La detecció precoç d’una malaltia és bàsica per fer-hi front. A Manresa funciona des del setembre passat un servei que permet a tothom qui ho vulgui fer-se la prova ràpida del VIH (el virus que causa la sida), de la sífilis i de l’hepatitis C (VHC). Fins el mes passat hi havien passat 58 persones i s’ha derivat a l’Hospital Sant Joan de Déu de Manresa una persona que va donar positiu per VIH. De moment, no hi ha hagut cap cas de sífilis ni d’hepatitis C.
El servei a Manresa funciona gràcies a un acord de l’Ajuntament i d’Actua Vallès, una associació amb la seu a Sabadell que va néixer a partir de persones voluntàries per cobrir les necessitats generades per l’epidèmia del VIH i la sida. Parlem de l’any 1993. En feia dos que el cantant Freddy Mercury havia mort a causa de la malaltia. Actualment, treballen amb persones amb VIH i amb projectes de promoció de la salut, ja sigui la detecció precoç del VIH com amb treballadores sexuals. Tant un com l’altre són dos projectes que porten a terme a Manresa en coordinació amb el Departament de Salut de la Generalitat.
45% amb la malaltia avançada
Al Bages, el 2019, amb dades del Centre d’Estudis Epidemiològics sobre les Infeccions de Transmissió Sexual i Sida de Catalunya, dels 11 diagnòstics de VIH, un alt percentatge (el 45%) van ser diagnòstics tardans amb la malaltia avançada (DTA), és a dir, amb una simptomatologia física important perquè havien passat uns anys d’ençà de la infecció, mentre que al Barcelonès només un 15% van ser DTA i a Catalunya un 20%. Per això és bàsic que la gent es faci la prova i que hi hagi un servei com el d’Actua Vallès. De fet, afirma Júlia Collignon, coordinadora de la prova ràpida de l’associació, aquest servei no s’adreça a cap col·lectiu en concret. «Qualsevol persona ha tingut pràctiques sexuals de risc alguna vegada a la vida i, per tant, seria convenient que sabés si té VIH». De risc vol dir sense condó. Sense fer cas a allò del «posa-te’l, posa-li».
Les atencions
El servei -que havia d’entrar en funcionament el febrer del 2020 però es va anar retardant per la pandèmia- atén a l’Edifici Infants, els dimarts, de 2/4 de 4 a 2/4 de 7 de la tarda, de manera gratuïta, anònima, confidencial, i amb cita prèvia al 619 77 86 56, al 93 727 19 00 o a prova@actuavalles.org.
Del setembre al desembre de l’any passat es van fer 27 proves de VIH, 27 de sífilis i 1 de hepatitis C. La de VIH se la van fer 15 dones (12 de les quals eren treballadores sexuals) i 12 homes (7 del quals tenien sexe amb altres homes, HSH). Es va derivar l’esmentat cas de VIH a l’hospital. Del gener al maig d’enguany s’han fet 31 proves de VIH, 29 de sífilis i 7 d’hepatitis C. No hi ha hagut cap cas. Del total de les 31 persones ateses, 10 eren dones (6 de les quals treballadores sexuals), una era una dona transsexual i 20 homes (14 dels quals mantenien relacions sexuals amb altres homes).
La majoria de vegades, la gent que hi va es fa les tres proves, informa Elena Griñan, tècnica de l’àrea de Salut d’Actua Vallès, tot i que les persones «que només es fan el control per VIH i ja tenen la rutina cada tres mesos, només es fan aquesta. Si venen cada mig any potser sí que es fan les altres. En funció de les pràctiques que han tingut». A tothom se li demana respondre un qüestionari que és el que orienta als professionals de cara a fer el seguiment a la persona.
Acompanyament a l’hospital
Si la prova dona positiva, es deriva la persona, mitjançant un procés de consentiment informat, a l’Hospital Sant Joan de Déu. En el cas del VIH se li ofereix acompanyament a l’hospital per afrontar la prova confirmatòria i la primera visita a la unitat de malalties infeccioses. També es pot vincular a altres projectes de l’entitat per accedir a atenció psicològica i a un grup de suport mutu.
Griñan -que és la cara visible de l’entitat a Manresa- forma part de l’equip d’Actua Vallès al costat d’Alberto Capitán, director de l’entitat; i Collignon. Expliquen que, com a tothom, la pandèmia no els ha posat les coses fàcils a l’hora de fer la feina. «Es creen llaços molt estrets perquè la gent està molt angoixada, molt nerviosa i no pots evitar el contacte», diu Collignon. Griñan hi afegeix que «procurem seure molt a prop de la persona, tot i que darrerament hem intentat tenir taules més grans per estar lluny, però, si surt un positiu, què has de fer? No és suficient amb les paraules. Has de tocar aquella persona. És que t’estan dient que possiblement tindràs VIH i gestiona-ho, saps!».
