Instituts de Manresa sense mòbils diuen que al pati els alumnes es tornen a relacionar

Els alumnes es tornen a relacionar entre ells a l’hora del pati. És un dels comentaris en què coincideixen més els directors dels instituts de Manresa que han prohibit els mòbils als seus centres, principalment a l’etapa de l’ESO. Alguns, els deixen tenir-lo a la motxilla; altres, ni això. Així que arriben, els el requisen. Llevat del Lluís de Peguera, ho han fet els sis instituts públics restants. N’hi ha que ja fa set cursos. Altres, tot just des d’aquest any. 

Davant el debat generat pels mals resultats del darrer informe Pisa, en què el tema de mòbils sí, mòbils no a les aules també ha estat comentat, els instituts consultats per Regió7 han volgut deixar clar que la possibilitat de restringir-los és factible fa temps a través de les Normes d’Organització i Funcionament de Centre (NOFC). 

A l’institut Sis els mòbils no són permesos a les aules, llevat que facin falta per a alguna activitat didàctica, d’ençà que va obrir portes al barri del Xup, el curs 2017-2018. Pel que fa a l’institut Lacetània, des del 2018 les normes del centre estableixen que, «excepte permís exprés del professorat, i només per a la realització d’alguna activitat didàctica, no és permesa la utilització del telèfon mòbil, smart watch o qualsevol aparell de telecomunicació a l’aula» i que, «en el cas de l’ESO, els telèfons mòbils es recolliran al principi de la jornada lectiva, es guardaran en un lloc segur, i es retornaran a l’alumnat un cop acabada la jornada». A l’institut Cal Gravat, des de l’any passat, els alumnes no poden utilitzar el mòbil al centre. Els darrers instituts que s’han afegit a aquesta mesura són el Pius Font i Quer i el Guillem Catà. L’institut-escola Manresa, que s’ha estrenat aquest curs i que és hereu de l’escola Joviat, ha mantingut la normativa de no permetre mòbils al centre implantada el curs 2016-2017 per l’escola aleshores concertada. 

Mercè Jordana, cap d’estudis de l’institut Sis, explica que els professionals que formaven part del grup inicial «vam tenir clara la prioritat que el mòbil fos una eina de consulta o de necessitat, però no un dispositiu a l’abast dels alumnes». El curs 2017-2018, quan van començar, els 25 alumnes que hi havia «arribaven, deixaven el mòbil a consergeria i, a l’hora marxar, el recollien. A mesura que ha crescut l’alumnat el que s’ha fet és que a cada aula hi ha unes caixetes i el deixen allà. El conserge passa per totes les aules, les recull i es guarden a direcció i, quan s’acaba la jornada, a quarts de tres, es tornen a les aules i els alumnes els recuperen». Durant la jornada, «si cal com a eina, l’alumnat ve a consergeria el demana i en pot fer ús». 

«Es juga, es salta, es xerra»

Comenta que «va ser una idea que ja portàvem des de l’inici per les experiències dels que veníem d’altres centres. Era un neguit que compartíem. Les famílies ho van rebre bé; els alumnes, no tant, però ho expliquem des del minut zero en les portes obertes i, quan venen, ja ho saben». Beneficis? «Molts», assegura Jordana. «A l’hora de l’esbarjo es juga, es salta, es xerra». 

Precisament el fet de detectar que la interrelació entre els alumnes s’estava perdent per culpa dels mòbils és un dels motius que els va portar a prendre aquesta determinació, a banda de la dependència que els creava i que, «a mitja classe, passava alguna cosa, i pum, foto». 

Mentre que al 1r d’ESO hi ha alumnes que es resisteixen a deixar el mòbil a la capsa, a mesura que avancen el cursos, cada vegada s’omplen més perquè ho tenen més interioritzat. «Alguns fins i tot s’han oblidat d’agafar-los», destaca.

A l’institut-escola Manresa, tal com explica el seu director, Antoni Massegú, quan a l’estiu van estudiar les NOFC, van decidir mantenir la referida als mòbils, que va començar a funcionar a l’escola Joviat el curs 2016-2017. Segons aquesta norma, els alumnes poden anar amb el mòbil, però a primera hora l’han de desar en un armari que hi ha a cada classe, que quedat tancat fins que se’n van cap a casa. «Aquesta mesura és de 1r d’ESO fins a 4rt d’ESO i, en principi, els nanos ho veuen amb tota naturalitat, entre altres coses, perquè fa molts anys que s’aplica», diu Massegú. 

Les famílies ho agraeixen

La directora del Pius Font i Quer, Cristina Grasset, explica que els alumnes no poden entrar el mòbil al centre i que als que els el troben els el requisen 24 hores i l’ha d’anar a buscar un adult. Si l’alumne no el vol entregar, l’expulsen un dia. «Hi ha famílies que, quan venen a buscar el mòbil, et diuen: no li diguis que me l’has donat que potser ho allargo 24 hores més. Les famílies també ho agraeixen», destaca. 

