El mas Morera, una de les joies del patrimoni modernista de Manresa, està envoltat d’un mur, però els seus famosos inquilins, Rauw Alejandro i Rosalia, a més han perimetrat la propietat amb una quilomètrica tanca per salvaguardar-se de mirades indiscretes.
Ja no és possible arribar fins a la masia i els tafaners han de quedar-se darrera de la tanca que delimita la propietat de 30 hectàrees. La nova tanca té una porta principal amb cadenat a l’accés frontal, que deixa fora de l’abast dels qui no tinguin la clau l’espai d’empedrat flanquejat per xiprers que menen a la porta metàl·lica, el mur i les moreres que donen nom a la finca.
En aquest punt ja hi havia un rètol que advertia que es tractava d’una propietat privada, però no hi havia ni tant sols una cadena, així que era possible arribar fins al mur i allà tafanejar.
La tanca arriba per la part del camí que porta a la riera de Rajadell fins a la trinxera de la via del tren. Aquí el desnivell i la pròpia muntanya fan innecessària la tanca, perquè el terreny és tan abrupte que impedeix el pas.
Per la banda de ponent la tanca s’endinsa en el bosc i voreja un camp de conreu.
La tanca també barra el pas per un camí d’accés posterior que encara conserva la cadena rovellada, que advertia de l’accés a una propietat privada però tampoc no impedia el pas. La Morera o Mas Morera és una casa senyorial protegida com a bé cultural d’interès local. Originalment, l’edifici era un mas propietat del Convent de Sant Domènec que va ser venut a particulars després de la Desamortització. Entre 1903 i 1905, l’arquitecte Ignasi Oms va convertir el mas en una residència senyorial.
Regió7 va ser el primer mitjà en informar que la parella estava tenint contactes amb la propietat per comprar-la. Això va passar l’1 de febrer. Amb posterioritat els artistes de fama internacional s’han fet fotografies a l’exterior d’aquesta emblemàtica construcció.
Patrimoni protegit
El mas Morera, que té deu habitacions i consta de sales amb llar de foc, jacuzzi interior i piscina, té voltes de pedra i un celler que formen part del mas originari. La construcció està formada per dos cossos units en forma d’ela. Un d’ells, el més antic, de llenguatge neoclàssic, consta de planta baixa, pis i golfes. La planta baixa és coberta amb voltes de pedra. Un cos perpendicular a aquest, de manera que tanca l’ela, està destinat a celler.
El cos nou, de llenguatge modernista, consta de planta baixa i pis. La planta baixa és de pedra, incloent el garatge i el magatzem. Totes les cobertes vessen a dues aigües. Hi ha una capella adossada al cos més antic, a ponent, que data del 1872.
La seva incorporació al catàleg de patrimoni es va justificar donada la importància històrica, tradicional i pels valors paisatgístics. Per fer-hi una intervenció, l’arquitecte responsable haurà de fer la proposta basant-se en el que diu la fitxa de patrimoni i ha de ser validada per la Comissió de patrimoni local. El que estableix la fitxa de patrimoni és que es poden fer obres de manteniment i de conservació, consolidació o reforma d’acord amb el Pla General de Manresa i que no es permet la modificació de les façanes, cobertes, obertures, jardins, interior i entorn de protecció de la finca.
