La tradició de beneir el Ram es manté tot i que ha perdut intensitat respecte els darrers anys. Aquest diumenge al migdia, la plaça de Crist de Manresa es veia plena però no tant com tan sols tres anys enrere, l’últim cop que es va poder fer abans de les restriccions de la pandèmia.
A la plaça de Crist Rei, aquest diumenge al migdia hi havia persones de totes les edats, però el retrat principalment, era persones d’edat avançada, principalment matrimonis o grups de dones, que portaven el ram de llorer -i alguna fins i tot alguna branca d’olivera- o famílies on hi havia representades tres generacions amb els més petits de la casa, alguns equipats amb palmes i palmons, els seus pares i els seus avis. De fet, una estona abans de la benedicció, que va ser a dos quarts de 12 del migdia, quan encara no hi havia gairebé ningú a la plaça, ja hi havia tres venedors de globus infantils, que amb el seu gran olfacte pel negoci, ja era un senyal inequívoc que en un moment o altre hi arribarien famílies disposades a comprar-ne per la canalla.
El rector de Crist Rei, Estanislau Corrons, constava aquest descens, tot i que es mostrava «molt content» perquè s’esperava que hi hagués menys gent. Ho atribuïa en part a la pandèmia i a les ganes de poder marxar quan hi ha diversos dies consecutius de festa i també a què enguany, pel canvi d’hora de la missa també s’ha fet la benedicció més d’hora que els altres anys. De fet, un cop acabada la missa, alguns fidels es van acostar al capellà per demanar-li si podia beneir el ram perquè havien arribat tard, cosa que ell feia de bon grat.
A la plaça de Crist Rei, a part del fidels habituals, ahir, també s’hi concentraven famílies vingudes d’altres punts de Manresa. Era l’exemple de la família del Sergi Gómez, que anava amb els sogres, la seva parella i els dos fills. Explica que ells són veïns del barri de Valldaura i els sogres de la Parada, però que per beneir el ram havien decidit anar a Crist Rei «perquè és un bon lloc per trobar-nos tota la família un diumenge al matí». Tot i això, després de la benedicció que va fer mossèn Corrons des de dalt de les escales de Crist, Gómez i la seva família -com moltes altres- es van quedar a la plaça però no van entrar a missa, malgrat la insistent invitació del capellà, encara que en l’Eucaristia, tots els bancs estaven ocupats.
A la Seu, on s’ha beneït el ram una estona abans de les 11 la situació era molt diferent. S’hi van aplegar una vuitantena de persones, i en el seu cas, gairebé totes, un cop beneit el ram gairebé tothom ha seguit la processó per entrar al temple on es deia la missa. També a diferència de Crist Rei, aquí hi havia molt pocs infants i la majoria eren feligresos d’edat avançada que portaven la seva branca de llorer, que mossèn Joan ha beneït d’una forma gairebé individualitzada.
