Si començar la universitat ja és una experiència que porta incorporades sensacions d'incertesa, nerviosisme i moltes incògnites, fer-ho enmig d'una pandèmia encara fa l'interrogant més gran.

Fa poques setmanes la Generalitat anunciava les noves mesures per al començament del nou curs a les escoles. Les guarderies, parvulari i primària tindrien una escolarització presencial. A secundària, es pot combinar l'ensenyament al centre i des de casa. I a les universitats, què?

Milers d'estudiants universitaris han esperat fins a l'últim moment per rebre un correu de les seves universitats informant sobre quina seria la situació a partir del setembre. Regió7 n'ha parlat amb cinc estudiants de Manresa.

Cíntia Harillo, una estudiant manresana que està a punt d'acabar el grau en Publicitat i Relacions Públiques a l'Eserp (un centre adscrit a la Universitat de Barcelona), va començar el curs el 3 de setembre i ho fa tot online. Explica que els alumnes de 1r, 2n i 3r curs van al centre una setmana sí i l'altra no, però que els de quart curs, com ella, ho fan tot des de casa, ja que no tenen assignatures troncals, és a dir, obligatòries per a tothom.

En el cas d'Harillo, assegura que el seu centre va donar la informació ben aviat. «El 30 de juny ja ens van enviar un correu explicant com seria l'inici de curs, i en aquest sentit s'agraeix perquè vaig poder organitzar-me». De fet, tenia la intenció d'anar a viure a Barcelona aquest any, ja que ha de combinar els estudis amb les pràctiques. Tanmateix, la pandèmia li ho ha impedit, ja que segueix les classes de manera telemàtica des de Manresa.

Hi ha altres casos en què les universitats han esperat fins a lúltim moment per informar els estudiants de com aniria, finalment, el curs. Núria Camprubí, estudiant manresana que cursa el grau en Medicina a la Universitat de Girona, assegura que ella i els seus companys de classe van ser informats molt tard, amb només un parell de setmanes d'antelació.

Camprubí estudia amb un mètode que funciona per un sistema que consisteix a resoldre problemes. És a dir, no fa diverses assignatures alhora, sinó que les fa d'una en una, en forma de bloc, amb un inici i un final. Tots els alumnes es reparteixen en grups d'unes 10 persones que treballen conjuntament per tal de resoldre un problema sobre el temari tractat i extreure'n uns objectius.

Pel que fa tant al final del curs passat com a l'inici d'aquest, diu que «m'ha salvat la cohesió de grup amb el meu equip, no la universitat. No donaven resposta als nostres dubtes i vam haver de fer la feina nosaltres durant els mesos de confinament».

Partir la classe en grups

El nombre d'alumnes de les aules universitàries pot anar des dels 80 fins als quasi 200, en funció del grau i de la mida de les classes. Fernando Sánchez és un jove que viu a Manresa i que està estudiant Administració i Direcció d'Empreses a la Universitat de Barcelona. Sánchez remarca que «en aquest grau hi ha moltes persones i és molt complicat desdoblar-nos perquè puguem fer tots classe presencial». És per això que l'alternativa que ha trobat la seva universitat és la de separar els alumnes pel DNI: si el seu número de DNI és parell hi aniran una setmana i si és senar hi aniran l'altra.

A la Universitat de Vic també fan una separació de grups similar a la UB. Pol Sainz n'és un estudiant de Publicitat i diu que ells també hi van una setmana sí i una setmana no, però la separació l'han fet per ordre de llista.

Als centres privats la gestió dels alumnes canvia una mica. Alba Garcia ha acabat segon de batxillerat i aquest setembre comença un grau en Màrqueting i comunicació digital a Euncet Business School, a Terrassa. Dels cinc dies setmanals que hi ha classes, només en farà un online. «Com que és una universitat privada, hi ha menys alumnes i poden estar més per nosaltres, però crec que ens han informat una mica tard». Tanmateix, Garcia entén que «és una situació excepcional i la gent ja ens anem acostumant a viure en una situació d'adaptació constant. Es tracta d'anar al dia i entendre que no és una situació gens senzilla».

Viure o no fora de casa

Els horaris de les classes i la distància del centre universitari respecte del lloc d'origen són dos dels principals motius de molts estudiants per prendre la decisió de viure en un pis fora de casa i a prop de la universitat. Però amb la covid moltes persones no l'han pogut prendre fins a l'últim moment.

Hi ha estudiants que tenien previst traslladar-se i que, finalment, no ho han pogut fer. N'hi ha d'altres que ja tenien un pis i que han decidit conservar-lo. «Deixar el pis al març de manera precipitada i haver-ne de buscar un altre en saber que sí que podria anar presencialment a les classes hauria estat un error», diu Sánchez.

També hi ha hagut persones que han hagut de buscar-se un pis sense ni tan sols anar-lo a veure, ja que durant el confinament i la desescalada no es podien trepitjar altres regions sanitàries.

Sánchez i Camprubí han mantingut els seus pisos a Barcelona i Girona, respectivament. Camprubí explica que «el fet d'estudiar fora de casa et fa posar a la balança si val la pena o no mantenir un pis en aquesta ciutat». En la mateixa línia, Sánchez diu que seguirà vivint a Barcelona tot i ser-hi al 50%, però que realment una situació així «t'ho fa replantejar tot».