Ramon Bacardit Reguant (1974) assegura que ha fet el pas per encapçalar la candidatura de Junts per Manresa per compromís personal i de país i «perquè em fa feliç contribuir a millorar la societat». Creu que la seva formació a Dinamarca, l’activitat pública desenvolupada i la seva feina privada que l’ha dut a treballar a l’Aràbia Saudita li aporten perspectiva per contribuir a resoldre problemes, i que «Manresa aspiri a molt més».

Ho diu perquè un recent estudi de l’Idescat situa Manresa com la quarta ciutat gran (de més de 50.000 habitants) de Catalunya amb un menor nivell socioeconòmic?

Aquestes dades el que fan és posar números a una realitat. Que Manresa està baixant posicions ho percebem tots cada dia i no és una sorpresa. Fem passes enrere en molts sentits. Les darreres dues dècades, la ciutat està baixant d’una forma preocupant.

Per què?

És la suma de molts motius. Manresa ha de saber el que vol ser i Catalunya, com a país, ha de tenir una proposta per a Manresa. El sincrotró, que està a Cerdanyola no és una aposta de Cerdanyola, és una aposta de país. La meva pregunta és per què el país no té una proposta per Manresa?

I això com es pot revertir?

Hi ha eixos d’acció que sumats poden suposar un canvi de tendència en aquesta espiral de pobresa. Un ja l’he apuntat i és a nivell de país. El segon és a nivell de societat civil. Manresa és coneguda per haver tingut un molt potent associacionisme cultural, econòmic i comercial. Això s’ha anat desactivant. Portem des del 2008 encadenant crisis i ha estat duríssim, però jo trobo a faltar veus de la societat civil en tots els àmbits. El tercer és el propi ajuntament i les 700 persones que hi treballen. Hi ha gent boníssima que no se sent partícip d’un projecte comú amb la societat civil.

Té por dels afectes de la implosió de l’antiga Convergència? A Manresa el PDeCAT ja ha anunciat que dona suport a una candidatura independent: Impulsem Manresa.

No. Ni por ni implosió. Hi ha hagut un viratge dins d’un entorn ideològic i les aigües tornaran al seu lloc. I aquesta és una de les feines que tenim per endavant.

Ha anunciat que farà campanya barri a barri amb una cadira buida. No creu que la gent el que vol és que els escoltin quan no hi ha eleccions a la vista?

Jo m’he proposat fer aquesta campanya des del moment que he estat nomenat candidat, a més d’un any vista de les eleccions municipals. Jo no començo ara a escoltar la gent, ho he fet sempre. El programa electoral no el faré al despatx sinó al costat de la gent.

Vostè i l’actual alcalde han estat regidors d’Urbanisme. El maig del 2015, quan vostè era regidor d’Urbanisme i Marc Aloy president local d’ERC van mantenir un cara a cara a Regió7 en el qual van expressar opinions diferents sobre el darrer tram de l’avinguda dels Països Catalans. Vostè plantejava finançar-lo accedint a facilitar l’ampliació de l’hipermercat Carrefour i Aloy s’oposava. Al final es fa pagant l’Ajuntament. Qui tenia raó?

O sumem sector privat i públic o farem la meitat del que es podria fer. Que aquesta part de l’avinguda dels Països Catalans s’hagi fet amb fons públics vol dir que aquests fons públics no han anat a una altra banda. Els recursos públics són limitats i o seguim incrementant impostos i endeutament o deixem de fer coses. Crec que l’acord que hi havia en aquell moment amb Carrefour era bo.

Com valora la intervenció pel Museu del Barroc a l’antic col·legi Sant Ignasi?

No opinaré sobre estètica però sí sobre el fet que els recursos públics són finits i s’ha d’anar amb molt de compte amb on s’ubica cada euro públic. El diner públic ha de multiplicar. No pot ser que l’enterrem. No sé si estem enterrant diners públics al Museu del Barroc. Ja veurem al final el que ha costat aquesta obra i el retorn que té. Hi ha obres que són excessives en despesa i potser cal anar a fer coses més efectives que ens permetin fer més coses als barris. Em fa por que la del Museu del Barroc sigui una d’aquestes obres excessives.

Què li sembla l’opció de transformar el carrer Guimerà sense bus?

El carrer Guimerà necessita una transformació d’ús. En això estem tots d’acord i des del primer moment Junts hi dona suport. Però es va generar un debat força absurd per un error de plantejament del propi Ajuntament de fer una consulta errònia sobre una pregunta errònia. Crec que aquí es van embolicar fort. Al final, han de ser els tècnics els que diguin què és viable. Crec que els canvis que s’han posat sobre la taula perquè el bus no passi per Guimerà són força complicats. Si funcionen, perquè els tècnics i l’alcalde així ho consideren, endavant. Si no funcionen potser no s’havia d’haver plantejat així.

El soterrament de la línia dels Catalans és una operació que considera ben encarada?

És una bona operació, prevista al pla urbanístic del 1996, que permet cosir la ciutat i solucionar el final de l’avinguda Abat Oliba amb la plaça 11 de Setembre.

Ple suport, doncs?

Celebro l’aposta que ha fet la Generalitat amb aquesta inversió i animo a que els terminis vagin el més ràpid possible. Una altra cosa és com s’han pres decisions importants com aquesta o la de Fàbrica Nova perquè no hi ha hagut debat en absolut. Han caigut del cel i, si s’ha dit alguna cosa en contra, la resposta ha estat que alerta perquè no vindria la inversió. Hi ha molta gent que ha fermat la boca. M’ha estranyat i m’estranya que no hi hagi en el tema ferroviari un debat amb la societat civil, una implicació directa amb els experts de la ciutat en mobilitat, amb els col·legis professionals, que no s’hagi fet el pla especial d’infraestructures que es preveia per tenir una visió global. Tot aquest debat jo l’he trobat a faltar i no és incompatible amb que la inversió vingui, a l’inrevés. Si confies en les entitats et dona més força i multiplica.

La de la Fàbrica Nova és una altra gran operació transformadora de la ciutat.

Hem de fer tot el possible perquè surti bé. Les conseqüències que no sigui així no me les vull ni imaginar pel volum d’inversió que suposa.

Treballarà per revalidar el pacte postelectoral amb Esquerra?

Treballarem per sumar al nostre projecte de ciutat tothom qui vulgui, Esquerra i qui sigui.

Plantegi compromisos irrenunciables

La candidatura de Junts a les eleccions municipals del 2023 no tindrà cap dubte a l’hora de defensar l’alliberament del peatge de la C-16, el desdoblament integral de la C-55 entre Abrera i Manresa, i la millora del temps de les comunicacions ferroviàries. Una altra cosa que vull dir és que l’aportació que fa el bàsquet a la ciutat és incalculable. I això només ho recordem en anys apoteòsics com aquest. No hem d’anunciar inversions ara, perquè el bàsquet va molt bé, sinó fer-les encara que vagi malament.