Manresa va engegar, ahir, les llums de la història. Era la celebració de la vuitena edició del Festival Jardins de Llum, una mostra d’art que ha recuperat el carrer i ha perdut les cues que es van formar l’any passat a l’Anònima.
«Poder tornar a portar les mostres artístiques pels carrers de la ciutat, veure la gent i poder-hi parlar és un procés de sanació que va molt en sintonia amb la temàtica d’enguany». Ho deia Roser Oduber, la directora artística del certamen. I és que, aquest any, les celebracions de la Festa de la Llum i dels 500 anys de l’arribada de Sant Ignasi de Loiola a la ciutat han confluït i, a més, amb una important visió de gènere.
Ja a l’inici del recorregut, a l’espai 1522, s’introdueix la figura de les Ínyigues, crucial en la mostra d’enguany, així com a la vida i al procés de curació de Sant Ignasi: durant els mesos que va estar a Manresa, va estar en mans de nou dones que li van procurar, refugi, aliments i cures. Unes dones que han quedat relegades sota la llegenda de l’empremta del sant a la ciutat, una història que oblidat que sense elles res no hauria estat possible.
Així doncs, el festival d’enguany compta amb cinc representacions artístiques fetes per cinc dones, que evoquen el paper d’aquestes cuidadores. Són Rosa Solano (a la creació de l’Espai 1522), Lourdes Fisa (a la projecció del carrer del Balç), Eugènia Balcells (a la Sala Temporal del Museu Comarcal de Manresa), Dolors Puigdemont (a l’Anònima) i Francesca Llopis (a la plaça d’Europa).
Totes elles han volgut posar la mirada «més que en la figura de la dona, en el procés curatiu de Sant Ignasi que va ser gràcies a elles», explica Oduber. De fet, en aquestes cinc creacions hi predominen conceptes com el refugi, la curació, el caliu i la llar, utilitzant la llum i l’aigua com a fil conductor.
Però el recorregut passava per una vintena de mostres més. Començant per la plana de l’Om, que quedava tota il·luminada per un gran inflable que vol representar la curiositat i la creació. També, les representacions del carrer de Sant Miquel i de la plaça Major (vegeu pàgina 3).
Referències de la pandèmia
El context de pandèmia actual podia veure’s reflectit en algunes de les mostres d’enguany.
Per exemple, a la sala de projeccions del carrer del Balç s’anava reproduint un vídeo a través del qual la seva creadora, Lourdes Fisa, convida l’espectador a posar-se a refugi i a buscar protecció davant d’aquests temps convulsos. Paral·lelament, recordant les Ínyigues, l’obra vol retre homenatge a aquelles persones de l’actualitat que tenen cura dels altres.
D’altra banda, a la Sala Gòtica de la Seu, s’hi pot veure un seguit d’estructures, una darrere de l’altra, en forma de casa invertida. Al mig de totes elles, una petita bombeta. Aquesta estructura està reflectida a terra, fet de miralls, fent que es dupliqui la imatge, i aconseguint així la forma d’un rellotge de sorra. La intenció és conscienciar sobre el pas del temps, que implica que les coses, a vegades, es capgirin i que calgui un procés de transició. Una reflexió molt aplicable al context actual.
Com cada any, l’espai de l’Anònima també ha tingut un paper important. Allà s’hi reuneix una explosió de llum amb fins a 7 representacions artístiques, tant a l’interior del recinte com a l’interior.
Una gran làmpada feta de 150 bombetes il·lumina la plaça Major
Durant aquest cap de setmana, en què la llum és la protagonista, el carrer de Sant Miquel ja anuncia el que espera als manresans a la plaça Major. Aquest vial, que connecta la plana de l’Om amb la plaça, ofereix el que es coneix com a «Besllum», que és la claror que deixa passar un cos translúcid. Són com unes boles fetes de tela i pintades pels veïns dels diversos barris de Manresa.
Que pengessin com si fossin làmpades no era una casualitat, sinó una representació a petita escala del que s’ofereix a la plaça Major: una gran construcció feta de 150 bombetes led amb els cables corresponents dibuixant una gran làmpada de vuit metres d’alçada i vuit de diàmetre, estructurat en tres anelles. És una construcció que queda suspesa a pocs metres del terra, construïda amb material de rebuig de la indústria tèxtil i elements reutilitzables.
Aquesta representació es transforma, doncs, en el centre neuràlgic del festival artístic, amb la creació de més magnitud d’enguany. De fet, a la plaça de l’Ajuntament no li va caldre disposar de les llums habituals que la il·luminen de nit, ja que la mateixa estructura s’encarregava de donar llum a tots els racons de la plaça que, a més, transmetia una atmosfera intimista, alhora que impactant.
A les 7 i a les 8 de la tarda del dissabte, just a sota d’aquesta gran estructura, s’hi va aplegar tot de públic, que va gaudir d’una representació musical a càrrec de Sílvia Romera i Javier Olaizola, que van tocar la Txalaparta, un instrument tradicional basc semblant a un xilofon de grans dimensions.
Una representació que va combinar ritmes dolços i suaus amb d’altres més potents, recordant les músiques ancestrals aconseguint captivar tot un públic de petits i grans.
Avui, també a les 7 i a les 8 de la tarda, a la mateixa localització, i si la pluja ho permet, es durà a terme una representació de dansa, acompanyada de la música en directe d’un piano i un violoncel.
