La contaminació no té fronteres. La geòloga i membre de la Plataforma per la Qualitat de l'Aire, Olga Margalef, assegura la contaminació procedent de Barcelona arriba a zones de l'interior del país, com la plana de Vic, ja que l'ozó troposfèric, format per les emissions de diòxid de nitrogen dels vehicles, es pot arribar a estendre a més de 400 km. Tot i que actualment Manresa manté ungrau estàndard d'aquest contaminant, durant el mes de juliol del 2020 va superar en dues ocasions el llindar d'alerta per alts nivells.

L'experta ha remarcat que les grans capitals són las que han de donar el primer pas per erradicar la pol·lució perquè sinó «no es produirà cap canvi». Així mateix, incentiva les administracions locals a ser «més atrevides» a l'hora d'aplicar polítiques que ajudin a accelerar la reducció dels contaminants, ja que considera que les zones blaves i verdes «no deixen de ser iniciatives que fomenten la mobilitat del vehicle privat».

El membre d'Eixample Respira, Guillem López, assegura que la clau és aconseguir una nova visió de la ciutat. L'activista considera que el canvi de model urbà és inaudible i augura que d'aquí 20 anys la ciutat s'haurà modificat però insta que «ara és l'hora d'accelerar aquests canvis».

Per aconseguir-ho, l'organització Ecologistes en Acció reivindica la implementació immediata del peatge urbà, una taxa que ja han provat ciutats europees com Londres i on la pol·lució s'ha vist reduïda fins a un 30%. Una altre opció, menys eficaç segons el col·lectiu, seria crear la «ciutat superilla o pacificada», un pla urbà, actiu amb èxit a Pontevedra, que augmenta l'espai destinat al vianant. D'ençà la seva aplicació el 1999, la ciutat gallega ha aconseguit que un 70% dels desplaçaments siguin a peu o en bicicleta.