A les universitats, igual que en altres àmbits, hi ha més interrogants que no pas certeses de cara al curs vinent a causa de la nova situació generada pel coronavirus. A la Fundació Universitària del Bages (FUB-UManresa) els interrogants són com s'haurà d'encarar el curs vinent o el nombre d'estudiants que s'hi matricularan. Les certeses, destaca el seu director general, Valentí Martínez, són que la institució ha demostrat musculatura davant uns fets excepcionals, que ha garantit l'activitat acadèmica a tots els graus en format virtual i en línia, i la col·laboració amb altres institucions i empreses per donar suport a centres assistencials i sanitaris del del primer moment de la crisi sanitària. La FUB-UManresa va ser de les primeres a reaccionar davant la covid amb diverses accions de suport a centres assistencials. Ara planifica un nou curs en què, de moment, tot són incògnites.

Com ha viscut personalment i professionalment la situació?

Jo diferenciaria el que és la part més personal de la professional, tot i que a vegades és complicat. Personalment, suposo, com la majoria de gent. Desorientació total i absoluta a la primera fase de la covid, amb molta inquietud, preocupació i incertesa de què passaria a nivell individual, familiar, col·lectiu. Amb persones que estan al teu costat i que són tributàries de poder emmalaltir. Amb preocupació. I després progressivament pensant en com ens podíem adaptar a la situació.

I en l'àmbit professional?

El que vam tenir clar d'entrada és que havíem de fer bàsicament tres coses, i crec que les hem acomplert força bé. La primera és que es mantingués el compromís que hem adquirit amb els alumnes que segueixin les seves carreres universitàries fins i tot en un moment d'excepcionalitat. Per tant, el primer que vam fer va ser adaptar tots els nivells cur-riculars de l'activitat presencial a l'activitat en línia, amb les dificultats que això comporta. En segon lloc, dotar dels recursos suficients tant el professorat com el personal d'administració i serveis i els alumnes, per poder fer aquesta activitat. Quan un té treballant a casa més de 2.000 persones això es complica molt, i a més a més sense una planificació establerta. Va ser d'un divendres a un dilluns. I el tercer, que té a veure molt amb la filosofia i els valors FUB, va ser posar-nos a disposició dels centres socials i sanitaris de la ciutat per veure com podíem col·laborar en aquesta fase de la pandèmia que ha sigut superagressiva.

Tots els alumnes de graus han pogut seguir els seus estudis?

La part teòrica absolutament tothom. La part pràctica i teòrico-pràctica, amb més limitacions. L'avantatge que hem tingut és que l'inici del confinament va ser al març i molts alumnes a nivell curricular tenien moltes pràctiques realitzades i no ha afectat el seu currículum formatiu. Fa poc es van titular els alumnes d'Infermeria. Amb molts esforços per part de la institució, del professorat i de l'alumnat, han acabat la seva carrera. La totalitat ho farà aquest juny.

Parlava de la col·laboració amb centres socials i sanitaris, i també amb empreses del sector i altres universitat. S'hi van posar aviat...

La majoria de relacions que teníem establertes amb aquestes institucions no es van iniciar el 15 de març. Hauria sigut impossible. El cas paradigmàtic és el d'Avinent i Althaia. Portem més d'un any amb projectes de desenvolupament de medicina personalitzada, per exemple. Ja teníem aquesta dinàmica. Va ser relativament fàcil contactar per començar a dinamitzar aquest procés. Amb Sant Andreu Salut i l'Ajuntament de Manresa exactament igual. En aquell moment vam fer el que fem sempre. Posar-nos a disposició i amb tots els recursos. La setmana següent de l'inici de la pandèmia la Clínica Universitària es va buidar i es va cedir absolutament tot el material i equipament als centres assistencials. Professors de la FUB van acabar treballant en l'àmbit assistencial, moltíssims alumnes d'Infermeria van acabar donant suport als centres assistencials, i tot el que és la potencialitat de l'estructura universitària de la FUB es va posar a la seva disposició. O perquè podíem fer coses específiques o perquè podíem generar contactes a nivell general. Jo penso que aquesta voluntat de servei s'ha de posar sobre la taula. Hi ha territoris que no han tingut aquesta situació.

Com afectarà a la FUB la nova situació? Què canviarà?

Hi ha coses que han arribat per quedar-se, com per exemple tot el que són els recursos telemàtics per treballar o fer activitat docent o assistencial. En la justa mesura, també. Hem de continuar pensant que som una universitat presencial, que hem incorporat de forma abrupta tota l'activitat en línia. Intentarem que es quedi el millor d'aquest àmbit. També hem d'aprendre a canviar processos d'innovació docent. El que és una gran incertesa és com afectarà tot això el volum d'activitat. Quants alumnes es matricularan? No ho sé. Els francesos, què pensaran? No ho sabem. O els italians que venen a fer Podologia? És el gran interrogant. El que sí que sabem és que hi haurà coses que serà molt difícil que es comencin a desenvolupar de forma fàcil, com formació continuada de curta durada, el tema de formació en l'àmbit salut, que és un sector que ha quedat molt tocat. Són interrogants als quals haurem de donar resposta a mesura que vagin arribant.

Hi ha més interrogants que certeses en aquests moments?

En l'àmbit universitari jo crec que sí. El que ha passat és que hem vist que som una institució consolidada i consistent. N'érem conscients, però ho hem ratificat. En una situació impensable fa tres mesos, ha tingut molta musculatura per donar resposta a la nova demanda. I això ens dona tranquil·litat. Si això ho hem fet bé d'un dia per l'altre, tot el que sigui previsible a dos o tres mesos, dona tranquil·litat. Hem gua-nyat perspectiva. Em fa estar tranquil, dins la incertesa, pensar que tenim una institució molt consistent, amb musculatura.

Respecte a les matriculacions, ha dit que és una incògnita. Però alguna previsió deuen tenir...

A mig partit vam haver de canviar les regles de joc. Tota l'activitat presencial de difusió s'ha traslladat a la xarxa. En números, la gent interessada a cursar estudis és la mateixa que l'any passat. Ara, com es consolidarà després? És el que no sabem. Hi ha una certa percepció que totes les carreres vinculades al camp de la salut seguiran tenint un creixement de demanda. Possiblement també pel que ha passat. Han estat a primera línia. Hi ha hagut també un increment de gent interessada a cursar Medicina. Crec que en aquests camps no haurem de patir. En el de ciències socials, és un inter-rogant. La gent de fora del país? Com afectarà? No per nosaltres, sinó pel tema de mobilitat, ho començarem a saber a partir del setembre.