Dues terceres parts dels manresans continuen amb mascareta al carrer

L’ús de la mascareta a l’aire lliure encara és majoritari un mes després que deixés de ser obligatòria al carrer. Regió7 ha comprovat aquesta setmana que dos terços dels vianants del passeig de Pere III de Manresa continuen emprant el producte sanitari. Una xifra que suposa un increment respecte a l’estimació que aquest diari va dur a terme fa un mes, quan la mascareta va deixar de ser un requisit per sortir al carrer. En aquell moment, es va constatar que els ciutadans que la duien i els que no es dividien a parts iguals. Ara, l’ús de la mascareta torna a ser hegemònic en un moment en què els contagis es tornen a disparar amb la irrupció de la variant delta.

El recompte realitzat de punta a punta del Passeig permet copsar que la presència de la peça que ens ha acompanyat al llarg de la pandèmia torna a agafar força. En dos dies diferents, es van comptabilitzar 218 persones amb mascareta i 105 amb la cara descoberta. Els del primer grup afirmaven que la porten per prudència, davant d’una cinquena onada que ha tornat a provocar un augment de contagis. En canvi, els del segon grup posaven de manifest que, el fet de no haver-la de dur pel carrer, suposa un alleujament, sobretot tenint en compte la calor de l’estiu. Amb tot, tant els uns com els altres mostraven respecte davant d’un virus que es resisteix a marxar.

«Jo sempre la duc posada i, mentre els contagis avancin a aquest ritme, no me la trauré», comentava una veïna de Manresa, Anna Roig, que circulava pel Passeig. En el seu cas, ja fa temps que té la pauta completa de la vacunació, però, tot i això, se sent més segura amb la mascareta. «A casa ho hem passat malament per culpa del virus i, per tant, tota prudència és poca», remarcava mentre avançava entre els vianants que a quarts d’onze del matí caminaven pel Passeig. «Aquesta zona sempre està força concorreguda i val més portar-la», assenyalava.

En la mateixa línia, un altre dels ciutadans que passejava pel centre de la ciutat, Josep Mercé, posava en relleu la importància de col·laborar entre tots per combatre el virus. «La situació ha empitjorat i, ara més que mai, cal que fem un altre esforç. Posar-se la mascareta és un senyal de respecte envers els altres», ressaltava. Alhora, explicava que, gràcies a la mascareta, no s’ha constipat en tot l’hivern. «Jo soc una persona de risc i diguin el que diguin la duré posada força temps més», afegia.

De la mateixa forma que aquests dos testimonis, una gran part dels ciutadans que caminaven pel Passeig de Manresa duien la mascareta perfectament col·locada, amb el nas i la boca tapats. En alguns casos, se la treien per moments puntuals, com ara per parlar pel mòbil o bé per fumar una cigarreta. Entre els que no la portaven, n’hi havia que la duien col·locada just a sota la boca o bé penjada al braç, per tal d’utilitzar-la en els moments necessaris. De fet, al llarg de la passejada, es van observar diversos moments en què els vianants es posaven la mascareta quan entraven en algun establiment o bé quan coincidien amb algun conegut, i després se la tornaven a treure.

«Normalment, si passejo sola, me la trec per respirar una mica d’aire fresc i així fer més suportable la calor. Però, de seguida me la poso si m’aturo a xerrar amb algú», explicava Isabel Massanés, una de les ciutadanes que aquesta setmana caminava pel centre. «La veritat és que la decisió de posar fi a l’obligació de dur mascareta», continuava Masanés, «em va semblar encertada, ja que permet que cada persona sigui lliure d’actuar a consciència en funció del moment». Uns altres vianants que agraïen la llibertat de poder caminar sense mascareta eren Agustí Garriga i Gemma Suñé, que sortien de la feina a cara descoberta. «Amb aquesta xafogor, no portar-la és un alleugeriment», expressaven els dos companys de feina. Ells també asseguraven que quan es produeixen aglomeracions se la posen per protecció.

Entre els vianants que passejaven amb mascareta i els que voltaven sense era pràcticament impossible diferenciar grups per edat. En totes les franges hi havia persones que la duien i d’altres que no. Fins i tot es produïa la circumstància curiosa de veure diferents opcions entre un mateix grup. «Soc una de les persones que encara la porto. La majoria creuen que només vigilen les persones grans, però entre els joves també hi ha consciència sobre el perill d’aquest virus», afirmava Clàudia Busquets, una de les vianants que creuava el centre de la ciutat. «És cert que quan camino sola per espais oberts me la trec, però en voltar per zones concorregudes com el centre de Manresa sempre la duc posada, encara que ja no sigui obligatòria», remarcava.

Ella, juntament amb la resta de testimonis, són una petita mostra de les sensacions que es respiraven aquesta setmana al Passeig de Manresa, on es podia veure clarament com la mascareta s’ha consolidat com un element que ja forma part de la nostra quotidianitat. Més enllà de si les persones la duien posada o no, la majoria la portaven en un lloc o altre per si els feia falta en el moment d’entrar en un espai interior o en el moment de trobar-se algun conegut.