Justament la popular sèrie Merlí ha tractat en la darrera temporada aquesta tema i l’ha tornat a posar d’actualitat després de molts anys en què ha quedat força oblidat. Cal recordar que el VIH no té cura. «Es pot tractar i controlar i quan la persona porta més de sis mesos de tractament, la càrrega viral que circula pel seu torrent sanguini es redueix a zero, pràcticament; la persona està indetectable, i quan està indetectable, el virus és intransmissible, i això és una evidència científica. És l’objectiu principal de tots els hospitals de dia d’infeccions, que els pacients siguin indetectables».
Si és un diagnòstic tardà i no precoç, costarà més que sigui indetectable i, sobretot, recuperar el sistema immunitari d’aquella persona. Capitán reconeix que el sida «no està de moda. Sembla que estigui superat, tot i que a Catalunya tenim gairebé 700 casos anuals que es van repetint. O sigui que hi ha infeccions noves i caldria apostar molt per la detecció precoç perquè en el moment que pots detectar una persona i comença tractament, atures la cadena de possibles transmissions posteriors. És l’objectiu que hi ha a nivell mundial». Es considera un diagnòstic tardà (DT) quan el recompte de limfòcits CD4 és inferior a 350 i diagnòstic tardà avançat (DTA), quan és inferior a 200. En aquest cas ja és la fase sida.
El perfil
Les persones que s’adrecen al servei són, «majoritàriament, homes que tenen sexe amb altres homes i gent jove que cada vegada s’anima més a fer-se la prova», comenta Griñan. També hi ha «la típica persona que té molta por a les malalties i que constantment s’està cribrant de tot; d’això també en trobem algun cas». Collignon esmenta els «col·lectius que tenen superinterioritzat que mantenen pràctiques de risc, com el d’homes gai, que tenen molta més percepció de risc». En aquest cas, fa notar, «hi ha nous diagnòstics però no n’hi ha de tardans. En canvi, amb altres col·lectius que es testen menys hi ha molt més diagnòstic tardà, com en les dones heterosexuals», apunta.
El primer contacte amb l’entitat és a partir del moment que el ciutadà demana hora; se’l cita i, si quan se li fa la prova surt un reactiu -de VIH, sífilis o hepatitis C- es fa servir un document de consentiment informat on es recullen les seves dades personals i es trasllada a l’hospital de referència -a Sant Joan de Déu en el cas de Manresa- amb el resultat del reactiu detectat. A partir d’aquí ja queda en mans de l’hospital. «El primer que fa és l’analítica del laboratori per confirmar la prova reactiva», atès que es podria donar el cas d’un fals positiu.
Per què es fa, també, la prova de la sífilis i de l’hepatitis C? Ho explica Griñan. «En funció de les pràctiques que s’assumeixin hi ha més incidència d’unes infeccions o unes altres, o de les tres en el seu conjunt. Hi ha pràctiques dels homes gais, com el fisting [la introducció parcial o total de la mà al recte de la parella] que es pot donar que hi hagi sang enmig de la pràctica i que si la persona que la practica no porta guants i té ferides a la pell, si la persona a la qual li està practicant té hepatitis C, perfectament li pot transmetre. La sífilis és més de contacte. A part que és necessari que hi hagi contacte directe amb la mucosa infectada, encara que es faci servir un preservatiu o guants, hi ha més risc que te la transmetin». En canvi, el VIH «necessita via de sortida del cos infectat i via d’entrada del cos que no té res. Ha d’anar directament al torrent sanguini».
Treballadores sexuals
Des de finals del 2017, Actua Vallès duu a terme un altre programa a Manresa, el Projecte Dona, que atén a treballadores sexuals, a les quals se’ls fa un cribratge molt acurat de totes les Infeccions de Transmissió Sexual via analítica a la seu de l’entitat, a Sabadell. Griñan explica que «les companyes del projecte venen a Manresa a portar material preventiu a les noies que treballen en clubs, en cases. Es va directament a on exerceixen i elles venen en el moment que necessiten atenció ginecològica o una analítica i se’ls programa al servei d’Atenció a la Salut Sexual i Reproductiva (ASSIR) del CAP Bages. També es poden venir a fer les analítiques semestrals a l’entitat». Les proves ràpides es poden fer a l’Edifici Infants o bé al lloc on exerceix la treballadora sexual.
Maria Mercè Tarragó, regidora de Ciutat Saludable de l’Ajuntament de Manresa, posa de relleu la importància d’oferir el servei d’Actua Vallès a la ciutadania. «Com a Ajuntament és la nostra responsabilitat facilitar les eines perquè tots els ciutadans puguin estar atesos de la millor manera, i vam creure que apostar per un acord amb Actua Vallès era la millor opció, ja que acumulen una àmplia experiència en aquest camp», valora.
