Atendre persones que pateixen problemes de salut mental no tan sols beneficia a qui té un trastorn d’aquest tipus sinó a tota la societat. La fa més cohesionada, inclusiva i, en definitiva, més forta. És una de les reflexions que ha fet aquest dimarts el coordinador del projecte Mosaic, Jacint Santaeulàlia, a l’hora de fer balanç de l’activitat de l’organització, que es dedica a fomentar la inclusió social i també laboral de persones que pateixen algun tipus de problemàtica mental.

L’any passat Mosaic va atendre 411 persones, i es calcula que se n’han beneficiat de manera indirecta més de 2.000.

Mosaic és un programa de la Fundació Germà Tomàs Canet que a Manresa compta amb el suport i la participació de l’Ajuntament, les germanes del convent de Santa Clara, la Fundació Althaia i l’orde de Sant Joan de Déu. Funciona des del 2006 i gestiona dos programes: el d’inclusió comunitària i social de les persones ateses, i el laboral.

Inclusió social i laboral

En el d’inclusió comunitària, que es gestiona a través d’un club social on s’hi fan bàsicament activitats d’oci, hi van prendre part 168 persones, i es va col·laborar amb una vintena d’entitats del territori amb la premissa que «ens hem obert a la comunitat». Recentment s’han fet obres per millorar les instal·lacions.

Pel que fa al programa laboral, es van atendre 243 persones, 142 homes i 101 dones. Es tracta d’una iniciativa que es porta a terme a través de l’Oficina Tècnica Laboral amb la col·laboració del Centre d’Iniciatives per a l’Ocupació (CIO) de l’Ajuntament. L’any passat 62 empreses del territori van col·laborar amb el programa i es van fer 196 contractes laborals, un 96 % dels quals en empreses ordinàries, que es valora molt més que no pas un centre especial de treball. La durada mitjana dels contractes va ser de 67 dies davant els 32 de l’any anterior, el 2020, en plena emergència sanitària.

La covid, va fer, precisament, que l’any passat s’atenguessin menys persones que no pas el 2020. 478 davant les 411 del 2021. Segons Santaeulàlia, va ser un període complicat del qual se n’han pogut extreure aprenentatges com per exemple la capacitat d’adaptació «que ja teníem davant la diversitat de gent que atenem, però ens ha ajudat més encara», o aprofundir en l’abordatge comunitari de la salut mental.

També potenciar l’atenció centrada en la persona. «Ens ha reafirmat que és el camí. Hem de tenir unes relacions més humanes».

La covid també ha servit per posar en primer pla la salut mental. «Ha estat una gran desconeguda i ara és sobre la taula. Cal explicar-ho, sensibilitzar la gent, comentar l’impacte que té i lluitar contra els estigmes». Segons Santaeulàlia, la covid «ens ha fet adonar de la nostra fragilitat i ens ha fet veure que el nostre entorn i nosaltres mateixos podem patir algun problema de salut mental».

A la presentació de les dades també hi han assistit la regidora de Ciutat Saludable, Mercè Tarragó; i la regidora d’Ocupació, Empresa i Coneixement, Cristina Cruz. Han destacat la feina que fa Mosaic en tots els àmbits, el social i el laboral. També han fet notar que no tots els territoris tenen un servei d’aquest tipus.