeria SATSE Catalunya ha protestat avui per l’adjudicació a una empresa externa el rastreig de malalts diagnosticats amb Covid-19.

L’Organització recorda que el personal adient per a fer aquesta tasca és la infermeria, ja que té els coneixements sanitaris necessaris per a fer-la. D’altra banda, recorda que no cal externalitzar la feina, sinó reforçar les plantilles de primària , contractant més personal per a poder realitzar aquesta nova tasca.

Els representants d’Infermeria apunten que Ferrover Servicios Auxiliares (filial de Ferrovial) i adjudicatària del contracte, està especialitzada en serveis de neteja i bugaderia. “Ens estranya que aquesta companyia sigui l’adequada per a portar a terme una tasca en la que s’ha d’estar familiaritzat amb l’entorn socioeconòmic del malalt i tenir uns coneixements sanitaris que permetin realitzar unes valoracions mínimes” explica SATSE Catalunya i afegeix que aquestes característiques “les compleixen els professionals d’infermeria primària”.

“Cal deixar d’inflar les butxaques de les empreses privades i començar a injectar recursos econòmics en la sanitat pública” expliquen des del Sindicat. Ampliar les plantilles contractant professionals per ajudar en aquesta nova tasca seria “una manera de realitzar un bon servei de rastreig a la vegada que una inversió en la millora del nostre sistema”.

El Sindicat demana a la Conselleria que “reverteixi el contracte” i faci un plantejament del rastreig que “utilitzi els recursos sanitaris públics, tan de l’ICS com del SISCAT, i aprofiti aquests diners per invertir en l’estructura professional dels serveis sanitaris”.

Metges de Catalunya

El sindicat reclama una rectificació “urgent” a l’executiu català per “respecte als professionals de l’atenció primària” i també per “decòrum polític i social”.

Metges de Catalunya (MC) exigeix al Departament de Salut que reverteixi la decisió “indecent” d’externalitzar a una filial de l’empresa privada Ferrovial el seguiment telefònic dels contactes de persones que han donat positiu de coronavirus i demana al Govern que inverteixi “fins al darrer euro del seu raquític pressupost sanitari” al sistema de salut públic.

El sindicat considera “insultant” que Salut contracti per valor de 17,6 milions d’euros el rastreig de la COVID-19 a una empresa amb ànim de lucre i, per contra, només destini 4,5 milions d’euros a reforçar aquest estiu els centres d’atenció primària (CAP) de la costa i els equips amb una major pressió de residències geriàtriques, “tot i la pèrdua de més de 850 facultatius que arrossega el primer nivell assistencial per culpa de les retallades dels últims 10 anys”.

Així, l’organització reclama una rectificació “urgent” a l’executiu català per “respecte als professionals del servei bàsic assistencial que s’estan deixant la pell per atendre amb la màxima qualitat tots els pacients, malgrat les penúries cròniques del sistema” i també per “decòrum polític i social”.

"L’atenció primària -afegeix- és la xarxa sanitària amb una major penetració geogràfica i social, i, com a tal, es la que està en millors condicions de poder detectar els nous casos de COVID-19 i fer-ne el seguiment dels contactes, en estreta col·laboració amb Salut Pública, sempre que s’injectin els recursos econòmics i humans suficients".