Fruit d’aquesta nova norma, assegura que «al pati interactuen més entre ells, parlen més. Hi ha converses. Tens conflictes igualment, però ja és el de tota la vida. Els que juguen a futbol i es barallen per no sé què; l’altre que li ha fet la traveta... Però això és més fàcil de gestionar que l’altre. De moment, estem molt contents». Que és «l’altre»? També ho explica. «S’han acabat els robatoris de mòbils i s’ha acabat fer una foto a algun professor i i després fer una meme. Quan hi havia la típica baralla que hi pot haver al pati, de seguida n’hi havia quatre o cinc gravant. La baralla és inevitable, perquè hi ha gent que no la sap gestionar i acaba a cops puny i això ja ho gestionarem, però la part digital i d’escarni públic que hi havia ja no hi és». Si el mòbil cal per a alguna matèria, perquè n’hi ha per a les quals «a nivell de currículum sí que l’han de portar, enviem un correu als pares dient-los que aquest dia el portin».

Fa notar que «la regulació dels dispositius mòbils és una normativa regulada per les NOFC que, tot i partir d’una més genèrica, cada centre acaba aplicant segons la seva singularitat i autonomia. Era evident, sobretot després de la pandèmia, l’ús excessiu del mòbil, sobretot entre classes i a l’hora del pati. Això suposava conflictes: fotografies, vídeos, no fer cas de les indicacions dels docents, jugar a les hores de classe, robatoris, manca d’interacció social a l’hora del pati, etc. En el Consell Escolar s’havia fet esment d’aquesta problemàtica i l’Associació de Famílies d’Alumnes n’estava al corrent i ben d’acord en prendre mesures més dràstiques. Algunes famílies també ens havien notificat la seva preocupació per l’ús del mòbil i que veurien amb bons ulls aplicar mesures més restrictives». 

5-6 mòbils requisats per setmana

Admet que «el problema més gran el tenim als últims cursos de l’ESO i, especialment, a Batxillerat. De mitjana queden 24 hores sota custòdia uns 5-6 mòbils a la setmana i hi ha algun alumne de Batxillerat que no el vol entregar i deixar a direcció i va un dia expulsat a casa, tal i com marca la normativa».

Francesc Delis, del Lacetània, també remet a les NOFC. Els motius que els van portar a afegir una norma sobre els mòbils són els mateixos que en el cas del Pius: «Enregistrament i difusió d’imatges a classe o al pati. Conflictes continus entre professorat i alumnat i entre l’alumnat derivats del seu ús. Aïllament en els períodes d’esbarjo. L’alumnat no es relacionava ni jugava sinó que estava absorbit pel mòbil. Dispersió i molt poca atenció a classe». Assegura que, «arran de la regulació de l’ús, s’ha reduït molt considerablement l’enregistrament i difusió d’imatges i, en el cas de fer-ho, la sanció és significativa. S’han reduït moltíssim, també, els conflictes tant a l’esbarjo com a les aules i l’alumnat torna a relacionar-se i a jugar als patis. Per tant, la mesura, comprovat després de varis anys, ha estat molt positiva», conclou.

«S’ha guanyat en interacció»

A l’institut Cal Gravat requisen entre tres i quatre mòbils per setmana, però el balanç de la mesura de prohibir-los, estrenada el curs passat, és positiu. Els alumnes l’han de portar a la motxilla i, si el fan servir al centre, se’ls requisa i l’han d’anar a buscar les famílies. Al pati tampoc no es pot fer servir. La directora, Mireia Ribas, assegura que «s’ha guanyat en interacció», tot i que «hi ha vegades que passen altres coses que abans no passaven perquè estaven abduïts amb el mòbil». L’increment de la interacció els ha portat a haver de dinamitzar molt més els patis amb activitats com bàsquet, tennis taula, biblioteca, zona de picnic i una per fer gimnàstica, rocòdrom...

Ribas posa en relleu que, abans de prohibir els mòbils a tot el centre, només els van prohibir a les aules, però que «tota la feina que es guanyava allà es perdia al pati».

Al Guillem Catà, on la mesura és nova d’aquest curs com al Pius, Carles Lapeña, explica que a la ESO es retira el mòbil als alumnes i se’ls torna al final del dia; en canvi, a partir de 16 anys, acabada l’ESO, no se’ls retira. Admet que, en aquest cas, les incidències són «constants». A l’ESO, la segona vegada que n’hi ha una, la família ha d’anar a recollir el mòbil. Assenyala que n’hi ha una que va trigar un mes perquè fins i tot a nivell de casa noten els canvis en el sentit que «hi ha més diàleg». 

Ell també valora que hi havia hagut un «descontrol en l’ús de les noves tecnologies» que havia derivat en una preocupant pèrdua de les habilitats socials dels nois i noies que ara «tornen a recuperar». Fruit d’això, explica que tenen previst generar «mobiliari per poder practicar jocs en equip al pati». 

Ignasi Cebrian, director del Peguera, diu que ells, per ara, no han pres cap mesura restrictiva perquè «els centres hi som per educar i no per prohibir» i que això hauria de ser feina de famílies, que «són les que ho demanen i, després, són les primeres que compren als seus fills mòbils caríssims». A l’institut degà de Manresa qui gestiona aquest tema és el professor a cada aula. 

Subscriu-te per seguir llegint