Olga Asensio, Anna Delgado i Dani Antolín van acabar el mes passat els quatre anys de residència en centres del Bages. Ho han fet amb un desafiament majúscul: la pandèmia del coronavirus. Són tres dels disset residents de medicina que han finalitzat el seu període de formació als centres docents de l'ICS a la Catalunya Central. La recta final de la formació, amb l'esclat de la covid-19, ha posat a prova els seus coneixements i la seva capacitat per afrontar un dels reptes més grans que ha tingut mai el nostre sistema sanitari i els ha posat l'examen més difícil de la seva carrera. L'han aprovat i ara ja exerceixen en centres d'atenció primària de Manresa, Navàs i Súria.
Els tres metges formen part de la primera promoció que finalitza després d'afrontar el repte més gran del sistema sanitari català en els darrers anys. Durant el període de pandèmia, la implicació d'aquests professionals de medicina i també dels d'infermeria ha estat clau perquè els serveis de salut hagin pogut fer front a les demandes que la covid-19 ha provocat a l'atenció primària i als seus serveis d'urgències i, com a reforç, als hospitals del ter-ritori.
Un final de formació inesperat
El gironí Dani Antolín, de 29 anys, ha fet la seva residència al CAP Bages de Manresa. Després d'una recta final molt intensa ha finalitzat la formació i ara treballa entre el CAP Goretti Badia de Súria i les urgències de l'Hospital Trueta de Girona. No s'hauria imaginat mai viure els darrers mesos de residència d'una manera tan intensa. «És com un xoc perquè, de cop i volta, hi ha canvis per tots costats, assumint responsabilitats noves i prenent decisions amb pacients que de manera habitual no hauríem pres», assegura.
La pandèmia del coronavirus va trastocar els plans personals i professionals de la santpedorenca Anna Delgado, també de 29 anys, que ha culminat la seva formació al CAP de la Sagrada Família de Manresa i ara és metge de família al CAP de Navàs. Recorda que els primers dies «estàvem desbordats perquè tot era nou i no sabies ben bé què havies de fer». Ella, a més, va contraure la malaltia amb la qual cosa va haver de passar uns dies a casa aïllada. «Va arribar un moment que jo em trobava bé i no podia sortir, i et sents impotent perquè veus que a fora estan desbordats i necessiten ajuda i tu estàs a casa i no hi pots fer res».
Olga Asensio, de 30 anys i veïna de Mollet del Vallès, també va veure alterats els seus plans de final de residència al CAP Bages. Tenia previstes formacions i volia fer una aturada a l'estiu. Recorda les primeres setmanes de la covid-19 amb «canvis continus de feina» i un gran nombre de professionals de baixa, gairebé la meitat. D'aquests mesos destaca el gran aprenentatge que n'ha tret, sobretot, «per conèixer més les urgències de primària», fins al punt que ha decidit optar per aquesta opció i iniciar la seva carrera professional al CAP Bages. Recorda «un caos inicial amb la incertesa de no saber ni com tractar els pacients, però al final amb el treball en equip ens n'hem pogut sortir».
Canvis de protocol continus
Un dels aspectes que més destaquen els tres professionals de la medicina són els canvis continus d'organització i de protocols que els obligaven a anar-se adaptant dia a dia. «Hi ha hagut molts canvis però crec que dintre del caos ens hem sabut organitzar i ajudar-nos entre tots els CAP, i realment tenies els companys molt propers i això ha estat molt positiu perquè en cap moment et senties sol, sempre tenies suport i al final t'adonaves que érem un equip». És una observació que fa la doctora Delgado i a la qual la doctora Asensio afegeix que «hi va haver una gran cohesió entre els ambulatoris de l'ICS i Althaia, que va ser molt positiva».
El pes de la responsabilitat
Malgrat les dificultats que el coronavirus ha posat al sistema sanitari, els tres joves metges consideren que l'experiència els ha donat una lliçó que «no oblidarem mai», diu Antolín. Han sentit, abans del que els tocava, el pes de la responsabilitat, i això els ha preparat encara més per afrontar la seva professió.
Delgado recorda que durant la pandèmia, a la recta final de la residència, «seguíem sent residents però estàvem fent d'adjunts i assumíem unes responsabilitats que fins fa uns mesos no ens tocaven, encara que sabies que un dia o altre arribarien, però tenies la incertesa de si ho estaves fent bé». L'avantatge, hi afegeix Asensio, és que estaven davant d'una malaltia «on tots partíem del mateix punt, de zero, i sense experiència».
El doctor Antolín, que també va fer atenció en l'àmbit rural, assegura que va viure «uns mesos complicats de gestionar» i va haver de prendre decisions difícils a les quals no estava acostumat. El mateix cas va viure Delgado, que quan es va reincorporar després de la malaltia va donar suport a una zona rural. «Un repte complicat que, mirat amb perspectiva, crec que em va anar molt bé».
L'experiència del coronavirus ha posat sobre la taula noves dinàmiques que poden suposar un abans i un després en l'atenció primària. Tots tres veuen amb bons ulls l'ús de les eines telemàtiques per «agilitzar molt més el dia a dia del metge de família» i millorar l'atenció als malalts. Ara, ja com a professionals i sense el tutor al seu costat, s'estan adaptant als nous llocs de treball intentant tornar a la normalitat, sense abaixar la guàrdia i preparant-se per si la situació es tornés a complicar. I en espera també de tenir el seu merescut descans.
23 residents acaben formació
En total han estat 17 residents de medicina i 6 d'infermeria els que han finalitzat el període de formació als centres docents de l'ICS a la Catalunya Central. Els especialistes en medicina han fet la residència a centres d'atenció primària els darrers quatre anys i els d'infermeria han tingut un període de formació de dos anys. Aquests professionals ara s'han incorporat al sistema sanitari amb la formació afegida d'haver-se enfrontat des de primeríssima línia a una pandèmia mundial. Ha estat com un màster exprés.
