«Tinc els meus dubtes sobre fins a quin punt parlaria català al Congrés»

Joan Canongia Gerona (Manresa, 1960) va ser membre del Congrés dels Diputats des del 2008 fins a finals del 2015. Aquest polític socialista de llarga trajectòria acumula experiència no només al Congrés sinó també a la Generalitat, la Diputació i l'Ajuntament de Manresa.

Considera que ha estat un dia històric al Congrés?

Sens dubte ha estat un dia important. Queda clar que es compleix l’article 3 de la Constitució i que d’aquesta forma el català no és només reconegut sinó visualitzat com una llengua espanyola més. Moltes vegades es fa servir ‘espanyol’ com a sinònim de ‘castellà’ quan el català, el gallec i el basc són també llengües espanyoles.

Com valora que s’apliqui perquè el PSOE necessita els vots?

La decisió s’ha pres perquè hi havia una necessitat imperiosa. Si no hagués estat així, com que es tracta d’una mesura complicada tècnicament i de funcionament, si valores pros i contres acabes optant per continuar com estaves.

Com ho valora vostè?

Està molt bé tenir llibertat per utilitzar les llengües cooficials. Jo, personalment, tinc els meus dubtes sobre fins a quin punt parlaria català al Congrés. El Congrés no deixa ser una gran àgora on es posen a prova els teus arguments. Si hi ha una intervenció sòlida i potent es genera debat. Que una part de l’àgora se n’assabenti del que dius per un sistema mecànic amb traductors i auriculars fa que la comunicació no sigui la mateixa. Perds informació sobre el to i l’èmfasi. La traducció simultània tendeix a ser monòtona i és més fàcil desconnectar en intervencions llargues. Jo penso, dormo i visc en català, però la mesura no la veig tan clara com altres.

Creu que es perd més del que es guanya?

Molts catalans ens expressem força malament en castellà i aquí guanyarem una mica. A vegades, al Congrés no es parla per a l’àgora sinó pels propis electors. No parles als diputats sinó als mitjans com a canal cap als electors. El Congrés té molta mes vida de la que es veu. Quan tens un debat d’alçada s’obren coincidències intel·lectuals amb polítics d’altres formacions i si parles una llengua que l’altre no entén aquest factor humà surt tocat. Si m’adrecés a Junts o ERC ho faria en català però sobre el tomàquet de Canàries parlaria en castellà. 

Posi un altre exemple.

Quan era diputat tenia una relació cordial amb Cayetana Álvarez de Toledo, una persona a les antípodes de la meva ideologia, però a base de barallar-nos dialècticament a les comissions d’Interior vam acabar fent cafès. Discutir de veritat amb qui no pensa com tu i té arguments per defensar-ho t’enriqueix. No sé si amb màquines pel mig continuarà passant. Al Parlament Europeu suposo que tots fan servir l’anglès o una llengua que tots dos entenguin.

Subscriu-te per seguir llegint