Aquest dimecres, a les 11 del matí, tindrà lloc a la basílica de la Seu de Manresa el funeral del doctor Josep Corrons i Espinal, mort aquest dilluns a primera hora del matí als 93 anys d’edat. Corrons va formar part d’una generació de metges compromesos no tan sols amb la seva professió sinó també amb la ciutat i el país, entre els quals hi havia els ja desapareguts Simeó Selga o Ramon Llatjós.
Aquest compromís el va dur a crear la Unitat Coronària de Manresa, la primera d’aquesta especialitat fora de Barcelona, i també a donar impuls a entitats com Ampans. Va tenir temps per fer política. Amic personal de Jordi Pujol, a qui va conèixer abans de la transició, va formar part de Convergència Democràtica, i va anar a la llista de CiU a les eleccions generals del 1986. Membre del gremi de Sant Lluc, juntament amb altres personalitats de la ciutat va fundar el 1966 la llibreria Símbol, que era al primer tram del passeig Pere III, dedicada especialment a la cultura catalana.
Reaccions
La delegació al Bages del Col·legi de Metges de Barcelona, la Fundació Althaia, Ampans o la Societat Catalana de Cardiologia van expressar ahir públicament el seu condol per la mort de Josep Corrons, que va exercir durant 60 anys, entre el 1953 i el 2013, va recordar ahir a Regió7 el doctor Lluís Guerrero, director de l’Arxiu Històric de les Ciències de la Salut i membre de la Reial Acadèmia de Medicina. Vidu d’Anna Maria Perramon Font, van tenir quatre filles.
Nascut el març del 1928, va estudiar a Casa Caritat i més endavant a les Escoles Cristianes. Després de la guerra civil va anar a l’institut Lluís de Peguera, i posteriorment va començar Medicina a la Universitat de València. Va acabar els estudis i l’especialització en cardiologia a la Universitat de Barcelona, on també va ser professor. A principi dels anys 50 va començar a exercir de cardiòleg a Manresa, on també feia de metge d’urgències.
Juntament amb el doctor Josep Badal Puig, el 1974 va posar en marxa la Unitat Coronària al carrer Caputxins, al costat de la Clínica de Sant Josep. El projecte va tenir el recolzament de la llavors Obra Social de Caixa Manresa. Va ser un referent en l’atenció de les malalties del cor més enllà de les comarques centrals. Va arribar a tenir una trentena de llits. La unitat es va fusionar el 1986 amb el Centre Hospitalari. Noves fusions entre els centres sanitaris de la ciutat donarien lloc, el 2002, a l’actual Fundació Althaia.
«Ha sigut una persona molt rellevant», va afirmar ahir el president de la delegació del Col·legi de Metges de Barcelona a les comarques centrals, Jordi Aligué. Per la seva part, el doctor Guerrero va destacar tres àmbits de Corrons. El personal, el professional i el social. «Era una gran persona amb tota la dimensió de l’expressió». A nivell professional va exercir amb «compromís i rigor» i amb «una «dimensió humana, humanitària i humanista». I també hi havia un «Corrons social, amb una tasca i un testimoni molt important». Segons Guerrero, «durant tota la seva vida sempre ha suscitat admiració, respecte i, sobretot, afecte per la seva proximitat amb els companys, pacients i amb la gent en general».
President d’Ampans
Durant 8 anys, Josep Corrons va presidir Ampans. L’actual director de la fundació, Toni Espinal, recordava ahir que l’entitat «no hauria evolucionat com ho ha fet sense ell. Era una persona amb visió, capacitat de lideratge i, sobretot, bona persona». Va professionalitzar l’entitat i va promoure els primers pisos tutelats. La seva màxima era atendre tothom qui ho necessités, fos com fos. Després de deixar la presidència va continuar vinculat a l’entitat.
