La fàbrica dels Panyos de Manresa es fa veure

Més de 120 persones han participat avui en les visites guiades per l’emblemàtic complex febril manresà

A hores d’ara l’edifici es troba en un estat molt delicat, per aquest motiu no s'ha pogut accedir a la majoria d’espais de la factoria 

Helena Carbonell

Helena Carbonell

L’emblemàtica fàbrica dels Panyos de Manresa ha tornat a obrir avui les portes per acollir a més de 120 curiosos que hi han anat per visitar-la. Aquesta visita s'ha emmarcat en la setmana industrial, impulsada per la Xarxa de Turisme Industrial de Catalunya (XATIC). 

L’atractiu principal de la fàbrica dels Panyos és que és la factoria original més antiga que es conserva a tota Europa. Aquesta fàbrica va acabar de construir-se l’any 1828, després de diversos anys de traves i problemes amb la burocràcia. 

Cada visita estava formada per un grup d’unes vint persones. La majoria d’espais de la factoria no s'han pogut veure pel mal estat en què es troba l’edifici. Així doncs, en entrar dins la factoria era obligatori l’ús d’un casc d’obra per risc de despreniments. 

Les explicacions del guia, però, han començat davant de l’edifici. Allà, s'ha fet saber a tots els assistents que els manresans que havien fet fortuna venent mocadors de seda a les colònies americanes van decidir inaugurar un edifici per albergar una fàbrica, tal com havien vist en els seus viatges al Regne Unit. 

Entrar en un edifici tan antic de les característiques de la fàbrica dels Panyos, transporta a un temps passat. La pols, l’olor de fusta i els runams acumulats a les vores dels espais recorden a la Manresa industrial que va arribar a ser una de les ciutats més rellevants del país. 

La planta principal de la fàbrica consta d’un gran espai obert que actualment està ple de bigues de suport, runes i caixes abandonades. Una de les curiositats que s'ha explicat durant la visita que ha estat que aquestes caixes abandonades van ser propietat de la darrera empresa que va treballar a l’edifici i va abandonar definitivament la factoria dels Panyos el 1976, donant per acabat un capítol de cent cinquanta anys d’activitat industrial. 

El semisoterrani va ser el segon i últim espai en el qual s'ha pogut accedir durant la visita. Tot i que les finestres són considerablement més petites que les de la planta superior, la llum que hi entra fa prou claror per il·luminar els brins de pols a contrallum. 

Aquest espai també és obert, però les columnes de pedra són molt més robustes que les de la planta principal pel pes que havien d’aguantar. De fet, les columnes originals de la planta de dalt, a la qual no es va poder anar pel mal estat de l’edifici, eren molt fines i construïdes de maó. 

Cada detall que es conserva a l’edifici dels Panyos recorda a tots els usos que va tenir. A les columnes abans mencionades hi ha uns suports de fusta que servien per aguantar les barres dels embarrats que en el seu moment van servir per donar energia a totes les màquines que hi havia dins la fàbrica dels Panyos. Una altra curiositat és que va començar com a fàbrica de llana, després va passar a treballar el cotó i, finalment, va tornar a fer llana en la seva darrera fase. 

Subscriu-te per seguir llegint